Visitant blocs es veu ben bé que som a l'estiu, perquè es publiquen un pilot d'amanides que es fan la competència a veure quina és més atractiva a la vista i al gust.Aquesta d'avui no pot pas competir amb la majoria de les que he vist, però és fàcil de fer, fresca i acolorida, i prou bona de menjar fins i tot per als que no som grans amants de les amanides, com jo mateix.
Només porta herba dels canonges, que ja ve envasada i neta, tomaquets cirera, que s'han de partir, i formatgets frescos, tipus Burgos, que cal desenvasar. Per amanir-la, sal, oli i vinagre balsàmic, i si es vol i se'n té, una mica d'alfàbrega fresca. Més fàcil, impossible.
Que bona és l'herba del canonge, té un gust tant especial i únic... combinat amb els tomaquets i els formatges ha de quedar súper refrescant!!! petons!
ResponEliminaAi, Manel! Tant que m'agraden tota mena de verdures però, en canvi, amb les "herbes" :)) sí que no hi puc. De tota manera és ben cert que t'ha quedat una amanida amb un joc de colors que la fa, com diria l'amic Francesc, molt abellidora. (M'encanta aquest mot!)
ResponEliminaTu lo has dicho : atractiva a mas no poder. Siempre que voy al super se me van los ojos detras de esos daditos.Un abrazo
ResponEliminaAmb aquestes calors res millor que una amanida i quants més colors millor
ResponEliminaFelicitats
Ester
Quina amanida més bona!!! Jo ara tb acostumo a comprar altres varietats i no sempre el mateix enciam maravilla...la rúcula tb m'encanta i aquests canonges fan una pinta molt refrescanta x la calor que fa avui!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Hola! Com ja ha dit l'Enric, t'ha quedat "molt abellidora" :D. La combinació de colors diu "menja'm". Crec que la teua amanida, com la resta, no tenen perquè competir, es defensen elles soles. Per cert, a Beneixama, de l'herba dels canonges en diem "conillets". Salutacions i enhorabona tant per l'amanida com per la magnifica foto.
ResponEliminaparella vermella, a mi també m'agrade l'herba dels canonges i la ruca, són més gustoses que els enciams que podem trobar ara.
ResponEliminaenric, lamento que no compartim aquest cop els gustos, però almenys compartim la debilitat pel mot que ens ha enganxat el francesc.
su, estos daditos de queso fresco creo que daran juego en este bloc, porque tiene una forma bonita que se adapta a muchas preparaciones.
ester, tens raó, amanides fresques, que entrin pels ulls... i que donin poca feina.
eva, estic plenament d'acord, i els ho acabo de dir a la parella vermella. un petonet per a tu, també.
francesc, ara ho deiem amb l'enric, amb tu sempre aprenem alguna cosa: avui, el nom de conillets per aquesta herba. gràcies per ampliar la nostra cultura.
Manel; gràcies a tu i l'Enric pels vostres comentaris. Jo també aprenc noves paraules del nostre català gràcies als blocs. Salutacions.;D
ResponEliminaEl canonge m'agrada molt, es una herba molt suau i la faig servir molt per les amanides. El toc de l'alfàbrega fresca, ideal!!
ResponElimina