david lienas, torrent d'idees i bons consells

Fins ahir, el David Lienas només era per a mi un nom a la revista Descobrir cuina, un nom que firma bones receptes, però res més. Però, lògicament, té cara, i sobretot té ofici, i en una classe d'una hora i mitja és capaç d'ensenyar a fer tres plats i de donar idees per fer-ne trenta més.
Ho vaig descobrir ahir en un taller a l'Espai del consum de Bonpreu, on vaig tenir l'ocasió de retrobar alguns dels blocaires catalans que vaig conèixer fa quinze dies en una classe de la Mireia Carbó, i el plaer de saludar per primer cop altres "coneguts" de la blogosfera catalana que encara no tenien cara per a mi.
La classe se centrava aquest cop, i em sembla que cap dels assistents ho sabíem, en l'ús de diversos preparats d'una casa de congelats que presenta combinacions de verdures soles o amb gambes, pollastre i altres ingredients.
Podia haver estat, doncs, un "rotllo", però el cert és que en Lienas va preparar amb aquests paquets de precuinats tres plats prou dignes i, sobretot, ens va abocar una pluja d'idees per preparar coses durant dies i dies.
Va fer una coca de primavera amb una base de massa brisa, un paquet de pollastre i tomàquets, formatge brie, poma i anxoves, un plat senzill però saborós durant la preparació del qual ens va explicar com s'elabora la pasta brisa, com es fa una confitura de tomàquet que també hi va posar, com s'esterilitzen els pots per guardar-la, com es distingeix el formatge brie fet amb llet crua de l'elaborat amb llet pasteuritzada, o com preparar una "quiche lorraine".
També va fer un cistell cruixent de gambes amb espàrrecs bladers i gomasi, i això va ser excusa per aprendre a treballar la pasta filo, a clarificar la mantega o a preparar el gomasi (a base de sèsam torrat i sal).
Una truita d'hortalisses amb bolets, bacó i formatge de cabra es va convertir en una lliçó teòrica sobre com elaborar truites, a la paella o al forn, crues o més fetes, per presentar senceres o en forma de petits canapès.
Quan algú va justet d'un tema té dificultats per expressar-se, però quan el domina, els conceptes, les idees, els suggeriments brollen sense parar perquè estan plenament assimilats. Això és el que passa amb en Lienas, que és un cuiner de raça que tant et pot explicar com ho fan als restaurants per rossejar deu quilos de fideus com la manera de fer una truita de patates per una colla d'amics.
En fi, que espero que aviat aquest bloc veurà plasmades algunes de les idees que ara només són un apunt en un full de receptes del Bonpreu.
La classe m'ha servit també per conèixer nous blocaires, com l'Anna i l'Aleix, de La taula d'en Bernat, el Jordi i el Rubén, de A la cuina, o les germanes Xaro i Laia, de Cuinetes, i lectores de tots aquests blocs, com la Susanna i la Maria. A tots ells els dic, com als altres amics més antics, que estic encantat d'haver-los conegut. I fins ben aviat!