dimarts, 22 de juliol del 2008

Margarides amb tomàquet, anxoves, tàperes i olives negres

Avui toca entrenament, i com sempre el dia abans toca menjar pasta, un producte que fa una important aportació d'hidrats de carboni necessaris per mantenir un ritme d'esforç físic elevat durant unes hores. Però menjar gaire pasta cansa, i més si també has de procurar no menjar-la amb salses pesants ni gaire greixoses abans d'anar a dormir.
Per això les amanides de pasta són una solució magnífica, i més quan, com ahir, tornes tard de treballar i no vols sopar a les "quinientes".
Ahir vaig fer per primer cop aquest estiu aquesta amanida que passa sense esforç i ofereix un bon contrast de sabors i colors.
Amb margarides tricolors bullides i refrescades amb aigua freda, preparem un matalàs sobre el qual posarem tomàquet picat, tàperes, anxoves (ahir vaig fer servir pasta d'anxova), cogombres en vinagre, olives negres, alfàbrega, oli d'oliva i unes gotes de vinagre (optatiu, perquè les tàperes i el cogombre ja en porten).
Així de senzill, i així d'aparent, queda aquest plat de pasta. Si en feu per als nens es poden substituir les anxoves i les tàperes, que no els solen agradar, per olives farcides, ou dur...; com sempre, al gust del consumidor.

9 comentaris:

  1. Molt refrescant, deliciosa i abellidora. Sí senyor! Salutacions.

    ResponElimina
  2. Noi, anar a treballar et proba, aquesta amanida és fantàstica!!!

    ResponElimina
  3. Aquesta es de les que m'agrada a mi, fresqueta i fàcil de fer :)!!

    ResponElimina
  4. amics, m'alegra que us agradi, la veritat és que és fàcil de fer i aporta molts hidrats i poc greix.

    ResponElimina
  5. Hola Manel!
    Com va la feina? Suposo que t'haig de felicitar per la teva reincorporació, això és un bon senyal penso.
    Olé per aquesta amanida tan refrescant que ara amb aquestes calors ve molt de gust.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  6. rubén, no sé si m'has de felicitar o no, però tens raó que és un bon senyal, que pugui tornar a trebllar.
    m'alegra que t'agradi l'amanida de pasta.
    per cert, crec que et va tocar el curset, espero que aviat ens en faràs cinc cèntims.
    fins aviat!

    ResponElimina
  7. rubén, no sé si m'has de felicitar o no, però tens raó que és un bon senyal, que pugui tornar a trebllar.
    m'alegra que t'agradi l'amanida de pasta.
    per cert, crec que et va tocar el curset, espero que aviat ens en faràs cinc cèntims.
    fins aviat!

    ResponElimina
  8. Manel,

    Una vegada més felicitats!. Soc un gran amant de les amanides, sobretot de les que fugen del tipus clàssic de tota la vida, i per descomptat no soc gens amant d'anar a dormir a les "quinientas".
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. josep, de fet això no és ben bé una amanida, és un plat de pasta amanida, però sí que és relativament lleugera i fresca.
    una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte