(el típic) braç de patata d'estiu
Dies enrere feiem el típic pastís salat d'estiu que fa tothom en aquesta època, i avui toca el també típic braç de patata d'estiu (perquè n'hi ha una versió d'hivern, farcit de carn i gratinat) que també fa tothom (em sembla), però com que és el primer estiu d'aquest bloc, bé s'ha de penjar.
De fet, no té més secret que fer servir unes bones patates, bullir-les en aigua salada, aixafar-les i aromatitzar-les amb pebre blanc i nou moscada; i afegir-hi un rajolí de llet, no gaire perquè ha de quedar un puré consistent.
S'estira la patata sobre un tros de film o de paper de plata i es deixa refredar, s'omple amb el farcit, s'enrotlla, es posa a la plata i es decora.
El farciment el vaig fer amb enciam, pernil dolç, tonyina i olives farcides, tot tallat ben petit i barrejat amb una cullerada de maionesa i una de salsa de tomàquet casolana.Com a decoració, hi vaig posar una capa de salsa de tomàquet, una capa de clara d'ou ben picada i una altra de rovell també ben picat. Finalment, unes línies de maionesa per decorar.
A casa els va agradar.
Hola Manel!
ResponEliminaAquest parell de post que has dedicat als (tipics) pastís i barç d'estiu em resulten molt interessants. Entre d'altres raons, perquè tenen molt bona pinta i a casa meva no hi ha tradició de fer-ne. Per tant, gràcies! Només un dubte: el braç de què l'has farcit? Com el pastís?
Per cert, encara que a casa meva no hi ha tradició sí que hi ha uns amics de la familia que en fan. De fet, sempre tanquem l'estiu amb ells amb el seu pastís de patata, que porta carn, pernil i gambes. Quan "tanquem el curs" al setembre, els demanaré la recepta i en faré un post. Crec que et pot interessar...
Salut!
Massitet
Manel,
ResponEliminaja sabem que no ets de posar la llista de quantitats exactes dels ingredients, però no ens facis fer un exercici d'agudesa visual extra, que fa molta calor i estem una mica mandrosos, ja, ja. Em sembla endevinar que hi ha tonyina, tomàquet, pernil dolç, pèsols (o potser és enciam).
Fins aviat
massitet, glòria, perdoneu però no sé què ha passat que mig post ha desaparegut, i és on explicava el farciment. això del blogger a vegades fa males passades.
ResponEliminagràcies per avisar-me (i per demostrar que em llegiu).
per cert, glòria, molt téns la vista molt però que molt fina!
ResponEliminaMe encanta!!! Mi madre lo hace muchas veces que vamos a comer a su casa en verano (cuando hace mucho calor), era uno de mis platos favoritos cuando era pequeña......me has recordado que hace tiempo que no lo como, lo tengo que hacer el fin de semana!!!! Besos!!!
ResponEliminaHola Manel! Sóc la cris i fa molt poquet que he decidit fer-me unblg i ara vaig visitant tots els blogs que vaig trobant i només volia felicitar-te per les teves receptes i animar-te a que segueixis perque ho fas molt bé!
ResponEliminaPetons
salvia, me da una alegría cada vez que alguien me dice que un plato le recuerda la infancia. a ver si lo haces, que no es nada difícil. besos!
ResponEliminacris, gràcies per les teves paraules i per la visita, me'n vaig corrents a veure la teva pàgina. fins ben aviat!
No m'estranya que a casa els hi agradés...fa una pinta increible!!!! Jo mai n'he fet...i tinc moltes ganes de provar-ho!!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Que bó mare meva!! Té molt bona pinta i en fred no l'he fet mai. Amb carn i gratinat sí..Aquest té molt bona pinta!! si senyor...
ResponEliminaQue bó!!! Jo també fa molt de temps que no el faig, vaig fent receptes noves i les que he fet tota la vida van quedant arraconades...però es troben tantes receptes bones visitant blogs amics!!!!!!
ResponEliminaeva, no t'hi pensis més i posa't a pelar patates de seguida! petonassos!
ResponEliminanúria, jo també faig troncs farcits amb carn, o amb peix, però aquest és més senzill i fresc per aquesta època.
xaro, téns raó, sempre anem fent coses noves d'aquí i d'allà, però per sort o per desgràcia, mengem tres cops al dia i hi ha temps per fer de tot.
Dius al final del post "A casa els ha agradat"... "Toma"!, i a casa tamb� ens agradaria!
ResponEliminaEntre els molt�ssims dots que "d�unostrusenyor" no m'ha concedit �s el de no ser un "manetes", pel que, coneixent-me, sempre m'han fet molt de respecte aquestes elaboracions en forma de tronc.
Espectacular la presentaci� Manel!
Caram, caram! Veig que aquest blog no està de vacances? Si hi hagués un premi a la productivitat de ben segur que te l'enduries tu.
ResponEliminaBé, com que jo sí que he estat de vacances, avui m'he trobat un munt de receptes fantàstiques.No he tingut temps de llegir-les totes però ja he vist cosetes interessants. Els xarrups de salmorrejo fan una pinta brutal i aquesta coca de verduretes està demanant que algú se la mengi!
Fins avait!
enric, t'asseguro que "déunostrusenyor" a mí tampoc no em va concedir habilitats manuals, excepte per escriure a màquina, que és l'única cosa que faig bé i ràpid amb les mans, però és que aquests troncs no costen gens de fer, només t'hi has de posar.
ResponEliminaanna, m'agrada haver-te sorprès a la tornada, i espero veure aviat les novetats que has après segur en aquestes vacances.
Acabe de fer un recorregut exhaustiu per totes les receptes que has publicat durant el temps que he estat "desconnectat" d'internet i veig que no has baixat el nivell. Són una passada de receptes. Les fotos, com sempre, tan abellidores com la mateixa recepta. Salutacions
ResponEliminafrancesc, bentornat a aquesta casa. espero que les vacances hagin anat molt bé, i gràcies pels teus comentaris sempre tan generosos.
ResponEliminaPatidifusa me he quedado con este plato...lo que vamos a disfrutar...mil pero que mil gracias
ResponEliminasu, me alegro de que te guste, pero no me des las gracias, ya sabes que a ti te copio muy a menudo, y de hecho para eso ponemos los posts.
ResponEliminaque lo disfruteis. un beso.
tens molta raó, és un dels plats estrella de l'estiu. Nosaltres el fem molt semblant, i l'envarnissem de maionesa i decorem amb rodanxes d'ou dur i pebrot escalivat...mmmmmmmm
ResponElimina