Els calamars són un dels fruits del mar que més solen agradar tothom, només cal veure l'èxit que va tenir entre els blocaires la convocatòria de l'HEMC (Hecho en mi cocina) del mes passat, dedicat a aquesta cefalòpodes; jo hi volia participar i vaig fer dues preparacions amb calamars, però al final em vaig despistar i encara ahir tenir aquesta recepta per escriure, de manera que m'hi vaig posar i penjo la recepta aquí abans no "caduqui".
Es tracta d'uns calamars guisats amb pèsols i pastanagues, cuinats una bona estona perquè quedin ben tous i agradables de menjar, amb un toc de vermut blanc. No té cap més secret que posar la pastanaga tallada a rodanxes i la ceba picada ben petita a sofregir en una cassola, deixar uns minuts fins que la ceba estigui ben transparent, afegir-hi un all ben picat i tomàquet triturat, sal i una culleradeta de sucre. Deixem fer el sofregit un parell de minuts i ja hi podrem posar els calamars nets tallats a rodanxes i els pèsols; jo els poso aquí perquè són pèsols de l'hort del pare congelats sense precocció, però si feu servir pèsols congelats de compra els podeu posar més tard perquè ja venen escaldats i tarden menys a coure. En aquest moment, abaixem el foc i deixem fer xup-xup amb la cassola tapada.
Quan els calamars hagin deixat anar la seva aigua i aquesta s'hagi consumit, hi posarem un bon raig de vermut blanc (o vi blanc, o conyac, o xerès, segons els gustos i el que tingueu a mà) i uns minuts més tard, quan l'alcohol ja s'hagi consumit, hi posarem un got d'aigua o de brou de peix, si en tenim, perquè no s'assequi la salsa. Si veiem que s'ha consumit molt el líquid perquè hem destapat la cassola o el foc va massa fort, n'hi afegim més sense cap problema. 
Sí, aquest és un plat molt bo i ben complert. I ara que vénen els pèsols... mmmm!, quina oloreta! I collits de l'hort, això és una gran sort!
ResponEliminaLa resta de mortals els comprem congelats!
Noi, quina pinta.. sembla de revista de cuina la foto. I deuen estar realment bons.
ResponEliminaHan d'estar boníssims aquests calamars, no hi havia posat mai pastanagues i poden tenir productes de l'horta això és un privilegi.
ResponEliminahola 'suertudo' dels pèsols acabats de collir de l'hort!!!
ResponEliminaTenim una enveja gens sana de l'hort del teu pare!!! bé, una recepta exquisida i amb la salseta amb gustet de vermut ha de ser un pecat capital!!!
petons.
No ho he tastat mai amb pèsols. Calamarcets amb favetes si, quan és l'època. Els tastaré perquè els pèsols m'agraden molt. Salut!!!!
ResponEliminaQue bons marededeu!!!!I amb el toc del vermut.....i la seva salseta per anar-hi sucant pa!!!!!!!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaSensacional el toc "avermutat" que li dones al plat. Una vegada més els plats senzills donen un resultat boníssim.
Manel, he fet els teus macarrons a la carbonara-autèntica (sense nata) i a casa han agradat MOLT.
ResponEliminaGràcies per les receptes!
Marta F.
margarida, jo també en gasto de pèsols congelats, però quan n'hi ha de l'hort... la veritat és que no hi ha color.
ResponEliminamaria, guapa, moltes gràcies.
àngels, a mi m'agrada molt posar pastanaga als guisats, i això de l'hort sí que està bé, quan el pare ja no pugui, potser hauré de fer un cop de cap i posar-m'hi jo.
parella, al vostre jardí, al costat del romaní i el llimoner, potser hi podrieu fer unes mates de pèsols o de faves, que ara també s'acosta l'època :)
olles, els pèsols combinen molt amb tot, jo sempre en poso als guisats, a l'arròs, a la fideuada, a tot arreu.
xaro, això del pa sí que és tremendo, a casa sol acabem amb les existències de blat de la unió europea :)
josep, quan veurem plats teus al bloc? a les fotos de l'altre dia se't veia molt destre en el maneig de les coses de la cuina, i molt elegant :DD
marta, m'alegra molt que m'ho diguis, a casa també és un dels plats de pasta preferits.
gràcies a tu per venir!
Manel, això fa superbona pinta!!! Ara que ja m'he recuperat me'n podries portar una mica com a agraïment per haver treballat en unes condicions tan adverses.
ResponEliminaManel, aquest any els pesols van a poc a poc, almenys per aqui,pero se'n troben per anar fent plats com aquest i d'altres...
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Que tal Manel !
ResponEliminaSoc aquella que una vegada et va escrriura per perlar d´una máquina per fer pa.( seguidora cuina vermella)
Els calamars amb pesols son boníssims i aquest tenan una pinta extra. Si t´en sobran una mica hi posas quatre grans d´arròs i veurás quin gust.
Però jo nomès et volia dir , que el calamars més bo es a finals d´agost fins mitjans de desembre, es quan el pescan aquí i es quan es mes gustos, ara també n´hi ha però no son d´aquí i si en pescan , son molts pocs i van molt més cars que quan es la temporada.
perdonem , no vui donar-te cap lliço nomès es un comentari.
adeu i que vagi molt bé.
càndida, serà millor que te'n porti un altre dia que en faci, perquè aquests et tornarien a espatllar l'aparell digestiu, no perquè no fossin bons, sinó que fa tants dies que els vaig fer que si en va quedar algun ja deu ser fòssil.
ResponEliminadolça, aquests pèsols són de l'hort del pare però congelats, que els d'aquest any aquí tampoc no han arribat, encara.
dolors, no pateixis que ja sé que no vols donar lliçons, però és que en aquest tema pots, perquè el coneixes millor que ningú.
gràcies per la informació, perquè avui en dia no saps pas mai quan menges producte del país o de fora. fins aviat!
ohhh!! aquest és dels meus!! i amb l'arròs per acompanyar i barrejar amb la salseta!!
ResponEliminamyriam, com van els petits? si et tornem a veure activa és que ja et deuen deixar respirar una mica, ho celebro, i també que t'agradi aquest plat.
ResponEliminaun petó.