espagueti per recuperar forces

Diumenge vinent tenim la primera marxa llarga del Circuit Ciclopirineus a la qual anirem una bona colla dels que sortim cada setmana, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions. És una marxa molt maca, no és de les més llargues (poc més de 140 quilòmetres), però força dura perquè passa pel port més alt dels Pirineus, el port d'Envalira, situat a gairebé 2.500 metres d'alçada, i per arribar-hi cal pujar 30 quilòmetres des d'Andorra capital. La marxa porta aquest nom perquè surt de Puigcerdà, travessa Andorra, passa per França (la baixada d'Envalira i la pujada al Puymorens) i torna a Puigcerdà. Si no plou com la darrera vegada, ni fa un sol que estavella, com l'anterior (n'he fet tres) és una ruta maca si has entrenat prou.
Per això avui hem fet una sortida preciosa, de prop de 140 quilòmetres. Hem marxat d'hora cap a Vic i cap al pantà de Sau, i des d'allà hem pujat fins a Rupit per un camí asfaltat, bé, no exactament asfaltat, "enformigonat" seria la paraula, una pujada d'uns vint quilòmetres que val la pena perquè passa tota l'estona per sota dels cingles de Tavertet, realment és una meravella encara que potser aniria millor fer-la amb bici tot terreny, perquè hi ha trossos no gaire bons. Després hem tirat cap a Cantonigrós, un altre cop Vic i cap a casa per la Pullosa, un port de segona categoria que m'ha costat més que mai perquè arrossego una inflamació al maluc i porto tota la setmana prenent antiinflamatoris que m'han deixat com aixafat. Però tinc uns companys excel·lents que m'han fet molt més fàcils els trams difícils.

Quan he arribat, a casa ja havien dinat tots i jo m'he fet uns espagueti amb restes d'altres àpats que han quedat molt arreglats. Diuen que els hidrats de carboni, quan més bé s'assimilen, és quan acabes de buidar el dipòsit, o sigui que m'aniran bé per acabar de passar el dia.
He fet servir espagueti amb tomàquet, que tenen un color diferent, vermell, i a sobre hi he posat uns ramells de bròquil bullit, un tros de salmó fet a la planxa i esmicolat, i ho he regat tot amb una salsa que vaig provar l'altra dia i m'ha agradat força, adaptant una idea que vaig treure del Blog de cuina de la Dolorss, un lloc on sempre es pesquen coses interessants.
La salsa que ha lligat els espagueti, el peix i el bròquil era una beixamel lleugera feta com sempre, amb mantega, farina i llet, a la qual vaig afegir formatge brie. Fins i tot amb el peix ha quedat la mar de bé i a la Lara, que també l'ha provat, li ha agradat força (a l'Aleix no perquè té peix).
Me'ls he menjat a la terrassa, davant la menta, pensant que passaria aire, però la marinada encara no havia arribat.