dissabte, 13 de juny del 2009

espagueti per recuperar forces

Diumenge vinent tenim la primera marxa llarga del Circuit Ciclopirineus a la qual anirem una bona colla dels que sortim cada setmana, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions. És una marxa molt maca, no és de les més llargues (poc més de 140 quilòmetres), però força dura perquè passa pel port més alt dels Pirineus, el port d'Envalira, situat a gairebé 2.500 metres d'alçada, i per arribar-hi cal pujar 30 quilòmetres des d'Andorra capital. La marxa porta aquest nom perquè surt de Puigcerdà, travessa Andorra, passa per França (la baixada d'Envalira i la pujada al Puymorens) i torna a Puigcerdà. Si no plou com la darrera vegada, ni fa un sol que estavella, com l'anterior (n'he fet tres) és una ruta maca si has entrenat prou.
Per això avui hem fet una sortida preciosa, de prop de 140 quilòmetres. Hem marxat d'hora cap a Vic i cap al pantà de Sau, i des d'allà hem pujat fins a Rupit per un camí asfaltat, bé, no exactament asfaltat, "enformigonat" seria la paraula, una pujada d'uns vint quilòmetres que val la pena perquè passa tota l'estona per sota dels cingles de Tavertet, realment és una meravella encara que potser aniria millor fer-la amb bici tot terreny, perquè hi ha trossos no gaire bons. Després hem tirat cap a Cantonigrós, un altre cop Vic i cap a casa per la Pullosa, un port de segona categoria que m'ha costat més que mai perquè arrossego una inflamació al maluc i porto tota la setmana prenent antiinflamatoris que m'han deixat com aixafat. Però tinc uns companys excel·lents que m'han fet molt més fàcils els trams difícils.
Quan he arribat, a casa ja havien dinat tots i jo m'he fet uns espagueti amb restes d'altres àpats que han quedat molt arreglats. Diuen que els hidrats de carboni, quan més bé s'assimilen, és quan acabes de buidar el dipòsit, o sigui que m'aniran bé per acabar de passar el dia.
He fet servir espagueti amb tomàquet, que tenen un color diferent, vermell, i a sobre hi he posat uns ramells de bròquil bullit, un tros de salmó fet a la planxa i esmicolat, i ho he regat tot amb una salsa que vaig provar l'altra dia i m'ha agradat força, adaptant una idea que vaig treure del Blog de cuina de la Dolorss, un lloc on sempre es pesquen coses interessants.
La salsa que ha lligat els espagueti, el peix i el bròquil era una beixamel lleugera feta com sempre, amb mantega, farina i llet, a la qual vaig afegir formatge brie. Fins i tot amb el peix ha quedat la mar de bé i a la Lara, que també l'ha provat, li ha agradat força (a l'Aleix no perquè té peix).
Me'ls he menjat a la terrassa, davant la menta, pensant que passaria aire, però la marinada encara no havia arribat.

10 comentaris:

  1. Com sempre et dic , esl hidrats de carboni es el que més m´agrada a mi.

    ResponElimina
  2. Ains Manel, que em canso només de llegir.te...estàs molt en forma!! jajaja...
    Bueno, la recepta m'ha agradat molt...ja saps que un plat de pasta o arros i amb verduretes lo que més m'agrada!

    Núria
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Aquests espaguetis estan molt bé,per un bloc de cuina,ara,per a un cilista millor sense la salseta,no?...salut.

    ResponElimina
  4. 140 km????!!!! jo ja em canso només de pensar-hi...jejeje!!!
    Sort d'aquest plat de pasta per recuperar forces!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Un bon plat de pasta és la millor opció per recuperar les forces després d'una botifarrada com aquesta... Conec molt bé tota la zona de Tavertet, també hi he fet alguna sortida en bici des de la Roureda, i els paisatges són realment espectaculars.
    A veure si us poseu en forma de cara a la cita de la setmana que ve! Ànims i a entrenar a tope!!!!

    ResponElimina
  6. marededéusenyor!!! posa't un munt de crema solar protectora, que amb el sol que pica t'escaldaràs!!!
    Que et vagi molt bé la sortida!!! pedaleja una mica per nosaltres, mandrosos de mena!!

    ResponElimina
  7. Manel,
    Aquets espaghettis són el millor que hi ha després de fer el Tourmalet. Que et vagi be la setmana vinent, suposo que ja ens faràs cinc cèntims.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Que vagi bé l'excursió!!! Genial la pasta d'aprofitament. Petons

    ResponElimina
  9. MUf Manel, ja estic cansada només de llegir-te ,però mira, avui he entès que fer 140 km amb bicicleta no és només pedalar....digueu-me tonta si voleu, però sóc d´aquestes que veu el pelotón de ciclistes el diumenge a les set del matí i penso que ténen el terrat malament , això de gaudir del paissatge etc etc, ja m´agradat més.
    Be " al tajo " que m´embolico , quants de díes! però ho he mirat i remirat tot ! aquelles múrgoles ,interessant l´arròs amb olives , te´l copiaré segur, aquests espaguetti molt bona pinta , però que els passa als Aleix amb el peix ? i salmó ja és paraula pecadora! de fet a mi tampoc m´agrada..... el fetge....molt complerta l´explicació, nosaltres vam fer una visita a Martiko i t´he de dir que és una mica més.....vaja , ja t´ho diré un altre día, m´agrada molt ,i com sempre envejosa dels teus cursets aquests que fas.
    Aveure si entro més sovint, ho dic sempre però vaig més de cul que Sant p´atràs i després et foto aquests rotllos....
    Una abraçada amic meu i molta sort i amunt!!!!

    mai

    ResponElimina
  10. dolors, estem d'acord, i a més a més són molt necessaris per tirar endavant amb una mica d'energia.

    núria, ja sé que amb els gustos culinaris coincidim, amb els de la bici ja veig que no tant :))

    boni, és que això és un bloc de cuina! i un ciclista també es pot donar alegries, oi?

    eva, sort d'aquests i de tots els que cauen durant la setmana :))

    gemma, jo coneixia la zona de tavertet des de dalt, o per sota des del pantà, però aquest camí asfaltat que et dic (es pot fer amb cotxe i tot, vigilant perquè és estret) em va semblar espectacular. de fet, quan veia aquelles cingleres, ja ho vaig pensar que segurament hi hauries anat a escalar més d'una vegada.

    amics vermells, la crema protectora amb les hores i la suor se'n va, i el sol et deixa aquell torrat de pell tant característic: ben morè des del turmell fins a mitja cama, la cara i mig coll, i des del canell fins a mig braç. i la resta del cos, blanqueta. el que en dèiem un "moreno paleta", vaja, versió màniga curta.

    josep, els espaguetis són els millors amics després del turmalet, abans i sempre, no poden faltar mai a la dieta :)

    sara, espero que sí que anirà bé, almenys que no passi de sis hores :))

    mai, no ets l'única que es pensa que estem malament del terrat, no passa res, espero, però, que no siguis d'aquells que ens avances de qualsevol manera sense respectar la distància mínima ni res.
    no pateixis si passes temps sense venir, a mi tampoc em sobre el temps i ara estic contestant els missatges de cuatre articles anteriors.
    cada vegada trobem més coincidències entre aleixos:))
    gràcies per mirar-ho tot, i no pateixis si no pots venir més sovint, que així tinc més alegria quan et retrobo.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte