salsa multiús

Ja fa dies que volia publicar aquest article però em faltava un títol i un nom per donar a la salsa multiús que explico aquí. Al final li he deixat aquest, multiús, com en podria dir versàtil si no fos que en català no té, segons el diccionari, el significat que sí que li dóna l'acadèmia espanyola: "capaç d'adaptar-se amb facilitat i rapidesa a diverses funcions".
Es tracta ni més ni menys que d'això, d'una base que s'adapta a l'ús que li vulguem donar en funció, sobretot, de l'ingredient principal del plat. Per tant, no té una fórmula concreta, ni uns ingredients fixos, només una base sobre la qual treballarem amb el gust que ha de predominar en el plat. M'explicaré amb els dos exemples que he preparat darrerament, un pollastre a la cassola i unes salsitxes.
Per fer el pollastre, el vaig fregir en una cassola de fang i vaig reservar els trossos; en el mateix oli hi vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell tallat petit, i quan les verdures van ser toves, hi vaig posar all picat i tomàquet ratllat o triturat, no massa, perquè no és una salsa de tomàquet ni aquest és l'ingredient principal, si no ho volem. Hi tornem a posar les peces de pollastre i deixem coure fins que la carn estigui feta, afegint-hi líquid si s'asseca, i herbes aromàtiques, en aquest cas unes herbes de Provença seques. El millor, si en tenim, és afegir-hi brou de pollastre o de verdures, i sinó, aigua. Quan la carn és a punt, la traiem, aboquen el sofregit en un vas i el triturem amb el túrmix, afegint-hi si cal més líquid en funció de l'espessor que volem que tingui la salsa. La tornem a la cassola i hi posem el pollastre perquè s'escalfi tot junt. És el moment de posar-hi, per exemple, unes mongetes seques cuites. Jo el vaig servir acompanyat de xampinyons saltats amb oli d'all i julivert i arròs blanc, que barrejat amb la salsa queda boníssim.
Ahir per dinar vaig fer salsitxes, que són molt bones amb una simple salsa de tomàquet, però amb aquesta salsa multiús queden també molt bé. Les vaig fregir en una paella amb oli i les vaig retirar, i en l'oli restant hi vaig sofregir la ceba, els pebrots i, en aquest cas, un parell de xampinyons també picats, fins que totes les verdures van ser toves. Aleshores, all picat, tomàquet triturat i unes herbes, i deixar coure fins que el sofregit està ben fet. En aquest cas, no cal posar-hi les salsitxes fins que hem triturat la salsa i la tornem a la paella, perquè s'acabaran de fer de seguida mentre escalfem el conjunt.
De la mateixa manera podríem fer unes gambes, fregint-les primer per donar gust a l'oli on sofregirem la salseta i escalfant-la a dins en el darrer moment. O uns musclos, en aquest cas obrint-los al vapor i afegint al sofregit el suc que deixen anar. O... infinitat de variants sobre la mateixa base però que no tindran mai el mateix gust perquè aquest dependrà al final del sabor de l'ingredient principal i del brou que hi posem, de les herbes, de si hi piquem algun bolet, de si ens agrada amb menys pebrot...
I si us sobra salsa, feu com vaig fer jo: uns macarrons bullits, la salsa per sobre i ja tenim sopar i cobrim la necessària ració d'hidrats.