dijous, 5 de febrer de 2009

patata, patata patatera, patata... (6)


rösti de patata


D'un viatge que vam fer a Suïssa fa uns anys, en recordo una cuina amb molta mantega i crema de llet, poc variada i no gaire atractiva; només hi ha una cosa que em va quedar i que he anat fent regularment, com a acompanyament de carns o peixos, o com a base per un 'montadito' diferent: el rösti de patata.
És tan senzill que gairebé em fa vergonya explicar-ho: només es tracta de ratllar unes bones patates i posar-les una estona en remull amb aigua freda, escórrer-les bé, assecar-les sobre paper de cuina i posar-les en una paella amb una sal i una mica d'oli (estic segur que ells ho fan amb mantega). Es van aplanant i se'ls va donant forma rodona, es fan a foc baix fins que estan rosses d'un cantó, es giren i es fan per l'altre. En posarem la quantitat necessària per fer racions de mida individual o grans; a mi m'agraden més per a una sola persona.
En realitat, és com una truita de patates sense ou, però que com deia va fantàstic per acompanyar tant carns com peixos. Per exemple, amb una galta de vedella melosa i tendra després d'una llarga cocció, servida al costat o sobre un rösti d'aquests, deixant anar la seva salsa sobre la patata... O unes verdures estofades, tovetes, servides també a sobre d'aquest llit cruixent.
Em sembla que els suïssos a vegades hi barregen altres ingredients, però jo, en funció del destí que li vull donar, prefereixo enriquir-lo, per exemple, aromatitzant l'oli amb un gra d'all, o afegir-hi unes herbes cap al final de la cocció, o barrejar l'oli d'oliva amb un bon oli aromatitzat, per exemple, oli de ceps o de tòfona.
Si preferiu la mantega, podeu fer les patates amb una mantega aromatitzada amb herbes, amb tòfona o amb bitxo. Ja sabeu que per fer aquestes preparacions, necessiten mantega, preferiblement salada, que porti una bona estona fora de la nevera, hi afegim les herbes fresques, la tòfona ratllada o el bitxo picat (o l'ingredient que preferiu) i amb una mà amassem i barregem fins que s'integrin bé tots els ingredients. Posem la mantega sobre un paper film, l'enrotllem per donar-li forma de cilindre i guardem a la nevera o al congelador perquè s'endureixi.
Podem fer servir el resultat per cuinar afegint la mantega, per exemple, a unes simples verdures bullides 'al dente', o tallar-ne rodanxes i posar-les, per exemple, sobre una carn feta a la planxa per donar-li molt més sabor.

17 comentaris:

  1. Manel, jo no he menjat mai roti de patates, però a l´última temporada del Karakia, en un programa dedicat a la cuina Suissa, en van fer un. A la web del Karakia no hi ha la recepta, però et deixo un enllaç al vídeo del programa, el roti surt a partir del minut 25:

    http://www.tv3.cat/videos/724739

    Ha de ser un bon acompanyament!

    ResponElimina
  2. Manel, Està molt bé aquest acompanyament, sobretot si som capaços de fer-lo sense cap tipus de mantega, amb el nosytre oli. Deu ser de les úniques coses aprofitables de lka cuina Suïssa, a mi tampoc em diu gairebé res!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Hola Manel! Les patates van bé amb tot. El roti no l'he tastat mai, però m'ha agradat molt la idea per quan faci un rostit.
    pt!

    ResponElimina
  4. Com dic a Olleta de verdures... M'encanten les patates!! Genial el rötti, el tenia pendent de penjar però el volia fer per la foto... A tu t'ha quedat molt be!

    ResponElimina
  5. gemma, moltíssimes gràcies, ja he vist el vídeo i veig que a tv3 ho escriuen diferent i he canviat l'entrada, suposo que per això trobava tan poca cosa a internet!

    dolça, amb la mantega queden les patates més rosses i amb un color més uniforme, però amb oli també queden bé.

    eva, amb un rostit queda genial, i això els suïssos no ho tenen!

    sara maria, la veritat és que les patates donen molt de joc a la cuina, i així estan molt bones. estaré pendent de la teva versió (quan acabis els risotti ;DD).

    ResponElimina
  6. No l'he tastat mai i semble força bo. De fet ratllar ceba i fer-ho junt amb les patates també ha d'estar bonissim .
    Bon acompanyament, amb oli d'oliva és clar.

    ResponElimina
  7. Aquest acompanyament el trobo senzillament perfecte et pot vestir qualsevol plat en un moment, una idea molt bona q m' apunto. Enhorabona per aquesta arrossos tan deliciosos i pel bloc!!

    Beth

    ResponElimina
  8. Serà molt senzill però queda molt vistós. Quin bon joc donen sempre les patates. Un bon invent, gairebé tan bo com l'arrós. (M'han sortit tres bons seguits...)

    ResponElimina
  9. Tal com ho expliques, això de la vedella sobre la creïlla ben rossa...MMMMMM! M'han vingut unes ganes boges de menjar-ne. Boníssim!

    ResponElimina
  10. mmmmmmmm....boníssim!!! Jo fa temps feia un plat que hi posava el rösti i un filet amb salsa a sobre...espectacular!!!
    T'ha quedat magnífic!! X cert...per quan les visites??? ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. dolorss, no ho he provat amb ceba, però segur que queda ben bo.

    betn, gràcies per la visita i que tinguis molts sort amb la llibreta viatgera.

    maria, espero veure aquests arrossos ben aviat ;DD

    francesc, les creïlles donen molt de joc, soles estan molt bones, però amb l'acompanyament...

    eva, les visites probablement les farem en dues tandes, una un laborable a la tard, per exemple un dijous, per poder veure el procés de producció, i la resta un dissabte, però ja n'acabarem de parlar i ja ho anunciaré quan tinguem un dia després de la calçotada. no pateixis que seràs avisada personalment ;DD

    ResponElimina
  12. Les patates sempre són un bon acompanyament per a molts plats. M'apunto la recepta perquè no la coneixia! Gràcies Manel! :)

    ResponElimina
  13. Som apassionats de la patata, ens agrada de totes les maneres, però quest rosti és sublim. petons Ah, i això de les visites que és???? ;-)

    ResponElimina
  14. Hola, mestre!
    Estic d'acord amb què ha d'estar molt bo com a acompanyament. Però a mi la cosa que més m'ha agradat és la teva proposta com a base de monatadito!
    Només d'imaginar-lo amb una bona molla de bacallà confitat a sobre ja em moro!!!

    Gràcies de nou!

    ResponElimina
  15. mercè, totalment d'acord.

    parella, em sembla que aniria molt bé en aquells plats fantàstics que feu quan teniu convidats.

    massitet, com a base funciona molt bé. què és una molla de bacallà?

    ResponElimina
  16. Doncs jo aquest plat el trobo atractiu per acompanyar a un altres. No conec la cuina suïssa amn profunditat per poder opinar, poca cosa, i he visitat aquell meravellòs país. Geneve és una bonica ciutat, amb luxes inexplicables. La seu de l'ONU, lo millor. Ara el menjar, no recordo haver menjat molt bé, tens raó, no em va quedar cap record pel qu efa a la cuina. Salut!!!!!

    ResponElimina
  17. olles, efectivament suïssa, si li treus els formatges, no té gran cosa més per recordar (ep! parlant de menjar, és clar). per`oaquest rösti encara m'ha donat prou satisfaccions.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...