macarrons de verdures amb salsa tàrtara

Com ja sabeu els que visiteu sovint aquest bloc, en aquesta època la pasta és un element importantíssim de la meva dieta, especialment el dia abans d'una sortida llarga amb bici. I per no caure en la monotonia, cal anar buscant formes noves de presentar-la per no acabar avorrint aquesta aportació indispensable de carbohidrats. A més, tenint cura de no utilitzar excessius elements grassos perquè aleshores sí que convertiríem la ingesta de la pasta en una bomba calòrica difícil d'eliminar corrent no cent, ni dos o tres-cents quilòmetres.
Com que dies enrere vaig recuperar aquí una salsa magnífica que tenia una mica oblidada (com molta gent, segons que vaig poder constatar en els comentaris), vaig provar la salsa tàrtara per acompanyar una pasta freda i el resultat em va agradar força.
Perquè no quedés un plat blanc com la llet, vaig fer servir macarrons ratllats ('penne rigate') amb verdures, simplement bullits en aigua amb sal, escorreguts i amanits amb una mica d'oli perquè no s'enganxin. A sobre, la salsa tàrtara feta amb maionesa, ceba tendra, cogombre, tàperes i julivert, tot picat ben petit, i mostassa de Dijon per augmentar el seu sabor.
Me la vaig menjar a temperatura ambient i vaig agrair, aquests dies que ha fet tanta calor, tenir-los en lloc d'un plat de pasta fumejant.