sota la beixamel

Sabeu què hi ha sota aqueta capa de beixamel i formatge gratinat? Pensem... hi podria haver uns canelons, una coliflor, unes truites farcides, uns ous durs amb tonyina, que és el que hi ha. Perquè la beixamel és una salsa que s'adapta a qualsevol menja, té un gust suau, que no domina ni mata el sabor de l'aliment principal, és una de les salses ideals per cobrir, embolcallar, acompanyar gairebé qualsevol producte.
La beixamel, a més, admet múltiples preparacions, ja sigui a la manera tradicional o bé incorporant-hi durant la seva elaboració el mateix producte amb el qual ha de compartir plat. Recordo una recepta del genial Vázquez Montalbán que preparava el seu personatge Carvalho, que barrejava aubergínies amb gambes, i ho acompanyava amb una beixamel de gambes, una salsa feta amb mantega, farina i la meitat de llet i l'altra meitat de brou fet amb els caps de les gambes prèviament fregits. És un plat suculent, que no es pot fer cada dia, però que és deliciós, i el podeu trobar en un llibre que es diu precisament "Las recetas de Carvalho", d'on es pot aprendre molt.
Jo la beixamel la preparo com he dit, amb mantega fosa, farina, i un cop fet el que els francesos anomenen "roux" (i que també va molt bé per espessir salses), hi anem afegint llet mentre remenem molt bé amb el batedor per evitar que es formin grumolls. Hi ha qui, amb la mantega o l'oli, hi sofregeix ceba ratllada abans de posar-hi la farina; la meva dona ho fa i li queda una salsa molt bona, més gustosa.
Un cop feta la beixamel, s'hi ha de posar sal, i jo també hi poso sempre nou moscada i pebre blanc, formatge ratllat per sobre, una mica de mantega per ajudar a gratinar, i al forn.
Però les possibilitats són infinites: queda fantàstic afegir-hi durant la cocció uns ceps mig fregits i passar després la salsa pel minipimer; però, sobretot, com queda millor és ratllant-hi tòfona negra, un dels millors condiments, sinó el millor, de la cuina catalana i universal (llàstima que sigui tant cara). En fi, tot això ve a tomb perquè l'altra dia vaig fer ous durs, vaig barrejar el rovell d'alguns amb tonyina de llauna escorreguda, vaig tornar a omplir els ous amb la barreja, hi vaig posar beixamel i formatge a sobre i amb mitja hora a casa van tenir un dels seus plats preferits. I senzill i econòmic.