patata, patata patatera, patata... (6)

rösti de patata

D'un viatge que vam fer a Suïssa fa uns anys, en recordo una cuina amb molta mantega i crema de llet, poc variada i no gaire atractiva; només hi ha una cosa que em va quedar i que he anat fent regularment, com a acompanyament de carns o peixos, o com a base per un 'montadito' diferent: el rösti de patata.

És tan senzill que gairebé em fa vergonya explicar-ho: només es tracta de ratllar unes bones patates i posar-les una estona en remull amb aigua freda, escórrer-les bé, assecar-les sobre paper de cuina i posar-les en una paella amb una sal i una mica d'oli (estic segur que ells ho fan amb mantega). Es van aplanant i se'ls va donant forma rodona, es fan a foc baix fins que estan rosses d'un cantó, es giren i es fan per l'altre. En posarem la quantitat necessària per fer racions de mida individual o grans; a mi m'agraden més per a una sola persona.
En realitat, és com una truita de patates sense ou, però que com deia va fantàstic per acompanyar tant carns com peixos. Per exemple, amb una galta de vedella melosa i tendra després d'una llarga cocció, servida al costat o sobre un rösti d'aquests, deixant anar la seva salsa sobre la patata... O unes verdures estofades, tovetes, servides també a sobre d'aquest llit cruixent.
Em sembla que els suïssos a vegades hi barregen altres ingredients, però jo, en funció del destí que li vull donar, prefereixo enriquir-lo, per exemple, aromatitzant l'oli amb un gra d'all, o afegir-hi unes herbes cap al final de la cocció, o barrejar l'oli d'oliva amb un bon oli aromatitzat, per exemple, oli de ceps o de tòfona.
Si preferiu la mantega, podeu fer les patates amb una mantega aromatitzada amb herbes, amb tòfona o amb bitxo. Ja sabeu que per fer aquestes preparacions, necessiten mantega, preferiblement salada, que porti una bona estona fora de la nevera, hi afegim les herbes fresques, la tòfona ratllada o el bitxo picat (o l'ingredient que preferiu) i amb una mà amassem i barregem fins que s'integrin bé tots els ingredients. Posem la mantega sobre un paper film, l'enrotllem per donar-li forma de cilindre i guardem a la nevera o al congelador perquè s'endureixi.
Podem fer servir el resultat per cuinar afegint la mantega, per exemple, a unes simples verdures bullides 'al dente', o tallar-ne rodanxes i posar-les, per exemple, sobre una carn feta a la planxa per donar-li molt més sabor.