dissabte, 12 d’abril de 2008

anem a fer el vermut

Anys enrere, anar a fer el vermut era anar a fer el vermut: s'anava a beure vermut i a picar unes olives per esperar el dinar. Els diumenges, almenys als pobles, la gent (els homes, sobretot, fins fa pocs anys) sortia endiumenjada per anar a missa i després a fer el vermut al cafè. El vermut sempre anava acompanyat de sifó i, a vegades, amb un tallet de llimona, més tard, alguns glaçons. I a les olives les podien acompanyar, quan hi havia possibilitats, unes anxoves o unes patates de xurrer, abans que arribessin les bosses industrials, i quan l'economia general va millorar, van anar entrant altres elements com els berberetxos (ja sé que es diuen escopinyes, però als pobles catalans més catalans, com el meu, sempre s'havien demanat berberetxos, per fer el vermut). Els cafès i després els bars tenien, i alguns encara tenen, una salsa picant per a les escopinyes, una mescla d'oli, vinagre i pebres negre i vermell, que barrejat amb el suc de la mateixa llauna dóna un gust magnífic als bivalves.
Amb el temps, el cerimonial de vestir-se de diumenge ha anat passant a la història, per sort, igual com els cafès van desaparèixer per deixar lloc als bars i snacks, i de la mateixa manera el vermut l’han anat substituint altres begudes com la cervesa o els refrescos de cola. La possibilitat que tothom pugui anar més sovint al bar a prendre alguna cosa ha tret el caràcter especial que tenia la visita dels diumenges i el costum d'anar a fer el vermut s’ha anat diluïnt. L'expressió encara es manté, tot i que a molts llocs l'han substituït per fer l'aperitiu o simplement “prendre algo”.
E
n qualsevol cas, si podeu, aneu a fer el vermut, o sinó feu-lo a casa, comprant, això sí, un bon vermut, com els que segueixen fent molts cellers de les comarques tarragonines, dels quals, el més fàcil de trobar fora d'allà és l'Yzaguirre, fabricat al Morell. Per acompanyar, unes bones patates de xurrer on encara en tenim, i si són de bossa, que siguin de bona marca, com les Torres; olives farcides d'aquelles que es compren a granel i que surten de llaunes grosses; i unes escopinyes amb una bona salsa, que podeu fer vosaltres mateixos o comprar preparada (de la casa Ferrer de Santpedor, o Espinaler de Vilassar de Mar). A Mataró, aquesta salsa la posen fins i tot a les patates xips!
Després d'un bon vermut, l'estómac està més a punt per fer un bon dinar de diumenge.

12 comentaris:

  1. Has retratat el meu vermut ideal: patates, berberetxos i olives. De vegades també unes ametlles salades... i per beure, jo sóc de coca-cola d'ampolla amb gel i llimona...

    Mmmmmm quin plaer de diumenge :-)

    ResponElimina
  2. Manel, com em fas recordar temps passats!!!! (que gran em sento)Avui encara al meu poble es fa just el que tu dius, a misa de 12, "arreglats" i desprès al cafè del poble a fer el vermut amb patates y olives. També fan una "zarsuela" feta amb productes de llauna: uns berberechos, anchove, calamar farcit, oliva amb cogombre, olives farcides i tot regat amb una salsa amb molt de pebre...

    ResponElimina
  3. gemma, celebro que també sigui el vermut ideal per a tu, i no passa res si prefereixes la coca-cola, jo en bec cada dia, de llauna, però no a l'hora del vermut.
    dolorss, jo també em sentia gran escrivint, sobretot perquè al meu poble el costum dels diumenges ja ha canviat força, i ben poca gent va a missa ja.

    ResponElimina
  4. manel quins records, quan jo era petita a casa els diumenges sempre feiem el vermut, si si, vermut i olives patates i algun cap de setmana potser hi havien escopinyes pero no gaires jeje. a badalona venen unes patates que se'n diuen de can coromines que si tens l'oportunitat ves a buscar-ne, són unes bosses que ni ha per totes la setmana pero que a casa sempre em menjaven d'aquestes i després hi han les super cortezas que a mi personalment m'encanten.
    nosaltres a casa em perdut el costum de fer el vermut, pero prometo que els diumenges el tornarem a fer per no perdre-ho, aixó si jo sense alchol.
    m'agradat molt aquest post felicitats.

    ResponElimina
  5. Manel a nosaltres ens agraden tant els vermuts que molts diumenges només fem el vermut! Això sí de vermut negre amb una rodanxeta de taronja, gel i una oliva punxada amb un escuradents dins del got.
    Ens agrada barrejar les escopinyes amb les olives dins del mateix bol i regar-ho amb Salsa Espinaler, també navalles amb pebre i llimona (barrejat amb el propi suc de les navalles), musclos escabetxats acompanyats amb les patates fregides de bossa i sucar les patates en el suc de l'escabetx...
    Ummm! El millor de tot, avui és diumenge i toca vermut!
    Quan el mengem, pensarem en tos vosaltres blocaires vermuteros!
    Si en el poble no tenin xurreria us recomanem les patates de bossa Lays gourmet (les de la bossa negra).

    ResponElimina
  6. gina, m'alegra que el post et porti bons records i que es plantegis tornar a fer el vermut. ja veus que els companys de la cuina vermella el segueixen fent, a vegades com a plat únic, i amb una versió més moderna de la beguda, però amb ingredients semblats per picar.
    m'alegra veure que el post ha portat bons records a molts de vosaltres i que la tradició no s'ha pas perdut.
    fins aviat

    ResponElimina
  7. Només et volia dir que m'agrada molt el teu blog i que he agafat la teva foto del vermut per posar-la al meu blog.
    www.ourcompassionproject.com

    Si vols que la tregui fes-m'ho saber i la treuré. Gràcies pel teu blog és genial. Em fas venir gana!! Silvia

    ResponElimina
  8. Clavat, ni més ni menys. Faltaria allò que et deien a l'arribar a casa: Ja has fer el vermut? No saps que quita la gana?

    ResponElimina
  9. mercè, tens tota la raó, ho deien exactament així. no 'treu la gana', no: 'quita la gana' hahahaha
    gràcies per la visita

    ResponElimina
  10. Vam anar a fer el Vermut a Vilassar de Mar aquestes festes, a l' Espinaler, i la veritat es que es el lloc ideal per fer-lo. Quins Berberechos amb quina salsa. A mes a mes tot el que tenen es bonissim. Vam probar unes navalles especials que tenen, que es diuen "isla de Salvora" i això es un manjar de la divinitat. Sol, terrasseta, pots anar tambe al de la platja, davant del mar i la veritat es que quin gust.
    No us ho perdeu. I com no despres varem comprar la salsa Espinaler per tenirla a la despensa. us ho recomano!!!!

    ResponElimina
  11. anònim, gràcies per la recomanació, n'he sentit a parlar molt, de ca l'espinaler, però no hi he pogut anar mai, a veure si entinc l'oportunitat aviat.
    fins una altra!

    ResponElimina
  12. Pinta be aixo d'anar a Vilassar a ca l'Espinaler a fer el Vermut. Hi anirem tant aviat com podem.
    gracies

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...