Per acabar amb el cicle de les rabassoles o múrgoles, un rostidet amb aquest bolet, concretament d'ales de gall dindi amb escalunyes. És un rostit clàssic, com els ja vaig explicar aquí, fet amb aquesta carn que té poc greix i a vegades no massa sabor, però que guanya molt rostida, amb les cebetes, els bolets, el conyac i les herbes.
Els bolets, deshidratats, els hidraten en un bol amb aigua, i després els esbandim bé perquè com que són buits per dins, a vegades hi pot quedar una mica de terra. Reservem el líquid de la rehidratació i saltem els bolets en una paella.
En una cassola posem a rostir les ales, que ja comprem partides i que, si són grosses, de la part que s'enganxa al pit solen ser més grosses que una cuixa de pollastre. Les fem enrossir a la cassola amb oli, uns grans d'all sencers i les escalunyes, retirem les cebetes, reguem amb un bon raig de 
conyac, esperem que evapori l'alcohol, abaixem el foc i tapem.
conyac, esperem que evapori l'alcohol, abaixem el foc i tapem.Al cap de mitja horeta, hi tornem a posar les escalunyes i el bolets saltats en una paella, i si cal, una mica de l'aigua de rehidratar les rabassoles o de brou, i unes branquetes de farigola i de romaní.
Quan la carn estigui feta, posem la carn, les escalunyes i les rabassoles a la plata de servir i, amb el foc ben alt, procedim a desglaçar la cassola abocant-hi un raig d'aigua o de brou per arrancar tota la substància del rostit del fons de l'atuell, movem una mica fins que es formi una salsa espessa i, si li volem donar brillantor, hi afegim una nou de mantega.
Manel, ets l'expert dels arrossos i els rostits :)
ResponEliminaJo aquest ja me'l guardo per quan faci més fred, que ara comencen a venir de gust plats més lleugers...
Genial aquest rostit! Ha d'estar boníssim!!! Mai he probat a guisar el gall d'indi...a veure si m'animo...
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Molt bona pinta i aquesta carn amb poc greix m'agrada molt.
ResponEliminaNoi, si gairebé sento l'olor d'aquest rostit.. Que bo ha d'estar...
ResponEliminaRenoi Manel , est un mestre amn tota classe de volets, en tens de tota mena, oi?
ResponEliminaEts de ser un bon cuiner per que el gall d´indi et quedi tou.
Manel,
ResponEliminaMagnífic rostit. Veig que les rabassoes les tens com acompanyament de referència. La combinació ha de ser molt bona.
Una abraçada
Tinc unes ganes de tastar les múrgoles....i amb rostit d'ànec...no sé ni quina olor fan...però aviat les tastaré....
ResponEliminaPtnts
Manel, sembla que senti l'olor d'aquest rostit des d'aquí!! Quina bona pinta!! El rostit és dels meus plats favorits! ;)
ResponEliminaPetons!
No he menjat mai gall dindi. I fa molts anys que no compro pollastre de granja per les hormones que porta. Sempre mengem pollastre de pagès, i quan són grossos, quin goig que fan! El meu pare quan veu aquelles cuixes sempre pregunta "Això és un gall dindi?"
ResponEliminaUna abraçada.
Nyam nyam que bones que són les múrgules m'encanten i hauré de probar amb el gall d'indi pq mai el cuino pq penso deu quedar eixut però vistes el teu m'animaré
ResponEliminapetunets
gemma, la veritat és que no sé si m'agraden més els arrossos o els rostits, però tant a l'hivern com a l'estiu.
ResponEliminaeva, el gall dindi surt molt bo i té molt poc greix, ahir mateix vaig fer uns 'ossobuco' de gall dindi amb prunes i orellanes i va quedar molt bo.
ricard, moltes gràcies per la visita i pel comentari. tens raó, és una carn amb poc greix i amb poc colesterol pels que l'hem de vigilar.
gràcies, maria, tant de bo et pugués arribar l'olor i més i tot :)
dolors, la veritat és que tampoc és tan difícil que quedi tou, és una carn una mica més dura que la dels pollastres de supermercat, però no hi ha tanta diferència amb la dels de pagès.
josep, a mi m'agraden molt tots els bolets, però és que de rabassoles en vaig comprar força i s'han d'anar gastant :)
marta, ja m'explicaràs si t'agraden. la veritat és que els bolets amb els rostits queden de fàbula.
mercè, realment això del rostit és un gran invent i dóna molt de joc, hauràs de canviar algun diumenge la barbacoa per la cassola :))
margarida, jo sempre que puc també menjo pollastre criat al meu poble, però no sempre és possible, i el gall dindi va bé perquè té molt poc greix, menys que el pollastre, i poc colesterol. aquestes cuixes tan grosses que dius, les venen tallades en forma d'ossobuco i donen molt de joc.
mar, no et pensis, que no queda pas eixut, si el fas amb una bona salseta. ja en tinc alguna altra recepta penjada i aviat penjaré la que vaig fer ahir, que estava molt bo.
iep, si aquest cap de setmana en trobo (ja s'en troben al alt emporda)... ho faré amb pollastre de pagés, bon finde!!!!!!
ResponElimina