divendres, 1 d’agost del 2008

cullera de salmorejo amb anxova

 
Reconec que fins dimecres no havia fet mai 'salmorejo', un plat típic cordovès a base de tomàquet, pa sec, all, oli, vinagre i sal, és a dir, com un gaspatxo però amb menys ingredients i amb una textura de crema, que normalment s'acompanya amb pernil salat i ou dur picat.
Curiosament, em va fer venir ganes de tastar-lo una bona amiga que he fet a Conca gràcies a aquest bloc, la Su de Webos fritos, un web deliciós en el qual publica unes receptes fantàstiques explicades amb gràcies i desimboltura, i amb unes fotos del seu home que valen la pena de veure.
Dies enrere, la Su va publicar una recepta amb una particular versió del 'salmorejo' amb lloms de sardina al forn, una recepta senzilla i magnífica que de seguida vaig pensar que havia de fer, i que em va inspirar aquesta cullera de salmorejo tradicional amb anxoves.

La base, que és aquesta crema cordovesa, no té més secret que triar uns bons tomàquets, pa sec, un bon oli d'oliva, un bon vinagre i sal. Vaig triturar els tomàquets amb un bon raig d'oli i una mica de vinagre i la sal, hi vaig afegir el pa sec una estona perquè s'estovés, vaig tornar a triturar i va quedar una crema ben espessa i gustosíssima, millor encara menjada l'endemà. La proporció per mig quilo de tomàquets és de 100 grams de pa del dia abans, 100 grams d'oli, vinagre, sal i un granet petit d'all. La recepta la vaig treure d'un altre web interessant, Las recetas de mamá, fet per una mare que viu a Córdova i el seu fill que viu a Madrid.
En resum, la crema es posa ben freda en culleres de servir i es guarneix amb una anxova conservada en oli, i per sobre s'hi tiren unes gotes d'aquest mateix oli.
També vaig fer culleres amb sardines al forn, seguint la recepta de la Su: lloms nets, posats sobre un paper de forn, amb una punta de sal, oli i unes gotes de llimona, sis o set minuts i el peix està al seu punt de tendre i gustós. El primer dia les vaig servir calentes, sobre la crema freda, com es veu a la foto de baix, seguint fins i tot l'estilisme de la meva amiga de Conca, i l'endemà, per a les culleres, les vaig fer servir fredes.
La Su fa una variant del 'salmorejo' amb tomàquet, pebrot vermell i ceba tendra en lloc d'all, no sé si és una versió seva o és com el preparen a la seva terra però ben segur que la propera vegada el provaré.

14 comentaris:

  1. Caram! Vaig menjar fa molt de temps "salmorejo" i recordava que era refrescant i gustós, tal i com tu expliques amb això del cuixot i l'ou dur. Així com el fas, amb anxoves i el contrast fred/calent ha de ser molt i molt saborós. Enhorabona per les fotos.

    ResponElimina
  2. pero vamos a ver Manel...La presentación es espetacular...la foto que tienes desde arriba con fondo negro podia estar sacada de un sitio de alto standing -bueno ya quisierna, ellos trabajan de otra manera, no tan artesanalmente- Estoy por ponermela de fondo de pantalla...Enhorabuena por estos comentarios tan cariñosos, por unirme en el espacio internauta con Ana de las recetas que tiene una mano especial para todo. Lo único que vas a hacer mas salmorejo que en toda tu vida, te van a pedir la familia y amigos este entrante. Este fin de semana haré yo el salmorejo con anchoa. Yo estoy encantada con esto de compartir cosas, tu fijate uan receta las varaciones que admite y lo contentos que nos ponemos todos...
    Ah!!ya sabes que en el estilismo me fijo yo mucho, y las chucharitas de bocao son de morir. de todas maneras las veces que he estado en Cataluña, es que vais como del tema de diseño avanzadisimos.
    A ver al equipo culinario catala si le gusta...
    Un abrazo fuerte de la Su conquense

    ResponElimina
  3. Manel que xules aquestes culleres, amb el taronja del salmorejo en el seu fons.
    Des d'aquí, volem fer-li un petó ben fort a la Su, aquesta noia és fantàstica, tant de bo tothom fos com ella!
    Petons!

    ResponElimina
  4. Manel, t'ha quedat espectaculars aquestes culleretes!!! Ja vaig veure jo que això del salmorejo t'havia cridat l'atenció!!! De ben egur que has triunfat a taula!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  5. Magnífico tu salmorejo, y la manera de presentarlo. Me han encantado las fotos. Y gracias...

    Besos. Ana

    ResponElimina
  6. Manel, que xules tan quedat las cullleres/bocaditos!! uhmmm..jo tambè tinc que provar aquesta recepta.

    ResponElimina
  7. francesc, gràcies pel comentari i per la nova paraula: cuixot deu ser el pernil d'aquí, suposo, perquè el pernil no deixa de ser això, la cuixa del porc.

    su, tu comentario me llena de alegría por la generosidad que desprende y por la gracia de esas frases tuyas del estilo "y lo contentos que nos ponemos todos". en efecto, yo estoy contento de que te guste, y me encanta leer y coger ideas de aquí y de allá pero dando a cada uno lo suyo.
    lo de las cucharas ahora se lleva mucho y se encuentran en muchos sitios por poco dinero, nuestra amiga común astrid en su bloc de pintxos exhibe un muestrario de cucharillas, vasitos y demás que es la envidia de toda la blogosfera.
    un abrazo más fuerte para ti.

    parella, gràcies pel comentari i pel reconeixement a la su, el subscric plenament i no sé si m'agrada més el seu bloc o la generositat i simpatia que reparteix per als altres.

    eva, ara que he fet salmorejo, tinc pendent el teu gaspatxo sòlid, no trigarà gaire a caure. petunets.

    ana, mi salmorejo no es mi salmorejo, es el tuyo, me gustó tu receta y pensé que siendo de córdoba, tenía que ser la buena, y realmente me encantó el resultado. por lo tanto, muchas gracias a ti y hasta pronto.

    snur, sí que surt bo això del salmorejo, i admet molts complements com aquests. per aquesta època, m'ha semblat una crema genial.

    ResponElimina
  8. Manel, "cuixot" és com anomenem a Beneixama, l'Alcúdia etc., el "pernil serrano". Al de York li diem "pernil dolç" o "jamón de york" (sic), a "l'estrangera". Coses de l'idioma. Crec que a Balears també li diuen cuixot al cuixot. Salutacions

    ResponElimina
  9. Manel: Vinc ara mateix de la cuina, on acabo de preparar el salmorejo cordovès que, amb lloms de sardines, menjarem demà per primer plat (em fa més gràcia amb el contrast de les sardines acabades de fer). Ja et diré el què.

    ResponElimina
  10. enric, no saps com m'afalaga que t'hagis decidit a preparar la recepta tan ràpidament, i espero que t'agradi. de tota manera, prova també de posar-ne una mica en una cullera amb un tros d'anxova, crec que també t'agradarà.

    ResponElimina
  11. Tal i com et vaig dir, avui he preparat aquest salmorejo amb sardines, i he de dir-te que ha agradat moltíssim. Un plat molt original i saborós. M'ha sobrat una mica de salmorejo i demà me'l menjaré d'aperitiu, tal i com també aconselles, amb una anxoveta.

    ResponElimina
  12. enric, m'alegro que us agradés; jo he seguit experimentant amb el salmorejo i tinc uns gotets pel cap de setmana que també van agradar molt a casa.
    que passis una bona setmana!

    ResponElimina
  13. Manel ygual las cucharitas como la fuente con sardinas merecerian un aplauso al llegar a la mesa.
    Las probaré de las dos formas.
    Saludos

    ResponElimina
  14. maria dolores, espero que te van a gustar, son muy adecuadas para este tiempo.
    hasta pronto.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte