dilluns, 16 de febrer de 2009

ossobuco de gall dindi amb salsa de verdures

L'ossobuco és una d'aquelles grans creacions de la cuina italiana que han sabut estendre per tot el món, malgrat que no sigui més que un tall de cama de vedella guisada lentament. És una carn molt gustosa i personalment m'encanta, però té un gran inconvenient, el moll de l'os de la cama, que li dóna al plat un bona part del seu encant, però que té, diuen, un alt contingut en colesterol, com els cervells i altres parts 'toves' dels animals.
Per això, quan divendres vaig veure talls de cuixa de gall dindi pr
esentats com "ossobuco de pavo", els vaig comprar sense pensar-m'ho dues vegades, perquè ja trobaria la manera de preparar-los.
Els vaig fer dissabte amb una salsa de verdures i herbes i acompanyats amb un arròs blanc que, banyat amb la salsa de la carn, quedava realment deliciós.
La preparació no és pas complicada: vaig salpebrar els talls de carn i els vaig enfarinar lleugerament, els vaig posar a rostir a la cassola amb oli i quan van ser rossos pels dos costats, els vaig treure i reservar. En el mateix oli hi vaig posar a suar ceba, api, pebrot verd, pebrot vermell, pastanaga, alls i tomàquets, tot tallat ben petit, amb una fulla de llorer, una culleradeta de farigola i una de romaní. Quan s'ha sofregit bé, es reintegra la carn a la cassola i es mig cobreix amb brou de pollastre (també val aigua amb avecrem, en cas de necessitat), es tapa i es deixa que faci xup-xup una hora. Es torna a retirar la carn, es posen les verdures i el suc al vas de la batedora, es tritura tot i es passa pel colador xinès abans de retornar la salsa i la carn a la cassola per fer-li fer un últim bull.
L'acompanyament només podia ser un aliment que agafés tot el gust de la salsa, i per això no hi ha res millor que un arròs blanc, que es posa a un costat del plat i es rega amb la salseta. Una mica de julivert picat per sobre acaba el plat. Una amanida d'enciam i una altra de cintes de pastanaga, tallades ben fines amb el pelador i amanides amb orenga, oli i unes gotes de vinagre van ajudar a refrescar l'àpat. I un vi de la Rioja, un Jarrarte del 99 de l'Abel Mendoza, la culminació d'un dinar ben senzill que em va ajudar a recuperar-me de l'esforç de la primera sortida llarga de la temporada ciclista. Que "lo cortés no quita lo valiente", com diuen els castellans.

16 comentaris:

  1. Quin plat, Manel. Jo també en faig a vegades d'ossobucco de gall d'indi, l'únic inconvenient que li trobo és que l'os a vegades està estellat i no m'agrada la sensació de trobar-me estelles d'os per la boca... però trobo que ben guisat és molt melós i se'n pot treure molt de profit.
    realment avui ha fet dia per començar a pedalar, a veure si s'aguanten els caps de setmana i podem fer-ho assiduament.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Ei, no havia sentit a parlar mai de l'ossobuco de gall d'indi!!! Això ho haig de provar ben aviat, seguríssim! Saps si és fàcil trobar-ne? O millor encarregar-lo a la pollastreria...
    Ara bé, si el canvi d'animal el vas fer pel colesterol del moll de l´os... tampoc n'hi ha per tant, eh? Un dia és un dia i d'ossobuco no en mengem pas cada setmana :)
    Bé, bé, m'has deixat ben intrigada amb l'ossobuco de gall d'indi, sí senyor!

    ResponElimina
  3. Jo tampoc el coneixia l'ossobuco de gall d'indi. La teva recepta sembla molt gustosa. Ara be, el moll de l'os de la vedella el trobo tan bo quan el faig amb l'ossobuco que no el canvio per no tenir-ne.. Però, de tant en tant també va be variar...

    ResponElimina
  4. Jo mai he fet ossobuco...xo entre la recepta de la maria i la teva em feu entrar ganes!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. completament d'acord amb l'Eva, ha de caure un ossobuco ben aviat a casa nostra. Desconeixíem el tema de l'ossobuco del gall d'indi. Manel, ets com la wikipedia del bon menjar!! petons.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc coneixia l'ossobuco de gall d'indi. De vedella, n'he fet algun cop,però fa temps. M'agrada la salseta i l'acompanyament. També es podria posar pasta com a acompanyament, unes tallarines, per exemple, no et sembla?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  7. dolça, aquest problema que hi trobes em sembla que no és de l'os estellat, sinó d'una mena de tendrums llargs i durs que tenen les cuixes de gall dindi i que també es troben si les fas senceres.

    gemma, aquests els vaig comprar al bonàrea de la cooperativa de guissona, però n'he vist en altres llocs. suposo que a la pollastreria també te'l prepararan. el canvi el vaig fer per curiositat, però també pel tema del colesterol, perquè aquesta setmana em van donar el resultat d'unes anàlisis i em van espantar una mica, suposo que haig de fer veure que faig alguna cosa :D

    maria, tens raó que el moll de l'os és la millor part, però ja li he dit a la gemma que m'han espantat i vull fer una mica de bondat, que es veu que anant molt amb biciclieta no n'hi ha prou per fer baixar el colesterol!

    eva, has de provar l'ossobuco, millor el de vedella, és clar, fet així mateix (amb una cocció més llarga) o com la maria, segur que t'agrada.

    parella vermella, us agraeixo el comentari, però és encertat, sóc com la wikipèdia, que a vegades té més errors que encerts, però està feta amb bona voluntat i desinterès. i, en el meu cas, amb moltes hores de lectura i de 'patejar-me' tpta mena de mercats, botigues i supermercats.

    glòria, l'has ben encertat, perquè la salseta que em va sobrar la tinc guardada per amanir demà un plat de pasta, però no ho diguis als meus fill que també en voldran i no arriba ;D

    ResponElimina
  8. Que delicia Manel, me parece que el arroz acompaña fenomenal a este tipo de platos...
    Un besote

    ResponElimina
  9. Manel, si no llegas a decir que es de pavo, no me entero de la diferencia, tiene una pinta auténticamente "ossobuca"!!!!!
    (lo que estáis consiguiendo por aquí es que yo aprenda catalán
    ;-))).
    Un abrazo!

    ResponElimina
  10. su, a mi estos platos con salsa siempre me gusta ponerles arroz, y la salsa que quedó me la guardé a escondidas para hacer pasta esta noche ;D

    cannella, no sabes como valoro el comentario viniendo de ti. y si aprendes catalán sólo una décima parte del italiano que aprendo yo contigo estaré más que satisfecho.
    un abrazo!

    ResponElimina
  11. Manel, t'ha quedat un plat fantàstic que fa molta mengera. Salutacions

    ResponElimina
  12. Molt bona combinació. El pavo, m'acompanya bastant darrerament, i aquesta trobo que és una recepta molt aconseguida. Salut!!!!

    ResponElimina
  13. Manel, no coneixia l'ossobuco de gall d'indi! Entre la teva recepta i la de la Maria, em feu venir ganes de menjar-ne una estona d'aquestes!! ;)

    ResponElimina
  14. Jo tampoc coneixia l'ossobuco de gall d'indi i com que també tinc el colesterol que va en globo, i del de vedella tampoc en puc menjar intentarè trovar-ne d'aquest i provar-lo.

    ResponElimina
  15. francesc, mengera és una paraula que encara no havies escrit mai aquí, i és d'aquelles que m'apunto. gràcies per venir i pel comentari.

    olles, que també hem de menjar carns blanques pel colesterol? doncs es tracta de donar-los un amica d'alegria per fugir de la simple planxa, celebro que t'agradi aquesta proposta.

    mercès, aquí on ets solen tenir uns galls dindis ben grossos, però potser no se'ls ha ocorregut fer ossobuco amb les seves cuixes, potser tens un mercat per obrir ;=

    xaro, em sembla que tots els laboratoris s'han posat d'acord per dir-nos que tenim el colesterol que va en globo com tu dius, i quan llegeixes allò de l'hipercolesterolèmia et fan venir una mica de por!

    ResponElimina
  16. Quina bona pinta Manel! Moltes gràcies per la recepta!


    http://www.casaboix.es

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...