dimarts, 8 d’abril del 2008

arròs negre de can passavia



Va durar una temporada que em va donar per fer arrossos diferents quasi cada dia quan arribava a casa al vespre. Com que a casa ja havien sopat tots, me'ls feia per a mi sol, i a vegades s'hi afegia el meu fill gran perquè sabia que d'aquells experiments en ocasions en sortien coses comestibles.
Un dels plats que em preparava quan tenia pressa i pocs ingredients era un arròs negre que en podríem dir "de can passavia", perquè és senzill i ràpid, però "resultón" d'aspecte i de gust.
Res de netejar calamars, treure'n la tinta, preparar el sofregit.... res. S'obre una llauna de "calamares en su tinta", això sí, d'una marca de confiança, i cap a la cassola. A sobre, l'arròs, un parell de voltes per impregnar-lo del sabor de la llauna, i un rajolí de vi blanc; deixem evaporar i hi afegim aigua (si hi ha fumet de peix ja és la repera). L'hi podem tirar tota de cop, l'aigua, o com si féssim un risotto, anar-l'hi tirant poc a poc a mesura que se'l beu. I ja està. Si voleu, s'hi pot posar formatge, com si fos un arròs italià, o servir-lo tal qual. Per la vista ningú diria que no és un arròs negre fet amb tots els ets i uts, i provant-lo, molts potser tampoc no el sabrien distingir.
També podem barrejar arròs bullit amb la llauna de calamars, però ja no seria ni un arròs de can passavia, seria un pedaç per sortir del pas.
Bon profit!

5 comentaris:

  1. M'encanta la idea Manel! Quina marca em recomanaries? No n'he comprat mai de llauna.

    ResponElimina
  2. hola, anna!
    m'alegro que t'agradi la idea, és una cosa molt senzilla i ràpida, però amb carinyo tot queda bo.
    hi ha moltes marques, però jo compro normalment Albó o bé Isabel, però n'hi ha moltes marques, jo sempre miro els ingredients que porta i normalment ja pots intuïr si el producte sortirà bo.
    fins aviat!

    ResponElimina
  3. jjajjajj manel me he reido mucho con tu receta. Nada de limpiar calamares, nada de sacarles la tinta...la verdad es que no se me habría ocurrido. Yo hago el arroz negro con sepia de playa, pero he de reconocer que tampoco la limpio, me lo hace la pescatera y tampoco saco la tinta, uso de la de sobre...así que es una mezcla entre todo el mogollon y lo tuyo.pero la verdad es que lo tendremos en cuenta para algún dia que andemos con prisa. Molt be fet! no siempre va a ser liarse, no?

    ResponElimina
  4. Manel, els arrossos m'encanten però si a sobre és tan ràpid i senzill de preparar i el resultat és el que és veu, CHAPEAU !.

    ResponElimina
  5. el resultat és el que es veu, josep, i es pot menjar, però és un arròs per sortir del pas, com el seu nom indica, però sempre que poguem, amb la sípia de platja que hi posa la locadebarna, encara que faci servir tinta de sobre.
    salut i fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte