dilluns, 28 d’abril de 2008

paella de marisc amb costella

Em sento com un presidiari amb el tercer grau: com que es va espatllar el catèter axil·lar que haig de dur mentre dura la recuperació de l'operació que em van fer dilluns al braç, el dissabte a migdia em van deixar tornar a casa fins dilluns a primera hora, que me'l tornaran a posar. I què es pot fer un diumenge a casa si no pots sortir gaire ni anar tot el matí amb bici? Doncs preparar un arròs, i això és el que vaig fer ahir.
Ja he dit altres vegades que l'arròs és un dels meus plats preferits, fet de la manera que sigui, però les paelles i els risotti s'emporten la palma.
A casa, la mare sempre ha fet la paella d'arròs mixta, amb carn (pollastre, costella, conill, salsitxes depèn, del que hi ha) i peix o marisc (gambes, calamars, musclos...). Jo els acostumo a fer més "monogràfics" i vaig comprar tires de calamars, musclos, petxines i gambots, a més d'un caparràs de rap per fer el brou, però com que a casa hi havia costella de porc fresca, vaig decidir posar-l'hi també.
Primer pas i essencial: el brou o fumet. En una olla grossa sofregeixo ceba, pastanaga, porro i el cap de rap, amb un gra d'all i una fulla de llorer, i ho cobreixo amb aigua calenta. Que bulli mitja hora.
Segon: la paella pròpiament dita. Ben neta i greixada amb oli d'oliva abundant, fregeixo les gambes prèviament salades, les aparto, i fregeixo la costella, pebrot verd i vermell tallat a tires (que trec al cap d'una estoneta per decorar al final) i segueixo fent el sofregit amb ceba, all i pebrot verd i vermell picats ben finament. Quan la verdura està rossa, s'hi afegeixen unes cullerades de tomàquet i els calamars o la sípia tallada en trossos regulars, sal i una mica de sucre per contrarrestar l'acidesa dels tomàquets. Deixem concentrar el tomàquet una bona estona i hi afegim de tant en tant cullerades de fumet.
Vint minuts abans de dinar, apugem el foc i hi tirem els pèsols i l'arròs (cent grams per persona), que se sofregeixi i s'impregni dels gustos de la paella, i ja hi aboquem el fumet colat i salat, dues vegades i mitja la quantitat d'arròs, però sense patir perquè si queda massa sec a mitja cocció se n'hi pot afegir més.
Deixem set o vuit minuts a foc fort, l'abaixem i quan porti deu o dotze minuts hi posem per sobre els musclos oberts al vapor, les gambes i les tires de pebrot. Tapem la paella fins que l'arròs porti quinze minuts al foc i l'apaguem. Aleshores haurà de reposar cinc minutets més, mentre ens mengem l'amanida o fem l'aperitiu, i ja la podem servir, mirant de no rascar si hi ha algun tros cremat, perquè espatlla tot el plat.
A casa el van trobar molt bo, l'arròs, però jo no en vaig disfrutar gaire perquè mentre el feia em vaig començar a marejar i em va passar tota la gana, suposo que deu ser cosa dels còctels de pastilles, que et deixen baldat. Però el sol fet de cuinar una bona estona el diumenge em permetrà tornar avui a l'hospital amb un esperit més positiu.

4 comentaris:

  1. Vaige, que un moment que te'ns i ja fas "cuinetes". Te una presencia espectacular, li dirè al "jefe" de casa que es miri la teva paella i que prengui nota, je, je, je,.....
    No et fasis el valent i cuidat!!!!

    ResponElimina
  2. no pateixis, que em cuidaré. gràcies, de tota manera, per l'interès i per la constància en les visites.

    ResponElimina
  3. Això sí que és tenir "mono de cuina", eh?. Suposo que devíes tenir algun "pinxe" o algun "mindundi", no?

    Recupera't aviat!

    ResponElimina
  4. Sí senyor, aixó si que és una paella com deu mana!
    salut i petons

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...