dijous, 10 d’abril de 2008

un plat vermell: patates amb xoriç

Hi ha plats que es poden fer cada dia i d'altres que no convé, encara que no te'n cansaries mai, de menjar-ne. Si heu donat un cop d'ull al bloc o hi veniu sovint, haureu vist que a mi m'agrada fer una mica de tot, però que tinc tendència als plats consistents. La meva dona m'ho retreu sovint, això, especialment quan considera que uns o altres ens hem engreixat i hauríem de vigilar una mica; però és que a mi, on hi hagi una bona salsa...
Aquest plat és dels que no es poden fer sovint, encara que tampoc us penseu que el greix desborda la cassola, però és que surt molt bo i repeteixes, i suques pa, i no sé quantes coses més que potser no convenen massa. Però si no l'heu provat, feu-me cas, un dia és un dia.
És un plat senzill i gustós, que diuen que és originari de la Rioja, i en el qual, com mai, és important una bona matèria primera, unes bones patates, que a Catalunya en tenim moltes, i un bon xoriç, que d'això també se'n troba i a molt bon preu a la majoria de botigues i supermercats: sobretot, llegiu l'etiqueta, perquè només ha de dur carn i greix de porc, all, sal i pebre vermell, res de colorants ni conservants.
En una cassola de fang preparo primer un sofregit complert: pebre verd, pebre vermell, ceba i all, i a mig fer hi incorporo el xoriç a trossos grossets, d'un o dos tipus: la cassola de la foto porta xistorra navarresa i el que els castellans anomenen "sarta", que és per guisar. N'hi ha de dolç i de picant, va a gustos. I si voleu que piqui més, poseu una mica de bitxo al sofregit.
Deixem que les carns vagin suant i hi afegim el tomàquet triturat, sal i pebre, i deixem fer poc a poc mentre pelem les patates, que trencarem a trossos irregulars; trencarem, tallant un tros i fent "crec" a la part final, perquè així la patata deixa anar midó i engreixa la salsa. Les patates també les deixarem sofregir una estona, remenant perquè s'impregnin del sofregit, i les cobrirem justet amb aigua; que bullin fins que estiguin al punt, i a taula.
Si no les voleu pel mateix dia, tot i que en aquest cas estan més bones acabades de fer, podeu deixar les patates un pèl crues, perquè la cassola de fang aguanta molt l'escalfor i si les deixeu molt toves, s'acabaran desfent.
Una bona llesca de pa de pagès i un vi del Priorat o del Montsant us permetran fruit d'un àpat saborós i potent. I ben vermell.

3 comentaris:

  1. bonissim, pero a mi no em convé.
    felcitats per el blog.

    ResponElimina
  2. Ostres, ja sé que em diràs que jo m'ho perdo, però no m'atreveixo amb aquesta. Proposa'ns alguna coseta més light quan et vagi bé com la del salmó a la papillote que em va agradar molt. Salut!

    ResponElimina
  3. em sembla que la recepta de demà us agradarà més, però, en tot cas, no tingueu por, que aquesta no n'hi ha per tant. la de demà es molt més suau i moderna.
    gràcies per tornar.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...