dijous, 19 de febrer de 2009

lluç amb mongetes i cloïsses

A casa ens agrada molt el lluç amb salsa verda, i el faig amb diverses variants, algunes d'elles ja explicades aquí. Dimarts vaig comprar lluç i unes cloïsses petites, i com que no tenia ganes de preparar un primer plat, vaig decidir fer aquesta cassola de lluç més consistent afegint-hi mongetes cuites, de manera que amb una amanideta per acompanyar ja n'hi va haver prou.
Mentre obria les cloïsses al vapor en una cassola tapada, amb un raget de vi blanc, vaig posar oli a la cassola, uns quants grans d'all picats petits i el lluç salat i enfarinat a sobre, tot en fred. Vaig encendre el foc, amb poca potència, i vaig deixar set o vuit minuts que s'escalfés el peix per un cantó, li vaig donar la volta i hi vaig abocar el brou resultant d'obrir les cloïsses, ben colat perquè no caigui sorra, i un bon grapat de julivert picat. Ho vaig deixar uns minuts que s'anés fent el peix i hi vaig afegir les mongetes. Si hi hem posat poc suc de les cloïsses, és el moment d'afegir-hi una mica d'aigua i tapar, deixar fer amb el foc sempre suau cinc minuts més i posar-hi les cloïsses obertes un parell de minuts perquè s'esclafin. I ja es pot servir, acompanyat d'unes bones llesques de pa per no deixar ni una gota de suc!

10 comentaris:

  1. Manel, aquest lluç ha de ser tendre i boníssim! Això sí, d'aquest plat m'hi sobren les seques... No m'agraden gens!! :p I el pa per deixar el plat ben net, és molt important! ;)

    ResponElimina
  2. Per llepar-se els dits Manel , i allargar el plat amb els fesols fent-lo així un plat complert i contundent és un encert, per qui amb un plat ja en te prou i per qui no vol estar tant de temps a la cuina i aquest es de bon fer, senzill i ràpid i deliciós.
    Pa, jo en necessitaria una bona llesca, o dues, o tres, perquè el que m´agrada més d´aquests plats es sucar.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. el lluç no és dels meus peixos preferits...xo el fet de combinar les cloïsses i les mongetes: m'agrada molt!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Jo també sóc com la Mai, del club suca-suca!!! aquest plat és meravellós, les mongetes són molt bones i més si són del ganxet.
    petons.

    ResponElimina
  5. un plat de luxe, i de primera, i amb el suquet que deixa tot, una bona barra de pa, i uffffffffffque bo. petons

    ResponElimina
  6. Manel, jo sóc de lluç, és un peix que m' agrada molt, amb qualsevol salsa o acompanyament, amb mongetes no l' he provat mai, però segur que deu ser molt bo!! Un petó! Beth

    ResponElimina
  7. Se m'acumulen els comentaris i no arribo...
    Noi, quin bon plat és aquest... Mai havia fet aquesta combinació però em sembla francament bona.
    (Per quan digereixi el foie i el tortell... no m'aprimo !!!)

    ResponElimina
  8. Quina recepta mes bona i mes com a plat únic.

    ResponElimina
  9. mercè, és estrany que no t'agradin les mongetes, no és una cosa que provoqui gaire rebuig, però per sort hi ha mil productes per substituir-les.

    mai, a casa no desentonaries pas, perquè sembla can 'suqui pa'!

    eva, jo també trobo el lluç una mica insípid, per aixo sempre el faig amb salsetes que l'enriqueixin :D

    una més al club del 'suqui-pa'!

    mome, una altra del club dels amant de la farina cuita :D

    beth, li deia a l'eva que el lluç el trobo una mica insípid, però fet amb una bona salseta guanya molt

    maria, em sembla que a aquest li treus la farina i queda força de règim, no trobes?

    àngels, és que amb el poc temps que tinc per fer el dinar abans d'anar a treballar, amb un plat en tinc més que suficient.

    ResponElimina
  10. M'apunto a això del club del suca-suca. Que bona recepta. Salut!!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...