dissabte, 26 de juliol de 2008

lluç amb cloïsses amb salsa de julivert

Als nens no els agrada gaire el peix, no sé perquè, però sol ser així, i el meu fill gran n'és una bona mostra, tot i que darrerament sembla que no protesta tant quan toca menjar-ne. I aquesta versió del lluç en salsa verda és un dels plats de peix que s'empassa sense protestar gaire, però em sembla que és perquè també li agrada molt l'arròs i sempre n'hi poso, i amb la salseta verda del julivert queda molt bo.
El lluç en salsa verda és un plat tradicional basc, que trobo que no passa de moda i no cansa, però l'original es fa una mica diferent i porta també com a guarnició espàrrecs i ou dur.
Per anar bé, s'ha de fer en una cassola de fang o de ferro colat, que posarem al foc amb oli abundant i uns grans d'all ben picats. Abans que agafin color, hi poso les rodanxes de lluç salades i enfarinades, i les deixo fer dos o tres minuts per banda, movent la cassola perquè lligui la salsa, hi tiro força julivert, un raget de vi blanc, una mica de brou de peix i ho deixo coure tot junt uns minuts més; aleshores hi poso les cloïsses i tapo la cassola perquè s'obrin.
Quan estan obertes i han deixat anar el seu gust a la salsa, el plat ja és a punt per servir, empolsat amb una mica més de julivert.
També es poden obrir les cloïsses a part, per evitar que si n'hi ha alguna de dolenta ens espatlli tota la cassola, i afegir-les, junt amb el seu suc, al final.
Ja he dit que sempre acompanyo aquest plat amb un flam d'arròs bullit, que rego generosament amb la salsa. Perquè aquesta quedi ben espessa, s'ha de moure la cassola durant tota la cocció, si bé hi ha qui posa una cullerada de farina a l'oli abans que el peix, però jo crec que enfarinant el lluç és suficient, si anem remenant tota l'estona perquè el peix deixi anar la seva gelatina.

6 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt el lluç amb salsa verda
    Enhorabona per aquest plat que fa tan de goig
    Ester

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada molt el peix però sóc molt tiquismiquis amb les espines. He de confessar que m'agrada més ara que quan era menut. Aquesta recepta que tu aportes crec que és un clàssic i no per això deixa de ser boníssima. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Una de les característiques de la cuina basca és la seva sempre eficaç senzillesa, i aquest plat n’és un bon exemple. Jo el faig si fa o no fa com el fas tu, però m’hi agraden moltíssim unes bones puntes d’espàrrecs, però la idea d’acompanyar-lo amb un flamet d’arròs perquè se’l mengi millor el teu fill gran la trobo excel·lent també per a mi, per exemple, per sopar com a plat únic. Un 10 sobre 10, com sempre, Manel!

    ResponElimina
  4. Manel! Com va?
    M'encanta el peix, potser més que la carn. Per tant m'apunto aquesta recepta tan bona.
    Felicitats

    ResponElimina
  5. gràcies, ester, realment és un plat que sempre es posa bé.

    su, me a-l-e-g-r-o de verdad, con todas las letras, de que te guste.

    francesc, el lluç té espines però es treuen fàcilment, prova-ho.

    enric, ets molt amable; és veritat que amb l'arròs queda un plat més complert i ja només cal acompanyar-lo amb una amanida. a mi també m'hi agtraden els espàrrecs, però després me'ls haig de menjar tots jo i ja no n'hi poso.

    rubén, com ha anat el curs? suposo que allà us n'han ensenyat un pilot de plats de peix i aviat els veurem "a la cuina". ho esperem.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...