dimecres, 21 de gener de 2009

el principal aliment del món (15) - risotto amb gambes i tomàquets secs

Mentre espero amb impaciència la classe que ens ha organitzat la Gemma amb un cuiner italià que ens explicarà receptes i secrets per fer risotti, jo segueixo amb els que de forma autodidacta vaig creant gairebé cada setmana, que ja he dit aquí que l'arròs, i concretament aquesta forma de preparació italiana, formen part de les meves passions a la cuina.
El risotto que més agrada a casa és el de ceps i, en general, els de bolets; de peix i marisc en faig pocs, però dimarts em va venir de gust fer un arròs amb gambes i la veritat és que em va agradar força, fins i tot el que va quedar i em vaig menjar l'endemà reescalfat.
Els caps de les gambes els vaig sofregir lleugerament en un cassó i els vaig cobrir amb l'aigua necessària per fer l'arròs, i vaig deixar bullir un quart per fer el que s'anomena un brou curt; els cossos els vaig fregir un moment en oli en una cassola antiadherent, els vaig retirar i en el mateix oli hi vaig posar ceba picada petita, perquè s'anés sofregint però sense daurar-se. Al cap d'uns minuts, hi vaig posar un parell de tomàquets secs rehidratats i conservat en oli amb herbes, també picats petits, hi vaig tirar l'arròs arborio, que s'ha de remenar bé perquè s'impregni bé, i després un raig de vermut blanc. Quan l'arròs s'ha begut el vi, s'hi comença a afegir a poc a poc el brou fet amb el cap de les gambes, un cullerot cada vegada que s'ha begut el líquid, fins que els grans estan al punt i el conjunt és lleugerament caldós. Aleshores, una punta de mantega (o més, si us agrada) i un bon grapat de formatge parmesà ratllat. Uns minuts de repòs i al plat.

20 comentaris:

  1. Aquesta vegada quan faci aquesta recepta m'apuntaré jo també al plat d'arròs, doncs te una pinta boníssima, quan parles dels tomàquets rehidratats els tens sempre en oli o els poses una estona? "pobre cuiner italià te que estar a un gran nivell per poder estar a la teva alçada"

    ResponElimina
  2. Ay como me gustan tus arroces...!!

    ResponElimina
  3. Tinc que apendre a fer els risottos, que és l'únic plat d'arròs que s'em resisteix.
    Aquest té que estar deliciós!!

    ResponElimina
  4. Esperarem la cronica els que no podem venir!!!

    ResponElimina
  5. Ei, que jo no organitzo res, eh? Només he demanat places per tota la colla i faig llista i prou... ;)
    No sé pas si aprendràs res tu... més aviat hauries de sortir a cuinar al costat del xef :)
    Però jo sí que penso aprofitar aquesta classe, que els risottos són un dels meus temes pendents!

    ResponElimina
  6. Manel, que bé que queda el vermoth als guisadets, i que bo aprofitar l'oli de les gambes per fer la ceba!! fantàstic rissoto i com diu la Gemma, hauràs de sortir tu a fer la classe! Muac!!!

    ResponElimina
  7. Manel! No pares eh??? Quina pinta!!! Felicitats

    ResponElimina
  8. Manel,
    Sóc un seguidor irreductible de la sèrie de "el principal aliment del món". Els risottos ens agraden molt, i coincidim, el de ceps guanya. Ara bé, n'hem fet d'altres tipus i sempre ens hem llepat els dits. Aquest que proposes amb gambes i tomàquets ha de ser boníssim. El tastarem sens dubte!
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. àngels, els tomàquets secs els escaldo uns minuts amb aigua calenta i després els poso en oli amb herbes i algun gra d'all; es conserven durant molt de temps, de fet també en venen ja rehidratats i conservats en oli.

    su, muchas gracias por estar ahí.

    eva, el dia 29 és una bona oportunitat, no sé si t'hi has pogut apuntar, però sinó és qüestió d'anar provant, segur que et sortiràn!

    sara, lamento que no arribessis a temps d'apuntar-t'hi, però potser hi haurà alguna baixa i encara podràs venir. sinó, ja saps que aquell mateix dia tindràs aquí les explicacions pertinents.

    gemma, ja veuràs com tots aprendrem molt, i sobretot no li diguis res a l'italià, que em faria molta vergonya.
    i sobre això d'organitzar, home, sort en tenim, de tu! per cert, el dia 29 fes-me pensar que tinc una proposta que em sembla que pot estar molt bé i em sembla que a tu t'agradarà especialment.

    parella vermella, jo sempre vaig servir vi blanc, però el vermutet de tant en tant també m'agrada molt. i això de fregir les gambes primer, ho faig sempre per transmetre el gust a l'oli del sofregit, guanya molt.
    ja li he dit a la gemma que no digueu res a l'italià, que encara em fareu passar vergonya i tinc ganes d'aprendre moltes coses noves.

    ruben, intento no parar, perquè com que sóc ciclista, sé que quan les rodes s'aturen i deixen de girar, caus :))

    josep, et tinc amb el número 1 a la llista i t'agraeixo molt la fidelitat. una abraçada.

    ResponElimina
  10. Te molt bona pinta... Saps que no havia entes que el títol que hi ha davant de cada plat d'arros era un agrupació dels arrossos? No hi queia.. A veure si amb la classe m'animo amb els risotto que mai n'he fet...
    Proposició "honesta" a tots i en especial a la Gemma, suposo!! ;DD

    ResponElimina
  11. ains Manel, quina cossa més bona, i la presentació de luxe!! Felicitats, els teus arrossos es faran mondialment coneguts...jeje

    ResponElimina
  12. Manel, aquest risotto ha de ser deliciós! Té una pinta... que ara mateix me'l menjaria per sopar! ;) Felicitats mestre dels arrossos!! :)

    ResponElimina
  13. Manel , ara si que ja tens pussetes per temps
    quan no teníem nens i temíem 20 anys marxàvem amb la moto cap a Cadaqués, tiradillo de càmping i menjar bé això si i vam descobrir els anti pasti, els tomàquets secs deu meu quin descobriment sempre que podem els fem amb formatge de cabra, xoricets.....i ara amb rissoto aquesta cau segur ,lo de la moto ens espera per quan ens jubilem segur entre Gallifa i Cadaqués
    Una abraçadeta

    ResponElimina
  14. Manel, és tot un honor venint de tú, que hàgis vingut a fer-me un comentari en el meu incipient blog. Ets un bon referent, i tot i que no et deixo missatges, visito sovint el teu blog, agafant idees, com aquest risotto que estic convençuda que a casa els hi agradarà força.

    ResponElimina
  15. AAAAyyyyy si es que el arroz es uno de mis puntos débiles y ese tiene una pintazaaaaa!!!!!! y con tomates secos!!!! qué delicia!! Besos!!!

    ResponElimina
  16. Manel, excelent risotto. La idea de posar-li tomàquets secs em sembla molt encertada.
    Ja provaré de fer-lo.
    Salut
    Pepin

    ResponElimina
  17. maria, vaig posar aquest nom a la secció d'arrossos perquè efectivament, és el principal aliment del món, molt per davant del blat, per exemple. si la classe serveix per animar-te a fer risotti, ja haurà valgut la pena.
    ah! la proposta a la gemma és molt honesta i és pensada per a tots, és clar. potser a tu també t'interessarà, sobretot per quan fas dieta sana :DD

    núria, em sembla que no serà tant, però t'ho agreixo igualment ;))

    mercè, quan tornis a venir hem de fer intercanvis, de pastissos per arrossos. em sembla que hi sortiré guanyant!

    pussetes, jo els he descobert fa poc, els tomàquets secs, però ja he publicat diverses receptes que en porten, com uns entrants que van tenir molt d'èxit (el trobareu a la carpeta d'entrants) i un altre risotto amb carbassa que també en portava i que a casa va agradar molt. i com que encara tinc un petit entrant pendent, el penjaré demà, en honor vostre.

    anna, l'honor és meu per tenir-te entre els lectors del bloc; espero que amb el teu tinguis molta sort i et porti tantes satisfaccions com m'ha portat aquest a mi.

    salvia, como va el frío por la capital? acabo de recibir un forward con fotos preciosas de la nevada, la mayoría del retiro, y me acordé mucho de ti.

    pepín, dies enrere ja vaig publicar un risotto amb carbassa que també duia tomàquets secs, com que van quedar-hi molt bé, per això em vaig decidir a posar-ne en aquest.

    ResponElimina
  18. Hola Manel!!! Frio lo que se dice frio ya no hace, ayyyy y la nevada fue un estupendo regalo de Reyes (con un poquito de retraso) para mi. Besos!!!

    ResponElimina
  19. Debia quedar-te un risotto molt gustós, amb aquest brou curt que has fet i veig que ho regues amb vermut blanc...quina pena que segurament no podré assistir a la classe dels risottos, però segur que podré veure les receptes alsvostres blogs ben aviat.

    ResponElimina
  20. anna, llàstima que no puguis venir, però a tu el teu giuseppe ja te n'ha ensenyat uns quants, de risotti :))
    no pateixis, que tot el que aprenguem, ho explicarem

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...