diumenge, 27 de juliol de 2008

el principal aliment del món (8) - arròs de senyoret

Aquest post l'he fet a l'inrevés, és a dir, per primer cop he escrit el text abans de fer el plat i la foto. Ahir a la tarda, com que tenia temps, vaig pensar com faria aquest arrosset avui per dinar, vaig anar a comprar els ingredients i vaig escriure la recepta, i aquest migdia l'he fet tornant de la piscina, i abans d'anar a treballar. El resultat d'aquest procediment tant heterodox en aquest bloc no ha estat pas dolent, al contrari, a casa m'han felicitat, cosa que no passa gaire sovint. Per als amants de l'arròs, qualsevol preparació pot ser bona, però per als qui a més agrada menjar sense entrebancs ni preocupacions, l'arròs de senyoret és sens dubte el plat ideal.
Aquest arròs té diversos noms, però aquest "de senyoret" em sembla el més divertit i definidor del que trobarem al plat, tot i que "arròs a la gandula" o "arròs de cec" també són noms prou enginyosos.
També se'n diu "arròs sense entrebancs" i "arròs sense feina" perquè és un plat que no dóna feina... a qui el menja. El cuiner en té molta més, perquè ja es veu que és un arròs en el qual tot és comestible, no hi ha ossos, ni pells, ni closques.
També se'l coneix com "arròs Parellada", perquè s'atribueix la seva invenció a la família que històricament ha regentat la Fonda Europa de Granollers i el 7 Portes de Barcelona, i en aquest restaurant en despatxen centenars de racions cada dia. He mirat la seva web i l'ofereixen de peix i mixt, però jo avui l'he fet mixt: hi he posat pollastre, salsitxes, sípia, gambes, musclos i cloïsses, a més de ceba, all, pebrot verd i vermell, tomàquet, pèsols i arròs, és clar.
Amb els caps i les pells de les gambes, una cebeta, una pastanaga, una fulla de llorer i uns grans de pebre he preparat un brou, sofregint-ho tot en una cassola amb una mica d'oli, afegint-hi l'aigua necessària per la quantitat d'arròs i deixant-ho bullir 20 o 25 minuts.
Els musclos, ben nets, els he obert al vapor amb un raget de vi blanc i he afegit el suc que deixen al brou de les gambes, i amb les cloïsses, després de tenir-les en aigua freda amb sal una bona estona, he fer el mateix.
Ja està tot a punt per fer el sofregit: fregim les gambes uns segons en oli abundant, les retirem i hi posem el pollastre, les salsitxes i la sípia, tallat tot a la mida d'un mos, i després la ceba i els pebrots, tot ben picat. Quan estigui tot enrossit, hi posem una mica de tomàquet ratllat, al gust, i deixem que es vagi fent, fins que el tomàquet estigui ben concentrat i la sípia ben tova. Aleshores hi afegim una mica de brou i els pèsols, apugem el foc i hi aboquem l'arròs, que s'ha de remenar una bona estona perquè agafi tots els gustos del sofregit. I ja només quedarà abocar-hi el brou calent i deixar que es faci l'arròs durant 15 o 16 minuts, per tenir-lo al punt, o 18 si es vol més fet.
Habitualment no ho faig, però aquest cop, poc abans d'acabar la cocció, hi vaig afegir una picadeta d'all i julivert, desfeta amb una mica de brou, abans de posar les gambes, els musclos, les cloïsses i unes tires de pebrotet per sobre i deixar-lo reposar cinc minutets.
L'hem acompanyat amb un vi negre jove de la D.O. Alacant, Laderas de El Sequé 2007, un gran vi que no arriba a cinc euros i que recomano vivament.

15 comentaris:

  1. Amb aquesta denominació d'arròs "del senyoret" es coneixen diversos arrossos al País Valencià. Tots, com tu dius, perquè es tracta d'un arròs on tot el que es menja és a mos, sense haver de pelar ni mossegar res. A més del que tu expliques, també n'hi ha un de sec, al forn, amb cigrons, pilota a rodanxes i trossos de vedella i cansalada que fan per la zona de la comarca de la Costera.
    El teu arròs fa molt bona cara. No dubte que tots en gaudiríeu bona cosa. Salutacions

    ResponElimina
  2. francesc, vosaltres teniu arrossos per donar i per vendre, que diem aquí, i el senyor parellada no es va inventar res, sinó que ho devia copiar d'allà a baix.
    espero veure'n algunes mostres al teu bloc aviat.

    ResponElimina
  3. Manel,

    Ja saps que sòc un fan dels teus arrossos, però les converses amb el Francesc (un altra especialista) com la que he llegit en el comentari anterior no tenen preu.
    Felicitats a tu i als afurtunats comensals que proben els teus arrossos.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. El primer cop, fa ja molts anys, que vaig anar a Palma va ser per feina i hi vaig anar amb el que alehores era el director del centre de l’ONCE on treballo, el qual, naturalment, era cec, i no pots arribar a imaginar la gràcia que li va fer que en el restaurant on vam anar a dinar hi hagués un arròs que es digués “arròs de cego” (jo tampoc ho havia sentit a dir mai), tant és així que va comentar-me, rient: “Sí, senyor: d’això se’n diu normalitat! T’imagines que en diguessin “arròs d’invident?” Com és lògic, tots dos vam menjar per dinar un magnífic “arròs de cego”.

    ResponElimina
  5. Mare de deu senyor!!!!!!!!!!!
    aquest arrós si que m'agrada que no he de pelar res jeje.
    estupendo a casa també el fem així, pero clar amb tots els entrebancs.
    DELICIOS MANEL!!
    Per cert, quin dia dius que els tornes a fer i ens convides???
    felicitats

    ResponElimina
  6. Manel, que requetebó! i quina alegria que facis referencia a l'arròs Perellada, n'és tan de bo!
    El teu té un aspecte fabulós, i els arrossos penso que són bons de totes les maneres (menys per a mi, els rissottos, que no m'agraden!).
    Felicitats de totes totes.

    ResponElimina
  7. Este arroz de señorito es fantástico, todo se come y no queda nada en el plato. Estupenda tu receta. Ana

    ResponElimina
  8. josep, com sempre ets molt amable; jo agraeixo molt els comentaris del francesc perquè se li veu que d'això de l'arròs en sap, i força.

    enric, això de l'arròs de cego a mi també em va fer molta gràcia, però pel titular vaig preferir el de senyoret, perquè té connotacions d'una altra època. ara en dirien un nom segurament més lleig.

    gina, ja saps què et toca, treure els entrebancs abans de posar-los a la paella; jo crec que per això els va agradar més a casa, perquè per la resta és igual que molts altres arrossos.

    txell, amb això del risotto sí que em deixes estorat, perquè a mi m'agraden molt; ja és ben bé que en qüestió de gustos... m'alegra molt que aquest t'hagi agradat.

    ana, me alegro de que te guste, y me alegra tu visita, porque me ha permitido descubrir un blog, que de hecho es toda una web, muy original por el planteamiento y el contenido y lleno de cosas para probar.

    ResponElimina
  9. A mi em passa com a la Txell: m'agrada moltíssim l'arròs, fins i tot bullit amb aigua, un granet d'all i un rajolinet d'oli..., però la textura dels "rissottos" no m'atrau gens, però gens.

    ResponElimina
  10. enric, tornem a discrepar amb el risotto, igual que amb l'herba dels canonges.

    ResponElimina
  11. Si senyor un arròs de senyoret, llest per menjar i poca feina de triar, bonissim, el que el fa potser no li agradarà tant, pero al que li porten a taula tot un goix.
    Salutacions, molt bon bloc.

    ResponElimina
  12. gràcies per la visita, lluís i maica; teniu raó, és un goig quan te'l porten a taula, però el que el prepara també gaudeix en veure-ho.

    ResponElimina
  13. Saludos Manel, que suerte tiene tu familia. Veo que te va el arroz, si quieres tener una experiencia religiosa peregrina al Elías, perdido en una aldea de mala muerte en el interior de Alicante: Xinorlet. Madre de Diós! todavía me duele cuando lo recuerdo, lástima que me pille tan lejos.

    Este arroz lo probé por primera vez hace dos años en Menorca en es Molí de Foc http://www.cometemenorca.com/restaurante-es-moli-de-foc/
    Muy bueno.

    También prefiero "de senyoret" por aquello de las reminiscencias de otros tiempos. Tiene su punto simpático.

    ResponElimina
  14. toni, muchas gracias por la visita y por la recomendación, me encantaría tener esta experincia religiosa en xinorlet, però, como a ti, me pilla lejos, pero nunca se sabe...
    el restaurante de menorca aún me cae más lejos, però deseo volver a la isla y me lo apunto.
    hasta pronto!

    ResponElimina
  15. Este arroz seria mas sencillo de elaborar si solo se hace con pescado y marisco, pues el sabor también es más autentico. Una valenciana.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...