diumenge, 13 de juliol de 2008

un sopar amb amics

Tots sovint, em trobo amics o coneguts que saben que m'agrada cuinar que em demanen, una mica angoixats, què poden preparar per un sopar a casa seva, ja sigui de compromís, o més informal, de 4 o de 14 persones.
La veritat és que moltes vegades no sé què dir-los, perquè lògicament quan penses un sopar has de pensar en la gent que se'l menjarà i en els seus gustos, però també en els teus propis gustos, la teva traça, la capacitat d'organització, fins i tot el preu. Per això és tan difícil donar consells als altres, i sovint també decidir tu mateix què faràs.
Ahir vam convidar a sopar els Fargas, uns bons amics que a més són veïns però que era la primera vegada que venien, de manera que no coneixia els seus gustos, i venien amb els seus tres nens; més difícil, gairebé impossible. Solució: un menú prou ampli perquè tothom hi trobés alguna cosa del seu gust, fins i tot el Pere petit, que només té quatre anys. A més, com que ja sabeu que fa dies que experimento amb la pasta de full, vaig fer un parell de coses amb aquesta base.
El menú va ser aquest, amb l'acollida per a cada segment d'edat:
- "Doritos" de blat de moro amb guacamole i salsa mig picant: als nens els encanten aquestes "patates" de blat de moro, i tot i que la salsa picava una mica, no van parar de sucar. El guacamole els agrada menys, i els grans tampoc no en vam menjar gaire.
- Pastes de full salades: tires de pasta de full enrotllades i farcides de frankfurt, de sobrassada i de pernil dolç amb formatge, tallada en porcions individuals amb sèsam o formatge per sobre, i cuites al forn. Sembla mentida, però les de frankfurt van ser les més ben acollides per petits i grans.
- Coquetes de pasta fullada amb tomàquet i pesto. Només per als grans.
- Tartaletes dolces farcides de sobrassada i mel. Igual que l'anterior.
- Taboulé: amanida àrab de cuscús amb tomàquet, ceba tendra, cogombre, menta, julivert, oli i suc de llimona. Als nens la presència de la menta i el cogombre no els agrada, els grans la troben refrescant.
- Pernil i formatge amb pa amb tomàquet: pernil del país bo amb formatge sec fet amb llet d'ovella crua i formatge brie, un clàssic que a casa no falla i que agrada tothom.
- Pizza de pernil dolç, tonyina, olives i mozzarella: els grans no la vam poder ni tastar. Encara que sigui comprant una base preparada fresca, sempre és molt millor fer-te la pizza a casa amb els ingredients que vols i coneixent la seva qualitat, amb la salsa de tomàquet casolana, etc.

- Pizza de verdures. Un èxit segur entre els grans. Amb verdures saltejades prèviament a la paella (ahir tenia pebrot verd i vermell, ceba tendra, xampinyons, carbassó, pastanaga...) i un bon sofregit, una mica de formatge per sobre, cada vegada que la faig té une excel·lent acolllida (les fotos són fetes abans d'enfornar-les).
La Montse i el Pere ens van portar de postres unes pastes boníssimes de la pastisseria local, i unes postres líquides preparades per ells a base de iogurt, suc de taronja i algun altre ingredient que no vaig retenir, amb una versió per a nens i una versió per a adults (amb Cointreau), francament bo.
De la meva bodega vaig triar una ampolla de Museum criança del 2003, un vi de Cigales molt recomanable, i un Idoia Ca n'Estruc 2005. Aquí en Pere i jo vam divergir, perquè a ell li va agradar més el primer i jo sóc un fan del segon.
I la bona companyia, és clar, l'element principal d'un sopar amb amics, però normalment quan convides algú a sopar ja és perquè tens ganes de passar una bona estona amb ells i les hores passen volant. Encara que amb nens petits, costa poder allargar gaire la sobretaula.
Ja veieu que no vaig fer res de l'altre món, coses que es poden preparar tranquil·lament durant la tarda (només la pizza s'ha de ficar al forn a l'últim moment), i encara millor si teniu una bona ajundant com la Lara, la reina de les pizzes i que també es va estrenar, com jo, en això de les pastes de full salades.
Això sí, aquest menú vol molt de forn (per les pastes de full, pel pa precuinat que també vaig coure a casa, per les pizzes), i si el feu, no aneu al matí a fer 100 quilòmetres amb bici, perquè tota la tarda drets i amb l'escalfor del forn se us farà insuportable.
Si almenys no hagués caigut el xàfec que va caure i haguéssim pogut sopar a la fresca a la terrassa...

9 comentaris:

  1. Manel,

    Ets un crac. Es clar que has equivocat la feina, tu com a cuiner no tens preu, treballant amb el que tens, tenin en compte a qui van dirigits el plats, i currant com un "negre" després d'una etapa del Tour. Quan obris un restaurant avisa que ens tindràs com a clients preferents ( ens hauràs de fer una "Manel card"). Felicitats pel èxit malgrat la pluja.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats manel, m ´ha agradat molt tot el que hi ha uhhhhhhhhmmmmm, quina sort, els teus amics i tots vosaltres veu disfrutar de valent. Petons. est tot un artista

    Be i quan tinguis temps passa per el meu Blog que tinc quelcom per a tu. Petons.

    ResponElimina
  3. M'apunte al comentari del Josep de totes totes. Segur que els devies deixar bocabadats. Trobe que tens una mà per a la cuina impressionant. Salutacions i continua sorprenent-nos sempre. ;)

    ResponElimina
  4. Quina pinta que fan tots els plats del sopar!!!...No m'estranya que triunfés tot!!! Jo hagués tacata el guacamole...em xifla!!! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. josep, en pots estar segur que tindríeu una targeta vip, però em fa l'efecte que no tindrem ocasió. amb la cuina de casa ja en tinc ben bé prou!

    mome, ja he vist el premi, moltíssimes gràcies per haver pensat en mi. procuraré estar a l'alçada.

    francesc, no n'hi ha per tant, però t'agraeixo els elogis i procuraré no decebre-us.

    eva, ahir el guacamole no va triomfar gaire, però m'apunto que et xifla per si un dia t'escapes de terrassa i puges a casellterçol.

    ResponElimina
  6. Marededéudel'emprenta!!! Quin sopar més espectacular! sàpigues que no et podràs 'treure' els amics de casa!

    ResponElimina
  7. gràcies, parella, però vosaltres quan teniu convidats no quedeu pas malament, pel que he anat veient, i d'això es tracta, que durin!

    ResponElimina
  8. jolin manel, que pinta todo!! tus convidados querrán repetir seguro eh? enhorabuena por una cena que seguro que tus amigos recordarán.
    un besito

    ResponElimina
  9. gracias, astrid, pero una cena como ésta me parece muy sencillita comparada con las que he visto hace poco en tu bloc a base de pintxos.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...