dilluns, 9 de febrer de 2009

el principal aliment del món (16)


arròs d'hivern amb costella, ventresca i verdures

Com que no tot poden ser arrossos estrangers tipus risotto, aquest bloc no perdrà el seu costum de presentar arrossos més nostrats, ja siguin fets a la cassola, a la paella o amb qualsevol altre estri en què es pugui coure aquest cereal que és l'aliment bàsic per a més de la meitat de la població mundial. Per desgràcia, la majoria d'aquests consumidors no tenen la possibilitat de variar com fem nosaltres la forma de preparar i d'acompanyar el gra.L'arròs a la paella té la gran virtut que es pot anar adaptant a les estacions i als productes que tenim més a mà en cada moment, per això d'aquest d'avui n'he dit arròs d'hivern, perquè porta carxofes, per exemple, i perquè té una consistència que en plena canícula estival no el faria tan apetitós.
Com sempre, posarem la paella al foc amb oli abundant per fregir-hi costella de porc i una mica de cansalada fresca del ventre o ventresca ben magre, tallada a trossos petits; quan s'han enrossit, hi afegim mongeta verda, pastanagues, pebrot verd i vermell, xampinyons, carxofes i ceba, i uns minuts més tard, carbassó, tot tallat a una mida regular que permeti distingir cada cosa. Es deixa sofregir una estona i s'hi posen unes cullerades de tomàquet fregit, una remenada i ja hi podem abocar l'arròs, que també deixarem sofregir una estona perquè s'amari dels gustos de les carns i les verdures. Ja només caldrà mullar amb un brou fosc de pollastre, fet amb carcanades de pollastre, ceba, porro, pastanaga i un tomàquet, tot ben rostit abans de cobrir-ho amb aigua i deixar-ho bullir almenys una hora i mitja o dues. Deixem coure l'arròs a foc fort set o vuit minuts, i a foc més lent set o vuit minuts més, fins que estigui cuit.

16 comentaris:

  1. Sens dubte ets l'expert en arrossos!
    Ptnts

    ResponElimina
  2. Se'm fa la boca aigua! només de pensar...
    Petó

    ResponElimina
  3. Mai em puc resistir a un arròs, aquest m' està dient menja'm!!

    Beth

    ResponElimina
  4. Por favor, por favor...
    fantástico Manel!!!!

    ResponElimina
  5. Molt ben dit Manel, els risottos estan bé, però no es poden ni comparar amb els nostres arrossos de sempre, a la paella, a la cassola o com siguin!

    ResponElimina
  6. Molt bé Manel! Si senyor, fent país! A vegades, sembla que perquè un plat sigui estranger, ha de ser més bo i no senyor! A casa nostra tenim plats d'allò més bons! :) Petons!

    ResponElimina
  7. Que bo aquest arròs amb tantes verdures...i si porta carxofes...mmmmm!!!!
    Fantàstic!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Apa noi, que la ventresca de porc li dona un gust bonissim, les verdures i la costella també, pero el tosino és de lo millor!!!

    ResponElimina
  9. Per moltes gelades que passin per casa vostra, amb plats potents com aquest, calentons i saborosos, el fred es queda al llindar..
    Noi, quina paellassa, quina patxoca..A veure si n'apren el xef aquell de l'altra dia..

    ResponElimina
  10. I que dir de l'arròs amb llet!!! Fantàstic Manel! quina pinta!

    ResponElimina
  11. gràcies, marta, no és que sigui expert, és que practico molt ;D

    lúculus, gràcies per aquest comentari tan gràfic!

    beth, estem igual, acabo de veure un arròs amb llamàntol en un altre bloc i me'n faria un ara mateix si tingués el 'bitxo'.

    su, sabes que he estado buscando en tu blog i me ha sorprendido los pocos platos de arroz que tienes puestos? a ver si me das una alegría (otra) un día de estos ;D

    gemma, qué combativa que et veig! jo crec que el millor és saber aprofitar el que té de bo cada cuina, però sense oblidar la nostra, que no es queda pas enrere comparada amb qualsevol.

    mercè, et veig com la gemma, avui. per cert, suposo que allà on ets ara, això de l'arròs cuinat no es deu veure per enlloc, oi?

    eva, aquest plat funciona molt bé com a plat únic, i també per escurar la nevera!

    dolorss, tu sí que en saps, perquè les verdures són molt bones i hi queden molt bé, però sense el gustet del tocino...

    maria, no em parlis del temps que després de les nevades i glassades, divendres vam tenir una pedregada que en cinc minuts va quedar tot el poble blanc, i encara trobes algun racó amb dos quatre dits de pedra.

    ruben, a mi l'arròs amb llet m'agrada, me'n prenc molts dies a l'estiu a les 7 del matí abans d'agafar la bicicleta, però hi ha molta gent que no li agrada gens i els fa molt fàstic. hi ha gustos per a tot ;D

    ResponElimina
  12. Manel,
    Felicitats una vegada més, els teus arrossos entren pels ulls, que es el primer lloc on s'ha de percebre un plat. L'olfacte i el gust els hi suposo perquè l'informàtica, de moment, no dona per a més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. la costella em xifla, i si és en arròs encara més. Nen tens una mà pels arrossos que és una passada. Enhorabona. petons.

    ResponElimina
  14. Hola Manel, fa dies que passejo per la teva cuina, fas coses realment delicioses!

    I aquest arròs... en aquestes hores...Quina gana que tinc!

    ResponElimina
  15. Manel, un bon arros a la cassola o en paella fet amb productes de temporada!!! Per treure'ns el barret, si senyor!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  16. josep, el dia que la informàtica doni per més, ens ensorrarà el 'xiringuito' :D

    parella vermella, la costella a l'arròs hi va de cine, l'enric em va dir un dia que ell en posa a tots els arrossos, ja siguin de carn o de peix!

    aurora, molt benvinguda a aquesta cuina, celebro que t'agradin les coses que hi trobes.
    com que no ens coneixíem, ja passaré a treure al cap per la teva finestra al mar.
    fins aviat!

    dolça, hem de mirar de cuinar sempre amb productes de temporada, és la manera de no tenir sorpreses desagradables.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...