diumenge, 6 d’abril del 2008

mandonguilles amb sípia

Mar i muntanya, quin gran invent de la cuina catalana! Pollastre amb escamarlans, peus de por amb gambes, mandonguilles amb sípia... Ahir vaig fer aquest plat, perquè em van dir a darrera hora que teníem convidats i volia deixar el dinar fet el dia abans per poder sortir amb bici, i aquest és un plat que millora d'un dia per l'altre.
És un guisat amb pocs secrets, si de cas, les mandonguilles; aquestes eren de carn de porc, però gairebé sempre les faig amb una barreja de carn de vedella i de porc, meitat i meitat o 40/60, perquè amb carn de vedella sola queden molt seques. Poso la carn en un bol i hi poso un ou o dos, segons la quantitat de carn, pa ratllat, ceba ratllada o picada ben petita, julivert també trinxat xic i un granet d'all (optatiu). Es barreja bé i es fan les mandonguilles, cadascú sap la mida que li agrada més, es passen per farina i es fregeixen en una paella. Reservar.
Passem a la cassola: amb una mica d'oli de fregir les mandonguilles, es fa un sofregit amb ceba picada fina i la pastanaga i els xampinyons tallats grossos; després de cinc minuts s'hi posa un all picadet i, al cap de poc, ja s'hi pot afegir tomàquet triturat i la sípia neta i tallada de forma més o menys regular. A foc suau deixem que el sofregit es vagi fent mentre la sípia sua, i deu minutets després ja hi podem afegir una cullerada de farina, que ens ajudarà a fer la salsa més espessa; la sofregim perquè no quedi crua i hi tirem les mandonguilles reservades i aigua. I a fer xup-xup mitja horeta més.
A l'hora de servir, preferiblement l'endemà, posem la cassola al foc deu minuts o un quart abans perquè s'escalfi bé i servim, això sí, acompanyat d'un bon pa de pagès amb força molla per sucar a plaer.

5 comentaris:

  1. sepia amb mandonguilles, jo no n'he arribat a fer mai, meva mare si, pero aquesta vegada us copio la recepta i provare de fer-la jo.

    ResponElimina
  2. M'agrada la cuina del xup-xup, sobretot, com tu dius, per poder deixar el dinar fet d'un dia per l'altre. I per acabar-ho d'arrodonir, si en sobra, es pot congelar. Què més volem?.

    Gràcies per afegir-nos a la teva llista.

    ResponElimina
  3. gràcies a les tres pelsvostres amables comentaris. animeu-vosa fer plans tradicionals com aquest, que sempre queden bé i, com diu la glòria, a sobre es poden congelar per un altre dia.

    ResponElimina
  4. i.. q passa amb la sípia estofada amb patatetes ehh??? et falta aquest cromo ??

    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte