carpaccio de bolets

Hi ha gent que no els suporta, però jo sóc un gran amant dels aliments crus: carn en steak tartar o en carpaccio, bacallà de tota manera, salmó marinat o fumat, peixos diversos en sushi o sashimi, i darrerament, bolets.
La meva amiga Montse, de conserves Coll, una petita empresa de Castellterçol que subministra tòfones i bolets de la millor qualitat als millors restaurants, em va portar fa uns mesos uns ceps (o siurenys) collits el dia abans amb una marinada que encara recordo malgrat el temps que ha passat, i que va fer renéixer la meva afició a aquesta menja.
No tots els bolets es poden menjar crus; per exemple, les trompetes de la mort, que si no es couen bé són verinoses. Però n'hi ha molts que sí. Per a aquesta finalitat, crec que el millor és l'ou de reig, un bolet deliciós, que es prepari com es prepari dóna un resultat excel·lent, la llàstima és que no se'n troben gaires. Amb un raig d'oli i sal n'hi ha prou, i si voleu una mica d'àcid, com la llimona o el vinagre, perquè el "cogui" un xic.
El mateix passa amb el cep, el millor bolet per al risotto, el més aromàtic, que també amanit amb senzillesa és deliciós.
Però el bolet més accessible, sobretot en aquesta època, és el xampinyó, que també es pot menjar cru. Però és indispensable que sigui fresc, que es nota quan és blanc i dur al tacte. Jo hi poso oli, llimona o vinagre (normalment de Xerès, però també de Mòdena), sal i pebre negre, barrejant primer tots els ingredients formant una vinagreta o bé afegint-los d'un a un. Preparats així, els xampinyons tant el serveixo sols com formant part d'una amanida.
Oblideu els prejudicis i proveu-ho, m'ho agraireu.