dilluns, 29 de juny de 2009

ossobuco de gall dindi amb prunes i orellanes

Ja he presentat aquí una altra recepta amb ossobuco de gall dindi, és a dir, la cuixa tallada a rodanxes. És una carn molt magra que ben cuinada queda ben tendra, i només té com a inconvenient els tendrums que recorren la cuixa d'aquests animals de dalt a baix. Com m'agrada més el gall dindi és rostit amb fruita seca, i per això aquestes peces d'ossobuco les vaig fer amb prunes i orellanes.
La fruita seca s'ha de posar en remull abans d'afegir-la a la cassola, i jo ho faig cobrint-la amb conyac, que després faré servir en el rostit. És, doncs, el primer pas que farem.
Mentre la fruita seca es rehidrata, en una cassola de fons gruixut amb oli posem a rostir les rodanxes de carn, que quedin ben rosses a banda i banda, amb uns quants grans d'all i un parell de cebes partides per la meitat. Si volem servir cebes per acompanyar, hi posem també unes cebetes franceses o unes escalunyes, que traurem una estona de la cassola durant la cocció perquè no es desfacin.
Quan la carn, els alls i les cebes estan ben rostits, hi aboquem el conyac en el qual hem macerat la fruita i flamegem perquè es cremi l'alcohol, o el deixem evaporar, tapem la cassola i deixem coure a foc baix durant uns tres quarts d'hora, fins que veiem que l'os del mig comença a separar-se de la carn. Aleshores, hi afegim les prunes i les orellanes i deixem que s'acabi de coure tot plegat, afegint-hi, si cal, una mica d'aigua. Quan la carn ja és feta, la posem en una safata, traiem la fruita (i les cebetes), apugem el foc i desglassem la cassola amb un bon raig d'aigua o de brou per desenganxar la substància del rostit del fons i obtenir en un moment una bona salsa, que passarem per un colador pressionant ben fort alls i cebes per extreure'n tot el sabor.
Si voleu fer la salsa més brillant, poseu-hi una mica de mantega, que dóna un aspecte i una textura sensacionals a les salses. Si uns passessiu de líquid i quedés la salsa massa clara, hi podeu posar una cullerada de farina de blat de moro (maizena) diluïda en aigua i en un moment us lligarà.

12 comentaris:

  1. Bo aquest plat, Manel, però si em permets el faria amb pollastre... és que els tendrums del gall d'indi em superen jejje Manies que té una!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Que tal Manel!!
    No sabia que el galldindi també tenien ossobuco.Ho faré amb els pollastres de pagès que compro molt grans i aquesta part no em queda mai bé.Ho provaré.

    ResponElimina
  3. però quina pinta que té aquest galldindi!!!!
    per sucar-hi pa!
    pt!

    ResponElimina
  4. estimat amic,
    ens apuntem també a l'opció del pollastre, el gall d'indi no m'ha fet mai el pes (ja em diràs perquè, segur que son manies, però bé que hi farem).
    Un luxe llegir-te bonic.

    ResponElimina
  5. Moltes vegades en compro i el faig al forn. Provaré aquesta altra opció

    ResponElimina
  6. Aquest ossobuco de gall d'indi ha d'estar deliciós, ara, que les teves coques de sant joan m'han pirriat. M'he perdut unes bones receptes aquests dies, ara que com que hi ha arxiu les puc recuperar. Salut!!!!

    ResponElimina
  7. Després d'un bon xup xup, ha de ser deliciós!

    ResponElimina
  8. Manel
    Acabo de penjar un post , i quan hi acabat m´hi adonat buscant per la xarxa, que tu fa més D'un n any ja ho vas publicar. Noi ho sento , no ho volia fer.

    ResponElimina
  9. Manel, no sóc gaire d' osobuco, jo, ara l' acompanyament amb les orellanes i les prunes el tindré ven present pel pròxim rostit que faci!!

    Un petó! beth

    ResponElimina
  10. Noi, jo soc de les ossobuco de vedella, pel moll de l'ós però m'agrada veure'n d'altres, també.

    ResponElimina
  11. jo sempre pregunto....
    guanya sabor fet un dia o dos abans?

    ResponElimina
  12. veig que aquest ossobuco no ha tingut la mateixa unanimitat que les coques de sant joan i moltes us inclineu per fer-lo si de cas amb pollastre.
    la veritat és que el gall dindi té inconvenients, com els tendrums, però és una carn molt magra i que feta així amb fruita va molt bé, però amb un bon pollastre com diueu segur que queda el mateix rostit igual o més bo.
    sobre si guanya en sabor fet un dia o dos abans, em fa l'efecte que aquest tipus de rostits 'secs' és millor menjar-los acabats de fer.
    gràcies a totes pels vostres comentaris i un petó.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...