dimecres, 2 d’abril de 2008

sota la beixamel

Sabeu què hi ha sota aqueta capa de beixamel i formatge gratinat? Pensem... hi podria haver uns canelons, una coliflor, unes truites farcides, uns ous durs amb tonyina, que és el que hi ha. Perquè la beixamel és una salsa que s'adapta a qualsevol menja, té un gust suau, que no domina ni mata el sabor de l'aliment principal, és una de les salses ideals per cobrir, embolcallar, acompanyar gairebé qualsevol producte.
La beixamel, a més, admet múltiples preparacions, ja sigui a la manera tradicional o bé incorporant-hi durant la seva elaboració el mateix producte amb el qual ha de compartir plat. Recordo una recepta del genial Vázquez Montalbán que preparava el seu personatge Carvalho, que barrejava aubergínies amb gambes, i ho acompanyava amb una beixamel de gambes, una salsa feta amb mantega, farina i la meitat de llet i l'altra meitat de brou fet amb els caps de les gambes prèviament fregits. És un plat suculent, que no es pot fer cada dia, però que és deliciós, i el podeu trobar en un llibre que es diu precisament "Las recetas de Carvalho", d'on es pot aprendre molt.
Jo la beixamel la preparo com he dit, amb mantega fosa, farina, i un cop fet el que els francesos anomenen "roux" (i que també va molt bé per espessir salses), hi anem afegint llet mentre remenem molt bé amb el batedor per evitar que es formin grumolls. Hi ha qui, amb la mantega o l'oli, hi sofregeix ceba ratllada abans de posar-hi la farina; la meva dona ho fa i li queda una salsa molt bona, més gustosa.
Un cop feta la beixamel, s'hi ha de posar sal, i
jo també hi poso sempre nou moscada i pebre blanc, formatge ratllat per sobre, una mica de mantega per ajudar a gratinar, i al forn.
Però les possibilitats són infinites: queda fantàstic afegir-hi durant la cocció uns ceps mig fregits i passar després la salsa pel minipimer; però, sobretot, com queda millor és ratllant-hi tòfona negra, un dels millors
condiments, sinó el millor, de la cuina catalana i universal (llàstima que sigui tant cara). En fi, tot això ve a tomb perquè l'altra dia vaig fer ous durs, vaig barrejar el rovell d'alguns amb tonyina de llauna escorreguda, vaig tornar a omplir els ous amb la barreja, hi vaig posar beixamel i formatge a sobre i amb mitja hora a casa van tenir un dels seus plats preferits. I senzill i econòmic.

6 comentaris:

  1. Noi, ets una màquina. Ets més ràpid que el calendari. Salut!

    ResponElimina
  2. bé, no sé si és un comentari o una crítica, però m'ho agafo com un elogi, però el cert és que ara tinc força temps (fa molt que estic de baixa) i em diverteix escriure, a part que així no perdo el costum ni l'agilitat mental ni dels dits.
    salut!

    ResponElimina
  3. Per descomptat qué és un elogi. (Només feia referència a que els teus artícles porten data del dia següent al que els llegeixo). Espero que el motiu de la teva baixa no sigui greu i celebro que poguis dedicar-te a això, perque m'agrada venir a aprendre. Per exemple, el teu comentari sobre que no m'havia pronunciat sobre un vi en una de les meves entrades, va fer que m'informés i algú em va recomenar la guia Peñín que tu anomenes al teu últim escrit. M'he comprat aquest llibre i me l'he possat a la pila per llegir els capítols dedicats a com saber més sobre el vi. Com tu dius la gracia d'aquest mitjà es la generositat de la gent que vol compartir el seu saber amb els altres. Salutacions.

    ResponElimina
  4. ets molt amable, plugim, i t'agraeixo la constància amb què em visites. jo també segueixo la teva pàgina gairebé cada dia, encara que no publiquis sempre.
    ara m'adono que no et vaig deixar cap comentari a la crònica de l'esmorzar-portabella, però em va agradar molt llegir-la abans de sentir la tertúlia el dimarts, que jo també en sóc seguidors com milers i milers de catalans.
    no cal dir com m'hauria agradar assistir a l'esmorzar i com t'envejo, sobretot perquè no hagués deixat els callos ni el capipota, que a mi la cuina dels menuts m'encanta, ja ho veuràs aviat al bloc.
    en fi, que t'animo a escriure més sovint, sense por.
    fins aviat!

    ResponElimina
  5. això sí que és un comentari, gina, ara haig de sortir i no passaré per la porta.
    gràcies per la teva amabilitat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...