diumenge, 20 d’abril del 2008

salses per a la pasta (2)


all i oli

Els italians fa molt de temps que tenen una fórmula ideal per servir la pasta: fer-la a l'all i oli. No és el nostre allioli, sinó l'all i oli, separat, que ells anomenen 'aglio e olio'. Segurament és la manera més simple i deliciosa a l'hora de servir uns espagueti o qualsevol altre tipus de pasta.
El procediment és senzill, però requereix concentració: posem a bullir els espagueti en aigua abundant ben salada (entre 80 i 100 grans de pasta per persona, depèn de si sou de vida o no) i en una paella posem oli d'oliva verge a escalfar, a foc moderat. Pelem uns alls (un de petit o mig de gros per persona) i els laminem finets, els posem a la paella i esperem que canviïn de color. Tot just es comencin a enrossir, apartem l'oli del foc perquè no es cremin (res pitjor que el gust d'all cremat) i el tirem a sobre la pasta, remenem i ja la podem servir, amb formatge parmesà ratllat al costat per si algú se n'hi vol tirar.
Si la pasta l'hem bullit abans i està una mica freda, ho fem al revés, tirem la pasta a la paella i la saltegem durant un minut o dos fins que s'escalfi i quedi amarada de l'oli amb gustet d'all. Jo també hi tiro a l'últim moment julivert picat per donar-li color i alegria. I a qui li agradi el picant, amb l'all hi pot posar també rodanxes de bitxo o pebrotets de Caiena, els "pepperoncini" dels italians.
Quan vull sortir amb bici i vull carregar els dipòsits d'hidrats de carboni sense augmentar la reserva de greix, el dia abans moltes vegades me'n faig per sopar. Tant de bo n'hagués menjat també divendres al vespre, perquè ahir vam fer una sortida amb la bici de carretera de cent quilòmetres i ho vaig passar ben malament, en els últims quilòmetres tenia ja els símptomes previs a la temuda "pájara", i això, a part que aquest any gairebé no he pogut entrenar, és degut sobretot a una acumulació insuficient de "gasolina".

8 comentaris:

  1. saps com se'n diuen d'aquests espaguettis a l'alt Empordà?
    spaguettis a la putanesca.
    si algun dia passes per castelló d'empuries, ves a menjar al portal de la gallarda i demana'ls, ells a part i posen una mica de bitxo,pero t'aseguro que estàn estupendos.
    felicitats

    ResponElimina
  2. elsespaguetti a la putanesca clàssics són un bon xic diferents d'aquests, perquè porten tomàquet, olives i anxoves, a més del bitxo que deu ser el que els dóna nom.
    suposo que al portal de la gallarda han fet un mix amb les dues especialitats.
    fins aviat, gina!

    ResponElimina
  3. Jo els faig amb l'all, bitxo i llaurer, aquest darrer li dona un bon toc d'aroma

    ResponElimina
  4. amb bitxo també el faig sovint, però no l'he posta perquè a molta gent no li agrada el picant, però el llorer no li he provat, la pròxima n'hi posaré.
    fins aviat!

    ResponElimina
  5. Acabo d'arribar a la feina i em trobo aquesta pasta tan suculenta.... Mmmm, canviaria el meu entrepà de pernil per un bon plat a la Putanesca o a l'all i oli, amb bitxo o sense!
    Bon profit!

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada la pasta amb llavors de vainilla, oli i parmesà. Al blog hi vaig penjar la recepta i tot fa temps. La vaig treure del DVD del Ferràn Adrià.

    Boníssima i també senzillíssima.

    Aquests amb all + oli també m'agraden, of course :-).

    Una salutació.

    ResponElimina
  7. Manel, a mi m'agrada (casi) tot el que fas a la cuina!!

    Pots passar per la meva cuina? gràcies.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte