Patates amb pell, una altra menja tradicional al nostre país que m'agradaria reivindicar. No és pas exclusiva d'aquí, ni molt menys; a les Canàries, per exemple, fan les "papas arrugás", que són patates bullides amb pell en aigua amb molta sal i que, un cop escorregudes, es tornen a posar al foc fins que s'assequen i queden arrugades i recobert d'una fina capa de sal. S'acompanyen amb unes salses delicioses anomenades "mojos" verds o vermells, segons els ingredients. Altament recomanable menjar-ne, quan aneu de vacances a les illes.
Però la meva intenció no era pas parlar de les "papas", sinó de les nostres patates amb pell, una preparació que permet fer moltes presentacions. Per exemple, el meu amic Emilli les fa servir per fer l’ensaladilla russa, tallant-les a quadrets i afegint-les a les verdures, que bull per separat. Un altre dia explicaré també com es fan en amanides.
Jo en faig una bona cuita, ben netes de terra i en aigua amb força sal. Bo i calentes, són bones partides per la meitat sense pelar i amanides amb oli, sal maldon i julivert o bé orenga, per exemple, com si fossin patates al caliu o al forn.
Les que queden es poden preparar l’endemà amb cansalada i cigrons. Lògicament, les patates s’han de pelar i picar ben petites, mentre en una paella a foc baix es posen uns quants talls petits de cansalada blanca salada perquè es vagin fonent. Quan hagin deixat anar el seu greix, s’apuja el foc i s’hi tiren les patates, amb una mica de sal, i es deixen enrossir; finalment s’hi posen els cigrons cuits perquè s’escalfin i també s’enrosseixin una mica.
Acompanyant una bona botifarra crua o una de negra, per exemple, és una menja exquisida que als meus amics de ciutat els encanta. Com si no es pogués preparar a qualsevol lloc si tens a mà unes bones patates!
Jo visc en un poble del Berguedà que es diu Sant Julià de Cerdanyola i les patates amb pell o "trumfos amb peloia" bàsicament les fem de la manera que tu descrius però no la incorporació dels cigrons sino una picada d'all i juliverd un cop les patates gairebé ja són rosses.
ResponEliminaM'ha fet molta ilusió trobar aquesta recepta per internet i saber que aquest plat es fa en altres llocs a banda del meu poble.
a mi també m'agrada molt conèixer altres variants dels plats que proposo, la que tu proposes amb all i julivert deu ser ben bona.
ResponEliminagràcies per la visita i fins aviat!