amanida de llenties
A Itàlia és costum menjar llenties per Cap d'Any, perquè diuen que porta bona sort, i com que tenim una amiga italianòfila, un cop vaig portar aquesta amanida a l'últim sopar de l'any i va agradar força. A casa, el meu fill n'és un fan.
Es pot fer amb llenties cuites de pot, però és millor coure-les a casa; tampoc no costa tant, perquè és un llegum que es fa de pressa i sense gaire esforç. Posem les llenties en una cassola amb aigua freda, una ceba punxada amb un parell de claus, un os de pernil, una pastanaga i una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull, abaixem el foc i en una horeta estaran cuits els llegums. Afegim-hi sal en els darrers minuts.
Per fer l'amanida pròpiament dita, escorrem les llenties i les deixem refredar i, en un bol, les barregem amb ceba tendra i pastanaga, oli d'oliva i vinagre. El secret és el tall de les verdures, s'ha de fer en "brunoise", com en diuen els clàssics francesos, és a dir, tallades en dauets ben petit i regulars, de la mida d'una llentia. Per això, es talla primer la ceba i la pastanaga en juliana i després de través. A vegades també hi poso cogombre en vinagre, tallat de la mateixa manera. Es barreja tot i es deixa reposar unes hores. És tant bona sola com formant part d'una amanida amb més ingredients, o acompanyant un peix escabetxat, per exemple.
Per a una presentació més acurada, es poden posar lles llenties dins d'un motlle rodó, i a sobre, pastanaga ratllada, o unes fulles de ruca; al voltant, unes gotes de vinagre de mòdena reduït, alternades amb unes gotes d'oli de julivert, per donar color al plat.
estava buscant receptes per fer llenties fresquetes ara que començarà la calor..però veig que la gent no està per la llentia....
ResponEliminam'agradaria que em donessis un parell de consells:
força aigua i foc molt fluix? perque no es trenquin....
o es despellofen segons el tipus...
és que a casa sempre n'he de fer de dos tipus: soles i seques pel meu fill, i acompanyades pel meu marit..... i em costa trobar el punt.....
per cert...després de moltes paelles a la vitro d'inducció, he aconseguit que em surtin mooooolt bones....la solució : més líquid i modificats els temps de cocció, poc estona foc fort, més estona foc fluix.....
a casa estan tips aquest any d'arrós.....
gràcies per endavant....
hola, roser!
ResponEliminacelebro que hagis trobat el punt per a l'arròs, ja veuràs que et donarà moltes satisfaccions.
respecte a les llenties, va molt a gustos. per fer-les en amanida, com en aquest cas, és millor bullir-les amb més aigua perquè igualment s'han d'escórrer. en aquests casos, jo hi poso sempre un os petit de pernil, una ceba amb un parell de claus punxats i una fulla de llorer.
si es volen menjar guisades, aleshores es fan amb menys aigua, un dit o dos per sobre de les llenties, i també amb l'os de pernil, la ceba, i tot el que vulguis: un xorisset, pastanaga tallada, tomàquet, tot el que hi vulguis afegir i que després se servirà també.
a casa també em trobo que al meu fill i agraden molt aquestes llenties amanides i en canvi, a la nena, li agraden més amb la seva salseta, de manera que les faig amb més aigua, separo les que van a l'amanida, i a les altres hi afegeixo salsa de tomàquet, botifarra, xorís, el que sigui, una mica del suc de la cocció i que es lligui tot plegat.
respecte a la cocció, jo les poso en aigua en fred i foc fort, però quan comença a bullir, l'abaixo i ho deixo a foc mitjà, que vagin bullint però no a 'borbotones', que diuen en castellà, sinó tranquilament.
ei!!!gràcies per l'explicació..
ResponEliminaseré tonta!! jo feia due "cuites" una sola..i l'altra amb l'acompanyament.... quan arriba l'estiu deixo de fer-les guisades...però quan tornir la fresqueta ho faré com dius tu.....a veure si ho nota el meu marit....
aquest estiu: amanides de llenties!!!
m'ha semblat llegir o entendre que no t'havies trobat bé...si ha estat així celebro que estigui enrera, i i ho he entès malament...ho sento !!!!
m'agrada molt el teu blog..de veritat!!!!
Sí!!!!!
ResponElimina