llesquetes de peix, maionesa i envinagrats

Un mos deliciós, mal m'està el dir-ho. I d'aprofitament, que és sovint quan surten les coses més bones perquè esmolem  la imaginació.
Les vaig fer divendres passat, per donar sortida a un llucet fregit que ens havia quedat del dia abans; eren uns llucets grossos i no ens els vam acabar, de manera que tenia tot un exemplar fred a la nevera i, per preparar el montadito, en vaig separar la carn de les espines i la vaig picar, la vaig posar en un bol i hi vaig afegir un parell de cullerades soperes de maionesa suau, un parell de cogombres agredolços grossos, mitja ceba tendra i unes quantes tàperes, tot tallat a daus petits, i un grapat de julivert, ben picat.
La barreja la vaig posar sobre llesques de pa de barra llarga, ben cruixents, i va quedar unes llesquetes molt recomanables, que es poden fer amb qualsevol altre peix blanc que ens hagi quedat a la nevera, o que fregim expressament; fins i tot podria quedar bé amb una carn de gallina o de pollastre que haguem bullit per fer un brou, o que haguem cuit a la planxa.
10N2014: Aquest cap de setmana en vaig tornar a fer, però canviant el lluç per llobarro cuit al forn que havia quedat de dinar, i només hi vaig afegir, a més de la maionesa, cogombres agredolços, ceba de Figueres i julivert, tot picat, i el resultat ens va agradar encara més. Sobre una llesca de pa de llavors, un mos deliciós.

amanida de galets amb tomàquet cru i conserves

Els dies que treballo, com avui, m'emporto la carmanyola per dinar. A vegades tinc la sort que me la preparin, però normalment, com solc fer amb tantes coses, l'omplo just abans de marxar, a vegades una mica a corre-cuita. Això vol dir que a vegades em queda un plat bo, i d'altres, no tant.
De les preparacions que més he gaudit darrerament, aquesta amanida de pasta, senzilla, però no simple, feta amb bons ingredients, i amb una combinació que, perdoneu-me, em va semblar ideal.
Vaig fer servir galets mitjans de La moianesa, una petita i veterana empresa de la meva comarca, cuits al dente, i mentre bullien amb abundant aigua amb sal, vaig barrejar un parell de cullerades de tomàquet cru en conserva, una bona conserva casolana, amb oli d'un pot d'anxoves, una mica de sucre i una mica de sal.
A la carmanyola hi vaig posar anxoves tallades a trossos grossos, una cullerada de tàperes petites, quatre cogombres petits en vinagre també  tallats a trossos i unes olives negres de kalamata. Quan la pasta va ser cuita, la vaig escórrer, i, sense rentar, la vaig abocar a la carmanyola; tot seguit hi vaig afegir el tomàquet amanit i un pols d'orenga i pebre negre, i vaig barrejar bé el conjunt.
No vaig rentar els galets seguint els consells d'Antonella Speranza, del bloc La pasta per als catalans, que afirma que d'aquesta manera no es perd el midó que permetrà que la salsa s'enganxi més bé a la pasta, i el cert és que és un bon consell.
Me la vaig menjar a temperatura ambient, no freda de nevera, i és aixi com crec que queda més bona. El segon dia, per fer la foto, vaig fer servir olives negres d'Aragó, que també hi queden bones.

amanida de tomàquets amb areng, ruca i envinagrats

Quan fa temps que publiques receptes en un bloc, com és el meu cas, al final acabes plagiant-te a tu mateix, i no pas per voluntat o mala fe, sinó de forma totalment involuntària. Com m'ha passat a mi amb aquesta recepta, que quan ja la tenia feta, fotografiada i menjada, m'he adonat que per ingredients i concepte, s'assembla força al mosaic de tomàquets amb ruca i envinagrats que vaig publicar un ja llunyà 8 d'octubre de 2008, o sigui, aviat farà quatre anys.
Això no obstant, us deixo la recepta, perquè no és ben bé igual; en qualsevol cas, millora l'anterior i, aquests dies de calor, es posa d'allò més bé. Jo me la vaig fer un dels escassos dies que he pogut sortit amb la bici de carretera; amb ben poca estona i esforç la vaig tenir a punt i em va deixar el cos a to després de la suada, que la calor ja comença a apretar.
Per a muntar l'amanida, vaig posar a la base tomàquets de pera i tomàquets kumato, tallats en grills, alternant-los per donar més color al plat.
A sobre, olives gordal tallades per la meitat, cogombres en vinagre a rodanxes, cebes en vinagre a quarts, tàperes petites senceres, els trossos d'areng i les fulles de ruca. Salem una mica el tomàquet i les fulles i ho reguem tot plegat amb un bon oli d'oliva.
L'areng que faig servir per a les amanides és suec, i el compro a la botiga d'alimentació de l'Ikea; em sembla que ja he explicat a vegades que de tant en tant val la pena fer-hi una visita, per exemple, per la varietat de conserves d'areng, aquest peix que viu a les aigües fredes del nord i que venen, entre d'altres, amb salsa agredolça, amb mostassa o amb una vinagreta suau d'anet, que és el que faig servir per a les amanides.

Amb els envinagrats, l'amanida ja queda prou forta de gust, però si li voleu donar un puntet més, hi podeu posar una mica del suc de la conserva del peix.