el principal aliment del món (8) - arròs de senyoret

Aquest post l'he fet a l'inrevés, és a dir, per primer cop he escrit el text abans de fer el plat i la foto. Ahir a la tarda, com que tenia temps, vaig pensar com faria aquest arrosset avui per dinar, vaig anar a comprar els ingredients i vaig escriure la recepta, i aquest migdia l'he fet tornant de la piscina, i abans d'anar a treballar. El resultat d'aquest procediment tant heterodox en aquest bloc no ha estat pas dolent, al contrari, a casa m'han felicitat, cosa que no passa gaire sovint. Per als amants de l'arròs, qualsevol preparació pot ser bona, però per als qui a més agrada menjar sense entrebancs ni preocupacions, l'arròs de senyoret és sens dubte el plat ideal.
Aquest arròs té diversos noms, però aquest "de senyoret" em sembla el més divertit i definidor del que trobarem al plat, tot i que "arròs a la gandula" o "arròs de cec" també són noms prou enginyosos.
També se'n diu "arròs sense entrebancs" i "arròs sense feina" perquè és un plat que no dóna feina... a qui el menja. El cuiner en té molta més, perquè ja es veu que és un arròs en el qual tot és comestible, no hi ha ossos, ni pells, ni closques.
També se'l coneix com "arròs Parellada", perquè s'atribueix la seva invenció a la família que històricament ha regentat la Fonda Europa de Granollers i el 7 Portes de Barcelona, i en aquest restaurant en despatxen centenars de racions cada dia. He mirat la seva web i l'ofereixen de peix i mixt, però jo avui l'he fet mixt: hi he posat pollastre, salsitxes, sípia, gambes, musclos i cloïsses, a més de ceba, all, pebrot verd i vermell, tomàquet, pèsols i arròs, és clar.
Amb els caps i les pells de les gambes, una cebeta, una pastanaga, una fulla de llorer i uns grans de pebre he preparat un brou, sofregint-ho tot en una cassola amb una mica d'oli, afegint-hi l'aigua necessària per la quantitat d'arròs i deixant-ho bullir 20 o 25 minuts.
Els musclos, ben nets, els he obert al vapor amb un raget de vi blanc i he afegit el suc que deixen al brou de les gambes, i amb les cloïsses, després de tenir-les en aigua freda amb sal una bona estona, he fer el mateix.
Ja està tot a punt per fer el sofregit: fregim les gambes uns segons en oli abundant, les retirem i hi posem el pollastre, les salsitxes i la sípia, tallat tot a la mida d'un mos, i després la ceba i els pebrots, tot ben picat. Quan estigui tot enrossit, hi posem una mica de tomàquet ratllat, al gust, i deixem que es vagi fent, fins que el tomàquet estigui ben concentrat i la sípia ben tova. Aleshores hi afegim una mica de brou i els pèsols, apugem el foc i hi aboquem l'arròs, que s'ha de remenar una bona estona perquè agafi tots els gustos del sofregit. I ja només quedarà abocar-hi el brou calent i deixar que es faci l'arròs durant 15 o 16 minuts, per tenir-lo al punt, o 18 si es vol més fet.
Habitualment no ho faig, però aquest cop, poc abans d'acabar la cocció, hi vaig afegir una picadeta d'all i julivert, desfeta amb una mica de brou, abans de posar les gambes, els musclos, les cloïsses i unes tires de pebrotet per sobre i deixar-lo reposar cinc minutets.
L'hem acompanyat amb un vi negre jove de la D.O. Alacant, Laderas de El Sequé 2007, un gran vi que no arriba a cinc euros i que recomano vivament.