Aquestes setmanes que intento recuperar la forma de l'any 2006, abans dels dos accidents que m'han apartat llargues temporades de la bicicleta, em faig un tip de menjar pasta per tenir sempre plens els dipòsits d'hidrats de carboni dels muscles de les cames. Per això, potser us cansaré amb les variacions sobre el mateix tema, però és que molts dies, sobretot ara que torno a treballar, és l'única cosa que cuino, al vespre, quan arribo a casa.La setmana passada em vaig fer aquest plat de pasta que té la particularitat que es menja tebi perquè té alhora elements d'un plat calent i de la pasta que es menja en fred, amanida. Vaig fer servir margarides com en l'última recepta que vaig publicar, i espirals, també de tres colors; quan la pasta va estar cuita la vaig escórrer i, un cop al plat, la vaig cobrir amb formatge gorgonzola esmicolat perquè s'anés desfent amb la calor de la mateixa pasta.
Mentre es desfeia el formatge i es templava la pasta, vaig tallar uns tomàquets de cirera o cirerols per la meitat i els vaig afegir al plat, amb un pols d'orenga i unes olives negres.
El contrast de la pasta tèbia i el formatge fos amb la frescor del tomàquet i les olives negres va quedar molt agradable a l'hora de menjar.
Vaig triar el formatge italià gorgonzola perquè és molt cremós i, malgrat que es pot considerar un formatge blau, és força suau i no pica tant com els francesos roquefort o bleu d'auvergne, per exemple.
Manel,
ResponEliminaNo pateixis que no ens cansarem de veure receptes de pasta, és bonííííssima!. Aquesta té un "però", en el meu cas, i és el formatge gorgonzola crec que és l'únic que no m'agrada, així que el canviaré per roquefort o un altre formatge blau, al cap i a la fi, la textura final serà la mateixa, no et sembla?.
Fins aviat
Opino igual que la Glòria, pots posar tants plats de pasta com vulguis
ResponEliminaEster
glòria, tens raó, et quedarà igual de bé però una mica més fort. a mi el gorgonzola també em va costar una mica, però ara que m'hi he acostumat, el trobo genial.
ResponEliminaester, m'alegra que no us en canseu, perquè en faig gairebé cada dia, o sigui que en tinc per publicar durant temps, però tampoc abusaré.
Manel no sabia yo que habias apsado por el trago de accidentes? o interpreto mal tus palabras...espero que estes recuperado. La pasta con ese colorido se come con los ojos...
ResponEliminaSi alguna vez suelto alguna burrada perdoname, ya me gustaria a mi saber catalan. Un beso
su, efectivamente, tuvo dos accidentes, uno con la bici con conmoción cerebral y politraumatismo en la mano derecha, y cuando me recuperé, me rompí el codo izquierdo, del que aún me estoy recuperando un año después.
ResponEliminano te preocupes, lo entiendes todo perfectamente y hasta ahora no he leído ninguna burrada tuya.
un beso.
Jo tampoc em canso de la pasta, i si es acolorida i a més a més porta gorgonzola i tomàquet, ja es insuperable!!!!!!!
ResponEliminaFelicitats per aquest blog tan ple de colors i sabors. M'encanta la cuina i amb el teu permís t'he enllaçat al meu blog.
ResponEliminaQue et recuperis! ;)
Manel, no sabia lo dels accidents M'en alegro que estiguis recuperat i molt de cuidado al tornar a pujar a la bici.
ResponEliminaLa recepta boníssima...i no em cansaràs amb les receptes de pasta, m'encantan!!
Su eres un amor, me encanta que pases por los blogs en catalán y hagas el esfuerzo de entendernos...Por esto te queremos todavía mas!!
Petonets
Núria
xaro, m'alegro que no siguis del club dels no amants del gorgonzola.
ResponEliminajoana, moltes gràcies per la visita i per posar-me a la llista d'enllaços del teu bloc en un lloc a costat de webs tan interessants.
no coneixia el teu bllc i vaig a llegir-lo detingudament, però pel perfil d'interessos i aficions, veig que coincidim força, sobretot en temes musicals i de cine.
fins aviat.
gràcies, snur, ja vigilo, però la bici m'agrada tan o més que la cuina i de moment no puc pas deixar-la.
subscrir el missatge que li has enviat a la su.
Manel m'he quedat molt parat amb tot això que expliques dels teus accidents. Espere que et recuperes ben prompte de tot plegat. Ah, i no patisques per les receptes de pasta. M'encanta com les expliques i les fotos que en fas. Salut, sobretot, salut. Una abraçada ben grossa.
ResponEliminafrancesc, per sort això ja comença a ser aigua passada; de fet, una bona part del bloc el vaig escriure durant la meva darrera estada a la clínia a l'abril, però ara ja treballo i la rehabilitació va bé. gràcies pels bons desitjos i una abraçada per a tu també.
ResponEliminaI en un pim, pam, pum en Manel el·labora un plat que a més va bé per estar en pelna forma!!!
ResponEliminaCom sempre boníssim!
parella, i vosaltre en un pim pam m'alegreu el vespre amb les vostres paraules. una abraçada!
ResponElimina