dimecres, 16 d’abril de 2008

elogi del pa amb oli i sal

Porto uns dies que qui no hagi llegit abans aquest bloc pot pensar que és una pàgina d'arqueologia del menjar a Catalunya, o una pàgina de gastronomia rural, però és que avui m'han entrat ganes de parlar d'una altra cosa que em sembla que s'està perdent, si és que alguna vegada ha estat gaire estesa fora del meu àmbit, que jo diria que sí: el pa amb oli i sal.
Els catalans tenim fama fora d'aquí de menjar pa amb tomàquet amb tot i a tothora, i a vegades és veritat, perquè el pa amb tomàquet és un invent tan genial que sempre ve de gust, tant per esmorzar com per berenar com per acompanyar l'àpat principal. Viatjant pel món amb delegacions catalanes ens trobàvem a vegades que, per ser amables amb nosaltres, en el bufet d'esmorzar, per exemple, ens hi posaven pa amb tomàquet, però mal entès: pa amb rodanxes de tomàquet a sobre, o amb tomàquet triturat escampat pel damunt (aquí també hi ha llocs que ho fan).
Però no volia pas parlar d'això. Volia parlar d'una menja que em recorda la meva infantesa i que he procurat no perdre mai, el pa amb oli i sal. El fet d'estar de baixa laboral des de fa temps i de poder fer les coses sense tanta pressa m'ha permès recuperar un gran plaer que és anar d'hora a comprar el pa i, en arribar a casa, córrer a tallar-ne una llesca, o més, per escampar-hi un pessic de sal i un bon raig d'oli d'oliva verge, que no pot faltar mai en una casa. No hi ha res tan senzill i alhora tan satisfactori.
Quin pa? No s'ha de ser dogmàtic. Molta gent diu que ara el pa no és com abans, que no val res, que s'asseca de seguida, que només mengem baguets precuites i congelades.... A veure, una llesca de pa de pagès d'un bon forn és immillorable, però no ho és menys una llesca de barra de mig, fins i tot una llesca d'aquestes baguets que venen en supermercats i benzineres si són de qualitat i acabades de fer, i segur que són millors que molts pans que ens cobren a preu de pagès i només en tenen la farina que porten per sobre. Tot pot tenir el seu moment, com diem sempre, si té prou qualitat.
Al meu poble tenim bons forns, i tots tenen especialitats remarcables, però a la benzinera es fan un fart de vendre baguets i moltes vegades nosaltres també hi anem, perquè per fer un sopar amb formatges, embotits, algun fumat i algun marisc, tots preferim una barreta acabada de sortir del forn, tallada de dalt a baix i sucada amb tomàquet, sal i oli.
Però durant aquests mesos molts matins he pujat al poble d'hora a comprar el pa i confesso
que m'he apressat per arribar a casa amb una barra de quart ample, que dóna unes llesques que en fan dues o tres que una de baguet, per poder-la sucar i menjar-me-la encara tebiona.
El pa amb oli i sal acompanya un fuet o un pernil igual de bé que un pa amb tomàquet, i cada cosa pot tenir el seu moment. Com a esmorzar, ja us dic que el pa amb oli és imbatible, o com ara, que he arribat a mitja tarda i gairebé no havia dinat: abans de preparar res més, una llesca, o dues, de pa amb oli.
I si teniu convidats i voleu preparar un bon entreteniment mentre esperen que acabeu de fer el sopar, poseu-los un platet a cadascun, traieu pa, un saler i un parell d'olis bons perquè se'n puguin tirar un bon raig al plat i anar-hi sucant. A vegades tampoc no cal pas complicar-se més la vida.

12 comentaris:

  1. ai si, jo que en menjo quasi bé cada dia mmm.

    ResponElimina
  2. A Barcelona, a la placeta de Montcada, tocant a l'església de Santa Maria del Mar, hi ha l'Euskal Etxea, un centre cultural basc, on es poden menjar uns dels millors pinxos de Barcelona, i també té restaurant de forquilla i ganivet. Doncs bé, fa un parell de setmanes, hi varem anar a dinar i com a entreteniment, ens van portar unes tiretes estretes de pa amb panses, com si fossin carquinyolis, un bon oli d'oliva per sucar i sal Maldon per tirar-li per sobre. Deliciós !.

    ResponElimina
  3. per cert tens un regal al meu blog.
    felcitats

    ResponElimina
  4. Mmmm! la nostra infantesa està plena de records acompanyats del pa amb oli i sal, també de pa amb vi i sucre!

    ResponElimina
  5. m'alegra veure que no es perd la tradició del pa amb oli i sal, del pa amb vi i sucre n'haurem de parlar també algun dia!

    ResponElimina
  6. i , que m'en dius del pa torrat amb oli i sal?
    i del pa torrat amb oli i sucre?
    i del pa amb oli i sucre i gratinat?,
    era el meu berenar molts dies!!
    Gràcies per aportar bons records

    ResponElimina
  7. dolorss, em desbordes, fins al pa torrat hi arribo, però el pa amb oli sucre gratinat se m'escapa, per aquí no se solia fer, però no costa res provar-ho.
    i gràcies a tu i a tots per venir.

    ResponElimina
  8. Hola Manel,

    Acavo d'arrivar al teu blog i és molt i molt interessant.

    El tema del pa amb oli i sal és força atractiu, tot i que jo ho alterno amb un bon pa amb tomàquet que si es fa amb el mateix oli de qualitat també es fora de serie.

    Espero que no et molesti que posi el link al teu blog!!

    ResponElimina
  9. al contrari, starbase, t'agraeixo molt que m'enllacis. jo tampoc et coneixia i avui mateix et faré una visita.

    ResponElimina
  10. Manel, el pa amb oli, sucre i gratinat no és altra cosa que una vegada sucat el pa i amb força sucre , la meva mare el ficava al forn de la cuina de llenya (econòmica), saps quines vull dir? unes de negres amb un forn al costat i una barra daurada davant.
    El pa el ficava dins d'aquell fornet petit i les vores del pa es torraven i quedava una costra de sucre al damunt.... quina salibera m'està venint sols de pensar-ho!!!

    ResponElimina
  11. i del pa amb oli i sucre?? uff a mi m'agradava molt.

    ResponElimina
  12. dolorss, sí que sé quin forn vols dir, aquí també es feia servir la cuina econòmica, però a casa no ens en feien d'aquest pa tan bo
    de pa amb oli i sucre, sí que en menjàvem, i a vegades, pa amb oli i una mica de xocolata ratllada per sobre. a mi m'agradava tant o més que a la gina.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...