Fa uns anys es va posar molt de moda un plat de pagès de tota la vida, amb tres únics ingredients, patata, col d'hivern i cansalada. Com que, entre d'altres, el va posar de moda un restaurant de Martinet, es va popularitzar, sobretot a Barcelona, amb el nom de trinxat o trinxat de la Cerdanya. Però no és, ni de bon tros, un plat exclusiu d'aquella comarca, sinó que es troba també en d'altres, com per exemple, el Moianès, on d'aquesta menja en diem baieton.
Ara ja no es fa tant, però durant anys molts restaurants barcelonins et cobraven un dineral per un plat de patata i col d'allò més senzill. És un plat d'hivern, que és quan hi ha cols, de pagès i de gent pobra que s'havia de conformar amb la verdura i amb un tall de cansalada en lloc d'un bistec.
No té pas cap secret: es bull la col i la patata en aigua amb sal i, quan són toves, s'escorre l'aigua i s'aixafa tot amb una llossa de fusta fins que queda com un puré, però més bast; mentrestant, es fregeix en una paella una bona quantitat de cansalada tallada petita, a foc mitjà, perquè vagi deixant anar el greix, i quan és ben rossa, es tira a sobre de la verdura aixafada i es barreja perquè el greix s'escampi bé.
Acabat de fer, el plat es menja així mateix. Però com que se'n feien grans quantitats, l'endemà es tornava a fregir cansalada, ara en talls grossos o rostes, que es treien de la paella, i amb el greix sobrant, es fregia la verdura aixafada del dia abans, omplint tota la paella, de manera que quedés com una truita ben torrada per fora.
Això és el que es va popularitzar als restaurants com a "trinxat amb rosta" i que al Moianès, almenys a la meva família, encara es conserva. Dissabte, la meva sogra me'n va portar i jo ahir vaig fer aquesta "truita" amb rostillons de cansalada de porc per a uns amics barcelonins. Rusticitat i simplicitat també poden ser sinònim d'èxit.
Manel, veig que tenim moltes receptes en comú. El trinxat va ésser una de les primeres entrades al meu blog, jo a més, doro uns alls a la paella abans de ficar-hi la col i al posar el plat a taula els poso al damunt junt amb la cansalada.
ResponEliminaUn plat de molts llocs i de cap en concret. A casa s'en feia sovint de trinxat.
Enhorabona per aquesta cuina de casa nostra.!!!
tens raó, dolors, a casa a vegades també fregien el baieton amb alls, però no acostumoa fer-ho.
ResponEliminade tota manera, he mirat la teva recepta i per la foto sembla que estigui feta amb col blanca, i aquí fem servir la típica col verda.
pel que faa la cansalada, aquí es fa servir la blanca, que només és greix, sensecarn, de manera que com ara hem de vigilar més, només hi poso la que tiro a dins del trinxat, la rosta de fora ja l'he eliminat.
fins aviat!
Manel, com ens agraden les històries que expliques i com ens agrada que reivindiquis el baieton del Moianès. Els de comarques ens hem de fer valer!
ResponEliminaUna forta abraçada.
gràcies, cuina vermella, pel vostre comentari i pel vostre alè.
ResponEliminajo acabo de visitar la vostra pàgina i encara salivo amb la coca d'oli i amb la terrina freda d'hortalises, que ja m'he apuntat per al proper sopar que organitzi, perquè té una presència espectacular, i el gust no ho deu ser menys.
felicitats pel cap de setmana tant complert que heu passat!
Haig de dir que la primera vegada que vaig menjar trinxat va ser en una casa rural a la Cerdanya i des de llavors, en faig a casa perquè ens agrada força.
ResponEliminaSigui trinxat de la Cerdanya o baieton del Moianès, la veritat és que és un plat que val molt la pena.
Fins aviat
Bon dia, a casa mirem sovint les teves receptes, però mai havíem participat fins avui. El baieton ha estat el catalitzador, bon plat, molt bó sobretot acabat de fer (no pas refregit com fan alguns restaurants). Reivindiquem aquest nom, desconegut, propi de la comarca i amb el que he sorprès més d'un convidat. Aprofito també per recomanar-vos que feu servir brots tendres de cols d'hivern (per això és un plat d'hivern i per la força que transmet) que collits el matí, la glaçada en desfà les fibres i en millora la textura i el sabor.
ResponEliminaFelicitats pel blog i endavant a la cuina.
josep, moltes gràcies per venir a veure'm de tant en tant, i sobretot per participar.
ResponEliminadedueixo que tu també ets del moianès, potser ens coneixem i tot.
a mi em passa el mateix quan faig servir aquesta paraula, per això vaig voler fer un post amb el baieton al títol.
tens raó que amb els brots tendres de la col d'hivern queda molt millor, el que no sabia era això de collir-los al matí després de la gelada.
gràcies i fins aviat!
tinc un amic qué meja baietón un cop a la setmana, jo pensava que era el trinxat del rest. de martinet, després vaig pensar en el de aprop de berga, també a casa meva de tota la vida(tocinaires i carnisers) i vaig dir, que dellons diu aquest del baiton de la patata amb col i cansalada rosta o sense, vaig pensar que aixó havia arribat del refugiats a fraça. fins avui que m´ha quedat clar que es el mateix.
ResponElimina