Com que ahir tenia verat fresc que volia menjar-me per dinar i no tenia temps de coure arròs perquè tenia rehabilitació a primera hora, vaig optar per fer-lo en sashimi, un nom japonès que en realitat el que s'amaga és un concepte que a alguns els provoca rebuig: peix cru. Per tant, només el vaig desespinar i filetejar i el vaig emplatar amb una mica de sèsam i salsa de soja per sobre.
Per acompanyar, unes pastanagues i mongetes de l'hort del pare, acabades de collir, bullides cinc minuts escassos, per separat, i passades per aigua amb gel per fixar el color i la textura cruixent.
Les verdures les vaig amanir amb llavors i oli de sèsam, tot i que a l'hora de menjar-les, també les vaig sucar una mica en salsa de soja.
Si us agrada el peix cru, em va semblar una combinació excel·lent.
Manel, la veritat es que a mi em va costar una mica trencar la barrera de menjar peix cru...pero amb el menjar japonés ho vaig aconseguir. Lo que no he aocnseguit jo es atrevir-me a prepararlo a casa...Pero ho intentaré.Molt bona pinta aquesta recepta i molt sana.
ResponEliminaQue tinguis un bon dia!!
Núria
jo Manel, que sugerente esta receta...enhorabuena que eres un trabajador nato
ResponEliminaHola Manel, sembla que l'esperit dels Jocs hagi vingut a la teva cuina! Un dinar del tot oriental tant per la recepta del peix, com la filigrana amb les verduretes!
ResponEliminaMolt xulo!
snur, de fet el peix diuen que primer l'hauríem de congelar, però confesso que no ho faig tot i que sovint em faig verat, salmó, tonyina i llobarro, però cal tenir en compte que sigui ben fresc, això sí.
ResponEliminafins aviat!
su, me alegra que te guste, pero a trabajador no creo que te gane, ya sabes que con una familia siempre hay que estar en el tajo (aunque de vez en cuando te des caprichos como éste, que era para mi solo).
un beso.
parella, efectivament, se'm deu haver encomanat la febra asiàtica, però és que la veritat és que m'agrada molt la manera que tenen de preparar el menjar i de presentar-lo.
Manel, jo ha faria congelantlo primer...per seguretat i tema anisakis. PErò si estàs segur que es molt fresc no passa res..
ResponEliminaHola Manel, ja veus que feia dies que no havia estat per casa teva i la veritat es que has fet uns plats ex.celents i boníssims, moltes gracies, m´han agradat molt les decoracions , estat fet un artista, petons, ah i dir-te que t´ho curres de valent. petons.
ResponEliminaOrtodox o no, veig que això de pedalar és una font d'inspiració molt bona...
ResponEliminaHo hauré de provar mentre escalo, a veure si se m'acut un plat tan bo com aquest!
mome, tu sí que t'ho curres de valent, que no pares de fer plats, i conserves, i coses meravelloses. jo des que treballo he baixat molt el rendiment. però t'agraeixo molt les teves paraules.
ResponEliminagemma, no sé si es pot comparar, perquè pedalar per la carretera quan no hi ha gaire trànsit es pot fer sense parar gaire atenció, però jo crec que mentre escales has d'estar molt alerta. de tota manera, m'alegro que t'agradi el plat.
He de reconèixer que la cuina oriental no m'atrau gaire, la veritat, i l'únic peix que menjo "cru" és el bacallà esqueixat, però aquesta preciosa flor de verdures queda apuntada.
ResponEliminaenric, estic a l'extrem oposat, a mi el que més m'agradaria ara és treballar una temporada en una barra de sushi.
ResponEliminaHola Manel, som tres amigues que cada setmana organitzem una jornada gastronòmiques i desprès penjem les receptes en el nostre blog. L'altre dia vaig proposar la recepta del sashimi de verat i va agradar molt tot i que no va quedar lo suficient cru com a mi m'agrada. Com que no és el temps de verat vaig comprar bonítol. El barat m'he agrada molt però amb el bonítol tambè queda bé.
ResponEliminaAquesta setmana faré referencia al teu plat, si la vols veure el nostre blog es diu: Dolors Marta Inge.