el principal aliment del món (16)

arròs d'hivern amb costella, ventresca i verdures

Com que no tot poden ser arrossos estrangers tipus risotto, aquest bloc no perdrà el seu costum de presentar arrossos més nostrats, ja siguin fets a la cassola, a la paella o amb qualsevol altre estri en què es pugui coure aquest cereal que és l'aliment bàsic per a més de la meitat de la població mundial. Per desgràcia, la majoria d'aquests consumidors no tenen la possibilitat de variar com fem nosaltres la forma de preparar i d'acompanyar el gra.L'arròs a la paella té la gran virtut que es pot anar adaptant a les estacions i als productes que tenim més a mà en cada moment, per això d'aquest d'avui n'he dit arròs d'hivern, perquè porta carxofes, per exemple, i perquè té una consistència que en plena canícula estival no el faria tan apetitós.
Com sempre, posarem la paella al foc amb oli abundant per fregir-hi costella de porc i una mica de cansalada fresca del ventre o ventresca ben magre, tallada a trossos petits; quan s'han enrossit, hi afegim mongeta verda, pastanagues, pebrot verd i vermell, xampinyons, carxofes i ceba, i uns minuts més tard, carbassó, tot tallat a una mida regular que permeti distingir cada cosa. Es deixa sofregir una estona i s'hi posen unes cullerades de tomàquet fregit, una remenada i ja hi podem abocar l'arròs, que també deixarem sofregir una estona perquè s'amari dels gustos de les carns i les verdures. Ja només caldrà mullar amb un brou fosc de pollastre, fet amb carcanades de pollastre, ceba, porro, pastanaga i un tomàquet, tot ben rostit abans de cobrir-ho amb aigua i deixar-ho bullir almenys una hora i mitja o dues. Deixem coure l'arròs a foc fort set o vuit minuts, i a foc més lent set o vuit minuts més, fins que estigui cuit.