dissabte, 5 d’abril del 2008

quins ous! (1)

Els ous ocupen una part molt important de la nostra alimentació; almenys, així ha estat durant molts anys, i la cuina catalana n'és plena, de receptes amb ous. Ja en tinc algunes de preparades, però m'ha semblat que el millor fora començar amb la forma més pura de menjar-se l'ou:  
rovell d'ou cru amb...

Si quan mengeu ou ferrar us agrada el rovell molt poc fet, hauríeu de provar de menjar-vos-el sol. És una experiència extraordinària, si l'ou és fresc i de confiança. A mi m'encanta, i per això sovint el preparo de diverses maneres, perquè tampoc es tracta de menjar-se'l tal com surt de la closca... que tampoc és dolent, abans bé que en donaven a la canalla perquè alimenta molt.
M'agrada posar-lo en una cullera d'aquestes que ara tant es fan servir per servir entrants i aperitius, per empassar-t'ho d'un sol mos, sense separar els ingredients.
L'últim cop, a la foto, hi vaig posar una base de ceba cruixent, arrebossada i fregida, que compro en bosses al supermercat de productes suecs d'Ikea, el rovell d'ou i sal Maldon per sobre. Però està boníssim simplement amb les escates de sal i una mica de pebre negre, i si voleu, cebollí. 
Queda més bo posant-hi a sota un tros de foie micuit i una gota de vinagre de Mòdena reduït, o, encara més luxós, amb una culleradeta de caviar a sobre (del bo o succedani). També podeu servint-lo sobre una rodanxa de patata fregida, com si fos un canapè, amb una punta de quetxup a sobre.
L’altra pregunta és: calent o fred? A mi m’agrada a temperatura ambient, però ambient de veritat, de més de vint graus, no acabat de treure de la nevera. Però també es pot escalfar, només una mica, submergit en aigua calenta, que no bulli, i deixant-li molt poca estona, només perquè s’escalfi, però sense que es cogui.
Una darrera: el rovell com a salsa. Servit sencer sobre uns espagueti preparats per a la carbonara, és a dir, barrejats amb ceba i bacó fregits, perquè cada comensal faci la barreja al seu plat. O sobre unes patates fregides, com els ous estrellats, però sense la clara, que si queda crua sovint provoca rebuig. L’ou s’enganxa en el producte i el recobreix, li dóna color i el lubrifica. És una salsa excel·lent.

2 comentaris:

  1. Manel,

    Un senzill rovell d'ou dóna per molt, eh?.

    Les diferents propostes són ben originals. M'apunto a la del micuit amb reducció de Mòdena !.

    ResponElimina
  2. Molt bona idea la del rovell als espaguetis.
    gràcies!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte