No és res més que això, ni menys, i es pot fer tant senzill o complicat com es vulgui. Faig servir les minicassoletes de pasta brisa que venen ja fetes (jo les compro al Mercadona), però es podrien preparar a casa; hi poso melmelada de tomàquet Hero, però a vegades també en faig i si la voleu fer teniu la recepta aquí, i formatge de terrina per untar, tipus Philadelphia. Ho trobo un contrast de sabors sensacionals, no em cansaria de menjar-ne.
També vaig provar a fer una cosa semblant que servís per a celíacs, i vaig preparar un canapè que la base era un tall de formatge de cabra en rull, amb la melmelada de tomàquet a sobre. També és bo, però no tant com amb la cassoleta.
En fi, que seguiré barrejant coses que trobi a la nevera fins que en surti una altra que us pugui recomanar.
Tienes razón, el contraste de sabores es estupendo. Ya veo que no has salido volando!!que barbaridad!!
ResponEliminaQuina combinació més bona! La veritat és que el formatge s'adiu amb tot.
ResponEliminaManel, una delícia i ben senzilla! Que bo!
ResponEliminaManel, visca la barreja!
ResponEliminaManel , jo també estic disgustada aquests dies i t´explico,primer , pel temps i les seves conseqüencies , com bé dius no hi ha una companyia ( FECSA) que garanteixi solucionar un problema ( LLUM ) en petites poblacions apartades de les grans ciutats de la mateixa manera com ho fa en aquestes, i és així!! , com més lluny pitjor, en tots els sentits, no sols en aquest.
ResponEliminaSegon ,estic cremadeta per un problema de metges amb la mare , i d´alguna manera te relació amb viure en un poble i les desventages que ténen i que tu deus conèixer bé.
Tercer i no important, els meus comentaris no apareixen en el teu blog , i en algun altre, m´han vetat els de blogger??? jejejeje , em sap greu perquè entre altres coses aportava la meva experiència i la meva denominació als montaditos.
Ara no seria el mateix, però rápidament , que no vull ser plasta, et diré que jo els dic " cortesies"o " atencions" i si vols ja t´explicaré la resta.
La combinació m´encanta i és una de les meves cortesies preferides.
una abraçada amic meu.
Manel, bentornat de nou, m'alegro que per fi tinguis llum.
ResponEliminaAquest cop et dono la raó, aquestes tartaletes segur que són boníssimes! Aquestes sí que me les menjaria, m'encanta la melmelada de tomàquet ;)
Manel, jo et faig la meva aportació molt similar a la teva i és pa torrat, formatge curat i una mica de melmelada de tomata, bonissim també. Les teves les provaré dons amb fotmatge cremós no ho he tastat.
ResponEliminaMolt bo Manel,
ResponEliminaper mi també es una barreja deliciosa i un milers de gràcies per la teva adaptació per celíacs doncs si tot el mon fes igual i fos tant solidari com tu serviria perquè moltes persones adonessin que el mon sense gluten no estan complicat tant sols cal donar-li un altre versió
Moltes gràcies
(el bloc de la cuca trempada es del meu marit que es aixi de "caxondu"
ell , crec que algunes fotos et sonen no?)
Petons, Sandra
Manel, prova la combinació melmelada de tomàquet amb formatge blau...és excel.lent!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Es que la melmelada de tommaquet es una cosa..., a mi m'encanta! i la barrejo amb un munt de coses per fer el contrast dolç salat que tu dius.
ResponEliminaAh! aquesta porqueria si que m'agrada!
PTNTS
Dolça
Quina pinta que fan, al meu xicot segur que ja se'n lleparia els dits només de veure la foto,jeje.
ResponEliminaJo sóc la petita mindundi!
Fins aviat!
Una delicia!!! Fácil, pequeñita pero deliciosa!!! Veo que ya tienes luz... madre mía lo que os ha tocado por aquellas tierras, espero que tu casa esté intacta......... he visto cada imagen en el telediario..... Besotes!!!
ResponEliminaHome Manel, es que hi ha combinacions... que combinen molt be i encara que siguin restes de la nevera, l'èxit està gairebé assegurat, com aquest tan gustós.. sense treure-li mèrit a l'inventor, eh!
ResponEliminaEl provaré...
Molt bé, fa molt bona pinta, el que passa que sort que no hi tinc el xicot aprop, perquè amb el que li agrada ell el formatge, ja em demanaria per fer la recepte, jeje. Tot serà provar-ho!
ResponEliminaFeia temps que havia d'actualitzar el meu blog i ja ho he fet, si el vols visitar es diu: la petita mindundi, i ja t'hi he afegit.
Fins aviat!
Hola Manel.-
ResponEliminaYo hago una cosa parececida, idea original de un restaurante de treceño (Localidad de Montaña de Cantabria) que denominan "Besitos Cantabros" con un queso de cabra desmenuzado, cecina curada y mermeada de pimientos. Delicioso y estoy de acuerdo contigo en que el queso hace una buen contraste con las mermeladas.
un saludo
Visca les rampoines de la nevera si els resultats són aquests! Benvinguts a la normalitat lumínica.
ResponEliminaUna abraçada
Manel! jo sóc la reina de la philadelfia.
ResponEliminaEs el meu sopar preferit per quan no tinc ganes de fer res. De fet es una de les coses que no em pot faltar mai a la nevera. Sense passar-me gens sempre en tinc de dos a tres tarrines a la nevera. La convino amb tot, mermelada, pernil dolç, baicon, amb mel, pinyons i panses, amb pipes i quicos. A mi em van aquest tipus de sopar ràpid i de no fer res. Però les teves porqueries?? les porqueries de l'altre dia!! no mi facis pensar! que si em mira bé la maionesa aquella! jejejeje
Fins aviat!
P.D: Bueno, ho reconeixo jo la porqueria més aixi!! que faig es que em vec el suc de les escopinyes en llauna. Em quardo la platareta i quan arribo a la cuina! jejejeje
Quina combinació més bona Manel!
ResponEliminaHe estat repassant les teves receptes, i no pares!!
Petons.
su, no salí volando, pero hemos pasado tres días sin luz (es decir, sin calefacción, sin ordenadores, sin agua caliente...) que no te cuento lo que os he echado de menos.
ResponEliminaespero que a vosotros no os afectara el vendaval :)
parella vermella: us referiu a la barreja d'inredients, o a la barreja que es beuen al bar els paletes de bon matí per començar bé la jornada?
mai, apunto els teus suggeriments, i em sap greu que s'hagin perdut comentaris teus, saps que m'agrada llegir-los i els valoro molt.
espero que això de la mare no sigui greu, i que les conseqüències de la ventada hagin estat ben lleus.
una abraçada!
gràcies, gemma.
aquestes cassoletes (el diccionari no em va permetre posar tartaletes, que és el que són) jo les poso d'aperitiu, però són tan dolcetes que acompanyades d'altres farcides de crema amb fruita per sobre i alguna amb mousse de xocolata, per exemple, formarien unes postres perfectes.
dolors, la melmelada de tomàquet lliga estupendament amb el formatge, amb el curat estic segur que queda molt bé. jo les faig amb aquestes cassoletes i aquest formatge perquè queda un conjunt dolcet que ara li deia a la gemma que es podria menjar perfectament com a postres.
sandra, és que tinc una amiga celíaca que ve sovint a dinar a casa i estic acostumat a pensar-hi, com ja vaig explicar en el sopar de cap d'any, que també era adaptat.
ja vaig pensar que les fotos del bloc són de gallifa, i veig que teniu un hort per cultivar les vostres verdures, això està molt bé. ara, que les fotos no són d'ara, que avui hi he passat amb la bici i t'asseguro que no podríeu sortir amb aquesta robeta d'estiu!
eva, ja l'he provada (ja saps que jo ho barrejo tot sense por) i queda molt bona la combinació amb el formatge blau, però no sortia a la foto i em vaig descuidar d'esmentar-la. gràcies per recordar-ho.
salvia, muchas gracias por el interés. ya has visto que catalunya se ha llevado la peor parte del temporal, la verdad es que no creo que fuera peor que en el norte, pero aquí nadie lanzó la alerta con la voz suficientemente alta como para que le hicieran caso, y ya ves...
lo de casa no tiene importancia comparado con otras desgracias.
un beso :))
pel que he vist, això del formatge amb la melmelada de tomàquet és una cosa que abelleix tothom (com diria l'amic francesc).
petita mindundi, gràcies per la visita i per recomanar-me en el teu bloc! celebro que t'agradin aquestes delícies, i ja saps què has de fer si vols tenir el teu xicot content :))
amigos de la puchera, no he probado la mermelada de pimientos, pero la combinación con el queso y la cecina promete de verdad!
luculus, es tracta de "sacrificar-se" molt provant coses per encertar-ne una de bona :))
anna, bona aquesta del suc de les escopinyes, jo també he havia fet, sobretot quan estan ben amanides i el suc és potent!
estic d'acord que el formatge aquest d'untar dóna molt de joc per fer entrepans, canapès i demés, però tres terrines.... veus com tots tenim els nostres vicis inconfesables (o no)?
vanesuky, sí que he hagut de parar per causes de força major :)) però la veritat és que m'agrada tant o més escriure que cuinar i és un plaer, sobretot tenit amics com vosaltres.
un petó!
Yo tampoco me cansaría de comer estas pijotadicas tan deliciosas.
ResponEliminaTe copio la idea de la tartatela, te ha quedado fantástica.
Saludos
María Pilar
Que bona combinació. M'encanta. Salut!!!1
ResponEliminaEi Manel!! Seguint les teves recomanacions, en qüestió d'uns dies provaré aquest mini-aperitiu tan suculent que ens presentes!
ResponEliminaMolt bé!
Manel,
ResponEliminaSi hi ha una cosa que m'agrada dels plats que fas (a banda dels arróssos, of course!) són aquestes petites joies, per a les que només cal imaginació i saber combinar sabors. Però aquest "només" no es gens fàcil!. Felicitats.
maría pilar, gracias por venir y por el comentario. creo que aún no conocia tu blog, hoy mismo me paso.
ResponEliminahasta pronto!
olles, moltes gràcies i salut!
ruben, espero que t'agradi, ja veus que no és gaire complicat, i si t'agraden aquests ingredients, segur que la barreja la trobaràs bona.
fins aviat!
josep, el teu comentari ha arribat mentre contestava els anteriors, no et pensis que t'oblido :)
ResponEliminahe vist que demà no vindreu a la classe dels arrossos, és una llàstima, tant que t'agraden, espero que us sabré explicar bé allò que aprenguem.
una abraçada
Manel, aviat és el meu aniversari i segur que ho faré d'aperitiu. Ja et comentaré la opinio de la familia.
ResponEliminaPepin.
pepín, espero que us agradi, i per molts anys!
ResponEliminaNomés veure la recepta, la vaig possar en llista d'espera,i l'espera no s'ha fet esperar gaire, ahir mateix ja les vam provar!! Quina delícia. Jo, igual que el cullerot, ho havia provat amb formatge blau.
ResponEliminaFelicitats!
Saluts
Laia, Espai Cuina.
laia, celebro que t'agradés, ja has vist que és un cosa ben senzilleta, però el conjunt, sobretot si ho vas fer amb les cassoletes de masa brisa, queda molt bo. a vegades també en faig amb formatge blau, o amb formatge de rull de cabra, com el que surt a la foto.
ResponEliminafins aviat !
Hola Manel:
ResponEliminaEm dic Tere i fa poc que he descobert (per pura casualitat) els blogs de cuina. Vaig començar per delícies del rebost i d'aquí he anat "passejant-me" per d'altres, entre ells el teu. L'altre dia vaig fer una mica d'aperitiu i entre d'altres vaig fer les tartaletes de melmelada de tomaquet. Quin éxit!! Gràcies.
hola, tere!
ResponEliminabenvinguda al món dels blocs de cuina i especialment, benvinguda a aquesta casa.
no saps com celebro que t'hagi agradar aquesta petita proposta i tan de bo en trobis moltes més que et siguin útils.
fins aviat!
Hola! Per aprofitar una rampoina he fet una adaptació d'aquesta recepta substituïnt la mermelada de tomàquet per un codonyat que m'havia quedat molt deslleït i he obtingut un resultat esplèndid!
ResponEliminaM'encanten totes les teves idees!
mirinda, moltes gràcies per la visita i pel comentari. m'apunto la idea del codonyat per a la pròxima vegada, t'agraeixo el consell.
ResponEliminafins aviat!
He fet mermelada de moltes coses, però sempre han sigut de fruites, hauré de provar la de tomaquet, a veure si me'n surto.
ResponElimina