dijous, 17 d’abril del 2008

anem al gra (1)

cigrons amb botifarró d'arròs i ceba

Seguim encetant seccions noves (la majoria fins ara només tenen un capítol), però és que considero que els llegums mereixen capítol apart i, per desgràcia, en la nostra cuina trobo que han perdut aquest protagonisme que es mereixen tant per les seves qualitats gastronòmiques com alimentàries.
Quan puc, m'agrada coure jo mateix els llegums, perquè si bé els de conserva no estan malament, no hi ha res com unes mongetes acabades de bullir amb un rajolinet d'oli verge per sobre. O unes llenties amanides també amb oli, pebre negre i pebre vermell.
L'avantatge de coure llegums és que se'n poden fer quantitats importants i el primer dia es poden menjar com he dit, acabades de sortir de l'olla, i després es poden preparar de motes maneres, com a ingredient principal del plat o com a acompanyament.
L'altre dia tenia cigrons, i tenia botifarró d'arròs i ceba, la famosa "morcilla de Burgos", i com que a vegades he fet cigrons saltejats amb botifarra negra, vaig provar amb aquesta versió de la botifarra de sang tan popular fora d'aquí, i que si no és tan bona com la nostra, poc se'n falta.
Anem pas a pas: saltegem en una paella amb oli una ceba tallada en juliana, i quan comenci a enrossir, hi posem el botifarró tallat a trossos, deixem que amb l'escalfor es vagi esmicolant (si cal, hi ajudem amb un estri de fusta) i, al cap de pocs minuts, ja hi podem afegir els cigrons, a foc fort, removent constantment perquè es barregin tots els ingredients.
El resultat és francament bo, a més de senzill de fer; la ceba lliga molt bé amb la "morcilla", que també en porta, i tot plegat harmonitza amb els cigrons. Proveu-ho.

4 comentaris:

  1. no em pots posar aquest plats!!!
    pero que bó.
    vols que et digui un secret?
    jo quan era joveneta i sortia de marxa al arribar a casa de matinada em fotia un bon plat de pasta barrejada amb la morcilla.
    ara no em llevaria a les 6 del mati per menjar-la ehh, jeje. ja tens una anecdota.

    ResponElimina
  2. JO, Cuanto tiempo tienes, parece que no trabaje, je,je,je. Sludos:Chucky

    ResponElimina
  3. home, gina, em sap greu, inentaré posar coses més lleugeres els propers dies! i gràcies per l'anècdota.
    Chucky, es verdad que parece que no trabaje porque no trabajo, estoy de baja, pero cuando trabajo cocino igual porque en casa siguen comiendo, lo que no sé es como lo haré para mantener el bloc cuando vuelva.

    ResponElimina
  4. manel doncs jo vull que et donguin la baixa permanent per que no deixis abandonat el bloc, jeje.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte