dimarts, 3 de febrer de 2009

fideuada sense entrebancs

Quan no sé què fer per dinar i pregunto a casa què volen, moltes vegades em contesten: fideuada!!. Bé, diuen 'fideuà', com tothom, però en aquest bloc la correcció lingüística, sempre que és possible, miro que sigui norma.
Dissabte vaig fer la pregunta i aquesta va ser la resposta, amb un matís: la Lara volia 'fideuà' amb fideus prims (suposo que volia dir la fideuada de romesco, que és la que normalment faig amb fideus prims), però amb l'elaboració que faig habitualment trobo que els fideus prims no hi queden bé, de manera que vaig optar per aquests fideus corbats i amb un forat al mig que al País Valencià són els tradicionals per fer aquest plat, i que la meva dona també prefereix.
Al final, però, tampoc no vaig seguir la recepta habitual, sinó que vaig fer amb decidir provar com seria una versió de l'arròs de senyoret o sense feina que ja vaig explicar aquí al juliol.
Per fer aquests fideuada que he anomenat sense entrebancs, perquè absolutament tot el que porta és comestible, primer de tot vaig netejar els musclos i els vaig obrir al vapor amb un rajolí de vi blanc; vaig reservar la carn i vaig llençar les cloves; amb el mateix procediment vaig obrir unes cloïsses, i en els dos casos vaig guardar el suc dels mol·luscs.
A banda, vaig pelar les gambes i vaig posar a sofregir els caps i les pells en una olla amb una mica d'oli, un cap de lluç, una ceba, mig porro i una pastanaga, ho vaig cobrir tot d'aigua i ho vaig posar a bullir mitja hora.
Mentre es feia el brou, peça fonamental de tota paella d'arròs o de fideus, vaig sofregir mig minut les gambes a la paella amb oli i les vaig reservar amb la carn dels mol·luscs; en aquest oli, hi vaig sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot ben picat, i al cap d'uns minuts hi vaig afegir unes cullerades de tomàquet ratllat i una sèpia tallada a trossos regulars. Ho vaig tenir a foc mitjà quinze o vint minuts, el temps de confitar el tomàquet i estovar la sípia mentre s'acabava de fer el brou. En aquest punt, vaig afegir a la paella uns quants pèsols i els fideus, que s'han de remar bé perquè s'impregnin del gust del sofregit, i ja només queda cobrir-los amb el brou, prèviament salat, i deixar fer a foc viu durant cinc o sis minuts (el temps, és clar, depèn de cada marca).
Un minut abans de retirar del foc, hi vaig afegir un bon raig d'oli emulsionat amb all i julivert i vaig empolsar per sobre julivert picat.
Com veieu, és una fideuada sense entrebancs, sense feina per a qui la menja, i una mica més per a qui la fa, però el resultat val la pena.

21 comentaris:

  1. mmmmmmmmmm...t'ha quedat espectacular...a mi també m'agrada molt el fet de que tot es pogui menjar i no t'hagis d'embrutar les mans. Normalment amb la paello o fideua deixo els escamarlans i gambes...trobo que queden eixerrits...si n'haig de menjar, que siguin de palamós i a la planxa amb sal gruixuda!!!! D'ga'm tonta! jejeje!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Manel, amb el que a mi m'agrada empastifar-me les mans després d'escurar les gambes i els escamarlans! :p Però aquesta és ideal pels que els agrada tot el contrari! Un dia haig de provar la teva versió, a veure quina m'agrada més! ;) Petons!

    ResponElimina
  3. Espectacular Manel,la idea del tot pelat és per aquells que no ens agraden els entrebancs i jo en se uns quants.
    Ets un màquina noi, no pares.
    Ei jo vull anar aun d´aquests cursets,perquè no en fan per aquí??? quina ràbia.
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Està claríssim que dóna més feina fer-la que menjar-la!!! Aquesta té una pinta fabulosa. Justament avui he pensat en fer fideus, però ja no tinc temps d'una fideuà... per cert, a mi tampoc em fa res empastifar-me per menjar!

    ResponElimina
  5. Manel, això és nivell... però a m'agrada "embrutar-me" amb les "tites" i xuclar i escurar... Ara segur que els teus t'agraeixen que es pugui menjar snse entrebncs.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Coi Manel, quina pinta que te aquesta fideuà de senyoret. No m'hi llenço perquè una vegada ho vaig fer i gairebé em deixo els "pinyos".
    Felicitats!

    ResponElimina
  7. Fideuà perfecte per a "senyorets" i "comodons" je je je... i també perfecte per aquells a qui no agraden les espines, eh??? ;)

    ResponElimina
  8. Caram, quina bona pinta. Com a proper pas heuríem d'aconseguir que internet transmetés els olors.

    Salut

    Pepin

    ResponElimina
  9. Com t'ha quedat aquesta fideua, m'has fet entrar una gana.

    ResponElimina
  10. Aixi m'agrada, que pensis amb els que menjaràn i que aniràn de cara a la "feina" sense parar a triar el que tenen al plat.

    ResponElimina
  11. eva, jo també hi poso sempre les gambes senceres, amb tots els bigotis (argentines, però), però als nens això de no haver de pelar-les els encanta.

    mercè, ja veus que jo poso els fideus en el sofregit i el sofregit l'afegeixes al brou i després fas un rossejat de fideus, són dues maneres diferents de preparar els mateixos ingredients. jo també provaré a fer-los com tu, ja ens ho explicarem :))

    mai, que vols dir que pots parar, tu, amb una família per alimentar? l'única diferència és entretenir-se a fer les fotos.
    em sembla que en aquests cursos no hi aprendries gaire, perquè a vegades tenen un nivell molt bàsic, jo crec que algun dia hauriem de muntar una classe i portar-te a tu de professora, ja t'ho vaig dir fa poc que ens aniria molt bé aprendre coses de les cuines professionals.
    ja hi anirem pensant :))

    myriam, sí que dóna feina, com tot a la cuina, però si es fa de gust i veus que la gent disfruta menjant, és suficient.

    dolça, veig que sou molts els que us agrada embrutar-vos, a mi m'agrada de totes maneres!

    josep, és com l'arròs del senyoret sense arròs, però em sembla que t'agradaria igual.

    gemma, ni espines, ni closques, tot cap dins. ara, que sense haver de pelar res, es va acabar abans :DD

    pepín, això serà ja la internet 3.0 o 4.0, que l'actual no dóna per tant.

    àngels, tu rai que tens el joan que només li has de dir i te'n fa una ;D

    moltes gràcies, sara maria!

    dolorss, ja li he comentat a la gemma que sense entrebancs van massa depressa i has de vigilar perquè quan te n'adones ja han repetit dos cops i no te'n queda per a tu!

    ResponElimina
  12. Espectacular, que pedazo de mano tienes...
    Un beso

    ResponElimina
  13. Carai entre els teus arrossos i els fideus noi quina pinta jo hem demano per reis un Manel que hem faci aquestes pitances

    Sense entrebancs per mi

    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  14. Qué pintaza tiene!!!! Me están dando ganas de coger un plato y echarme un poquito....... Besotes!! (no sabía que el nombre correcto era "fideguada")

    ResponElimina
  15. Manel, no ha sortit el meu comentari... és extrany. Et parlava de fideus a la cassola..

    ResponElimina
  16. su, muchas gracias, amiga!

    sandra, em sembla que de moment shauràs de seguir cuinant tu, perquè encara falta molt per reis i a més no sempre porten el que demanes. ara, si fas molta bondat...

    salvia, en valenciano la llaman 'fideuà', pero en catalán no existe esta palabra, y además pasa como con la paella, que si usas la palabra y no la haces como ellos consideran que debe hacerse, enseguida sale alguien protestando, por eso nunca pongo platos de paella sino de arroz a la paella, y todos contentos. ;D

    maria, a vegades els comentaris es perden, a mi em passa a vegades amb les respostes, que potser n'has fet set o vuit de cop i la veritat és que fa molta mandra tornar-t'hi a posar i sembla com fals repetir el que ja has dit. ja m'ho explicaràs, això dels fideus a la cassola.

    ResponElimina
  17. jo soc més d'arròs, però aquesta fideuada i les gambotes em diuen...menja'm!!!

    ResponElimina
  18. Manel! M'imprimeixo la recepta que avui haig de fer fideuà a casa els pares... Gràcies!
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Jo no soc de fideus grossos, però trobo que aquesta t'ha quedat forá bé amb aquests. Salut!!!

    ResponElimina
  20. anna, ja saps que jo també sóc més d'arròs, i de fet aquesta fideuada està feta com faria arròs, però la veritat és que per ser amb fideus no va quedar malament :D

    ruben, celebro que l'hagis triat per impressionar els pares. que vagi molt bé!

    olles, jo la fideuada la faig normalment amb fideus del número 4, però també es podria fer perfectament amb fideus més prims. aquests foradats, que són els preferits dels valencians, també van quedar força bé.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...