elogi del pa amb oli i sal

Porto uns dies que qui no hagi llegit abans aquest bloc pot pensar que és una pàgina d'arqueologia del menjar a Catalunya, o una pàgina de gastronomia rural, però és que avui m'han entrat ganes de parlar d'una altra cosa que em sembla que s'està perdent, si és que alguna vegada ha estat gaire estesa fora del meu àmbit, que jo diria que sí: el pa amb oli i sal.
Els catalans tenim fama fora d'aquí de menjar pa amb tomàquet amb tot i a tothora, i a vegades és veritat, perquè el pa amb tomàquet és un invent tan genial que sempre ve de gust, tant per esmorzar com per berenar com per acompanyar l'àpat principal. Viatjant pel món amb delegacions catalanes ens trobàvem a vegades que, per ser amables amb nosaltres, en el bufet d'esmorzar, per exemple, ens hi posaven pa amb tomàquet, però mal entès: pa amb rodanxes de tomàquet a sobre, o amb tomàquet triturat escampat pel damunt (aquí també hi ha llocs que ho fan).
Però no volia pas parlar d'això. Volia parlar d'una menja que em recorda la meva infantesa i que he procurat no perdre mai, el pa amb oli i sal. El fet d'estar de baixa laboral des de fa temps i de poder fer les coses sense tanta pressa m'ha permès recuperar un gran plaer que és anar d'hora a comprar el pa i, en arribar a casa, córrer a tallar-ne una llesca, o més, per escampar-hi un pessic de sal i un bon raig d'oli d'oliva verge, que no pot faltar mai en una casa. No hi ha res tan senzill i alhora tan satisfactori.
Quin pa? No s'ha de ser dogmàtic. Molta gent diu que ara el pa no és com abans, que no val res, que s'asseca de seguida, que només mengem baguets precuites i congelades.... A veure, una llesca de pa de pagès d'un bon forn és immillorable, però no ho és menys una llesca de barra de mig, fins i tot una llesca d'aquestes baguets que venen en supermercats i benzineres si són de qualitat i acabades de fer, i segur que són millors que molts pans que ens cobren a preu de pagès i només en tenen la farina que porten per sobre. Tot pot tenir el seu moment, com diem sempre, si té prou qualitat.
Al meu poble tenim bons forns, i tots tenen especialitats remarcables, però a la benzinera es fan un fart de vendre baguets i moltes vegades nosaltres també hi anem, perquè per fer un sopar amb formatges, embotits, algun fumat i algun marisc, tots preferim una barreta acabada de sortir del forn, tallada de dalt a baix i sucada amb tomàquet, sal i oli.
Però durant aquests mesos molts matins he pujat al poble d'hora a comprar el pa i confesso que m'he apressat per arribar a casa amb una barra de quart ample, que dóna unes llesques que en fan dues o tres que una de baguet, per poder-la sucar i menjar-me-la encara tebiona.
El pa amb oli i sal acompanya un fuet o un pernil igual de bé que un pa amb tomàquet, i cada cosa pot tenir el seu moment. Com a esmorzar, ja us dic que el pa amb oli és imbatible, o com ara, que he arribat a mitja tarda i gairebé no havia dinat: abans de preparar res més, una llesca, o dues, de pa amb oli.
I si teniu convidats i voleu preparar un bon entreteniment mentre esperen que acabeu de fer el sopar, poseu-los un platet a cadascun, traieu pa, un saler i un parell d'olis bons perquè se'n puguin tirar un bon raig al plat i anar-hi sucant. A vegades tampoc no cal pas complicar-se més la vida.