dimarts, 1 d’abril de 2008

broqueta magribina?

Ara que estan tant de moda els pintxos bascos i qualsevol cosa la posem sobre una llesca de pa i la punxem amb un escuradents; ara que fem broquetes amb carn, amb peix, amb verdures, amb carn i verdures, amb peix i verdures; justament ara trobo que s'han anat perdent les úniques broquetes que es consumien anys enrere en aquest país, els anomenats "pinchos morunos" que a les fires i festes majors coïa en una petita barbacoa un senyor de dubtosa higiene, abillat amb un barret en forma de flam, de color vermell i amb una borla al capdamunt.
Per cert, com se n'ha de dir, en català i en llenguatge políticament correcte, dels "pinchos morunos"? broqueta nordafricana? broqueta magribina? broqueta suprasahariana?
En fi, algun dia ho investigaré, mentrestant deixeu-me dir que la broqueta magribina és un bon recurs per a un sopar informal, ràpid, i que sol agradar als nens. Lògicament, es pot fer de moltes maneres. Als supermercats venen les broquetes ja preparades, o la carn macerada a punt per enfilar, i la veritat és que amb les espècies que porten tampoc es nota gaire si la carn és bona o no.
Però és millor comprar-les preparades a la carnisseria de confiança o, encara millor, preparar-se-les un mateix. Per lògica, cal pensar que si l'origen és el nord d'Àfrica, la carn devia ser de xai, que és com més bones queden les broquetes, però aquí normalment es fan amb carn de pollastre
o de porc; en aquest cas, millor feu-ho amb la part de la llonza o filet, que no té greix.
Talleu la carn a quadrets el dia abans i la poseu a macerar amb all picat, oli, sal, pebre negre i pebre vermell (dolç o picant, segons els gustos; jo recomano meitat i meitat) i comí. Encara hi podeu posar més herbes i espècies, com cilantre o cúrcuma, però crec que amb les que he dit ja n'hi ha prou.
Després de macerar tota una nit, o més, enfileu la carn amb una broqueta i a la graella, o millor, si en tenim, a la brasa. El resultat, simplement sobre una llesca de pa torrat, i no cal complicar-se més la vida. Tot i que en algun bar encara en fan, jo enyoro aquell senyor disfressat de moro amb la seva petita barbacoa coent "pinchos" per la festa major.

4 comentaris:

  1. els tipics pinxos.
    aqui a casa tambe els solem preparar nosaltres pero les especies les compro preparades per pinxo. de totes maneres aixo de macerar tota la nit té molt bon aspecte. ho provarem.
    felcitats pel blog

    ResponElimina
  2. Manel,

    Et deixo una altra recepta de carn adobada molt bona (de la iaia del meu cunyat)... per si algun dia la vols tastar: Picadillo.

    La teva versió no duu all?!?!?

    ResponElimina
  3. ostres, gemma, moltes gràcies, per la recepta i, sobretot, per fer-me adonar que m'havia descuidat l'all. de seguida ho arreglo.
    fins aviat!

    ResponElimina
  4. Les galtes no pero els pinxos Ummmm! Jo soc més mandrosa. Jo compro la carn ja adobada a una paradeta de la boqueria que els fan molt bons. Salut

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...