Ja vaig dir aquí que dilluns era el meu aniversari i no cuinava, però volia portar un detall als fisios de la mútua a la qual acudeixo religiosament cada dia des de fa gairebé deu mesos, el Pau i la Rakel V.B.W., que és qui amb paciència de santa m'ha cuidat el braç durant aquest llarg període.
Com que tenia feina i a més havia dit que no cuinava, vaig pensar que ja ho prepararia dimarts, però dimarts havia de sortir a entrenar, i al final ho vaig deixar per dimecres, quan ja devien pensar que m'estiro menys que una barra de ferro.
Però ahir m'ho vaig treballar, i els vaig preparar una plata de pastes de full i tartaletes de crema. De pas, vaig aprofitar per seguir experimentant amb la pasta de full, que ja m'ha agafat fort, això, ja.
Les tartaletes les vaig comprar fetes, i les vaig farcir amb crema pastissera segons la recepta de la Montse Seguí que ja vaig explicar aquí. Per sobre, les vaig guarnir amb cireres sense pinyol, trossets de kiwi i trossets de figa, i finalment amb el pinzell hi vaig pintar una barreja d'aigua amb sucre, unes gotes de llimona i gelatina, per donar una capa brillant alhora que protectora de la fruita i per evitar que aquesta s'oxidés.
També vaig fer les coques de poma amb nutella que vaig explicar aquí fa deu dies, i unes coques de cabell d'àngel que vaig copiar del bloc de la Dolorss, i que es fa amb dues peces de pasta de full farcides de cabell d'àngel (també el vaig comprar fet), amb sucre i pinyons per sobre, i una mica de sucre glas quan ja estan fredes.
Finalment, vaig fer unes coquetes de pasta de full amb crema i rodanxes de figa, també cuites al forn amb les altres dues coques.
No crec que els impressionés gaire, almenys a la Rakel, perquè ja he dit també aquí que a més de bones mans pels malalts, també en té per a les postres, i de pasta de full en fa sovint, però espero que entengués que aquestes les hi vaig preparar amb afecte i agraïment i una estimació molt i molt sincera.
Pues los fisios habran quedado prendados con la bandeja y encima hecha en casa con todo cariño eso ahora ya lo come quien lo come.
ResponEliminaQue te mejores un saludo
Caram, quina safata més deliciosa! Els fisios devien flipar, no crec que tinguin gaires clients que els portin postres com aquest...
ResponEliminaTots els tipus de pastes es veuen molt bons i la varietat fa que la plata sigui molt vistosa. Estic segura que la Raquel ho va trobar bo de veritat!
Que no vea esto mi fisio, va a decir que soy una malqueda...Eres un amor.
ResponEliminaPerò quines delicatessen!!! Ai els fisios, que fariem sense ells!!!
ResponEliminaCaram quina safata de dolços! No tingues quimera, que segur que els devia agradar. Quan fas les coses amb estimació, sempre ixen més bones. Estàs fet un cuiner total, igual fas bé el dolç que el salat. Salutacions.
ResponEliminaQuina sort els teus fisos, amb aquesta safata no claen gaire massatges per recuperar-se.
ResponEliminaEster
Jo m'apunto a fer-te de fisio si em portes una safata com aquesta...:)je je
ResponEliminamaria dolores, gracias por los buenos deseos, y el cariño en la elaboración te aseguro que lo puse.
ResponEliminagemma, la rakel avui m'ha dit que sí que ho va trobar bo i m'ha fet molt content, i a tu t'agreixo l'elogi perquè saps com valoro el teu art pastisser.
su, esta expresión que dejas a medias no la conozco, pero estoy seguro que tu fisio no piensa eso de ti, al contrario. por cierto, que espero que no sea nada grave lo que te obliga a esas visitas.
parella vermelle, vosaltres en sou mestres dels detalls (recordo els que heu dut a la feina, per exemple).
francesc, amb el dolç tenia un dèficit que ja t'has adonat que darrerament estic intentant solventar.
ester, espero que les pastes els ajudin a fer l'esforç que han de fer, que per moure tipus grans com jo, és força notable.
xaro, t'agraeixo l'oferiment, però amb la rakel ja estic prou content.
Manel,
ResponEliminaSi els cuides tan bé, no et voldran donar l'alta, eh?.
Hem quedo amb la tartaleta de figa.
Fins aviat
esta molt be aquest detall, ja veig que li has agafat el gust a les pastes de full, m´en alegro moltes felicitats.
ResponEliminaglòria, he de reconèixer que les figues no em diuen gran cosa, però amb la crema, tant en tartaleta com en pasta de full, estaven ben bones.
ResponEliminamome, està molt bé, això de la pasta de full, ja he vist el pastís que li has fet a la teva mare i es veu boníssim!
gracies Manel, per les teves paraules, ella s´ho mereix tot,.Petonets.
ResponEliminaEstaven boníssimessss!!!! i clar que ens vas impressionar!! No ens porten molt sovint aquestes safates. Ja saps que ens porten dolços sovint, però quasi bé tots són comprats i jo agraeixo molt el detall. I a tu t´estic tríplement agraïda: pel detall, per l´esforç i per les teves paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies!
rakel,
ResponEliminahe vist el teu comentari aquesta matinada en tornar del concert de l'altre bruce, i el teu comentari ha fet que anés a dormir una mica més content.
gràcies i fins aviat!
Entre tu i la parella vermella fareu que pugi la demanda de Fisioteràpia pel curs vinent a la universitat!
ResponEliminagemma, això de fisioterapeuta és una professió amb present i amb molt de futur, aquí a casa durant una temporada ens vam plantejar fins i tot tenir-ne un de fixe.
ResponEliminaQui fos fisio!!!
ResponEliminaqui fos pacient teu!
ResponElimina