El debat que vaig proposar el mes passat en aquesta entrada sobre el nom que hem de donar a allò que els castellans anomenen 'montaditos' no ha aportat una posició clara sobre la qüestió, com d'altra banda ja era d'esperar, però sí que ha deixat una bona colla d'idees interessants que no voldria deixar sense comentari.D'una banda, l'enquesta que encara podeu veure a la columna de la dreta ha tingut una bona participació, de 127 persones (per un error meu, l'enquesta es va reiniciar quan s'havien emès 12 vots que cal sumar als 115 que es poden veure). Del total de 127, 44, un 34'6%, s'han decantat per la proposta del Joan de La cuina d'Àngels: llesquetes. És el grup majoritari, però no gaire lluny dels partidaris de mossets, la proposta del Kike de La cuina vermella: 35 vots, el 27'5%. Més lluny hi ha els que voten per muntades i barquetes (17 en cada cas, el 13'3%) i els partidaris d'enfiladets (13, el 10'2%).
Hi ha, doncs, dues propostes majoritàries, però que cal complementar amb un comentari molt extès dels que van opinar quan vaig proposar el debat: adoptar directament el nom castellà de 'montaditos', com proposava la Mar de Baixa gastronomía alegant que bé que ho hem fet amb altres noms com sushi o quiche (i pizza, espagueti, etc.).
Podríem dir, per tant, que la majoria s'inclina per aquestes tres solucions: llesquetes, mossets i 'montaditos'. No és un resultat prou unívoc i contundent com m'hauria agradat per poder dir: anem tots a una i fem una campanya per estendre aquest o l'altre mot. Per tant, seguim on érem i cadascú seguirà fent el que vulgui.
En el meu cas, i per ser coherent amb la proposta inicial, adoptaré la fórmula llesquetes, combinant-la, si cal, amb el mot original 'montaditos', però en els comentaris a la primera entrada hi trobareu, a més de les esmentades, propostes originals com enxanets, mossegadetes, cortesies o atencions, pujadets, apiladets, sobrepà...
I, sobretot, gràcies a tots per participar.
Manel,
ResponEliminaNo tenim perquè canviar el nom de les coses, però tampoc està de més tenir un nom català per referir-nos a una cosa, en aquest cas, penso que llesqueta es força encertat. O sigui que esperem noves receptes teves de llesquetes.
Una abraçada
visito el teu blog molt sovint...n'he tret bons consells, i a casa han notat "influències externes".... que ens han fet riure força!!!!!
ResponEliminano vaig participar en l'enquesta perquè m'ho volia pensar molt bé..i al final ho vaig oblidar...
avui hem sopat "llesquetes" acompanyades de carn-formatges-verdures fetes a la pedra (electrica) que es ven com a "raclette"
be, donc a casa meva li diem pijadetes, per fer-ho diferent, i sempre son pijadetes de pa, ja veus, tots tenim quelcom a dir, jo els montaditos els vaig conèixer per els amics del pais vasc, ja fa ufffff molts anys, i el meu pare els hi deia" esto es pan con cosas, aqui las tapas, son tapas i el pan a parte", jo crec que nosaltres fem aquestes coses de pica pica, pero ja veurem com adaptem el terme.
ResponEliminaMolts petons i m´encanta llegir totes aquestes coses, moltes de les vegades em perdu per manca de temps ,gracies.
Hola Manel!
ResponEliminaLa veritat és que hagués resultat molt interessant que hagués hagut un cert consens i engegar una mena de campanya... Però en fi.
D'altra banda, jo continuaré dient-los pintxos. Així, amb una certra grafia basca, que és com es diuen aquestes coses al país on les van inventar ja fa 30 anays...
Felicitats per la iniciativa!
Ha estat unplaer participar. Salut!!!!
ResponEliminaManel, totes les aportacions son interessants i la recopilació que n'has fet, l'enquesta i el posar fil a l'agulla sobre aquest tema és d'agrair.
ResponEliminaGràcies amic.
Bona feina MAnel, totes les propostes són bones.
ResponEliminaHaurem d'anar canviant el nom a mida que n'anem fent de nous.
Salut!!
´Manel que fa un temps que no tinc TEMPS de llegir-te Ara a veure si torno a les bons temps-
ResponEliminaHe canviat de blog.
El meu nou lloc:
http://bonprofitbcn.blogspot.com/
Costarà de trobar un bon nom perquè precisament no n'hi ha cap específic i diferents que volen dir el mateix... Fins la propera..
ResponEliminajosep, tens raó, hi ha molts que opinen que cal mantenir 'montadito', però a mi tant veure-ho aquí, ja m'agrada força, llesquetes, i el faré servir ben aviat.
ResponEliminaroser, celebro molt contribuir a aquestes "influències externes", i espero que et siguin útils, i que us segueixin fent riure.
una abraçada i fins ben aviat!
mome, nosaltres també fem servir 'pijadetes', però només quan són coses sofisticades i 'modernes'... quan a casa els sembla que no els agradarà, vaja!
massitet, això dels pintxos em sembla molt bé, però tampoc tinc molt clar com diferencien 'pintxos' de 'montaditos'. en fi, seguirem estudiant ;)
olles, gràcies per la teva contribució i fins aviat!
parella vermella, ara ja no tinc excusa per tornar a dir que "cada vegada que faig alguna cosa sobre una llesca de pa em plantejo com dir-ne en català..." (és que sóc una mica pesat)
illeta, aquesta em sembla una bona propsta, canviar el nom segons ens vingui de gust, de fet, la llengua és bàsicament un element de comunicació i entesa (o hauria de ser-ho).
marisabel, ja vaig veure la teva nova adreça en el comentari a un altre bloc i ja l'he visitat. no m'estranya que no tinguis temps, amb la feinada que et busques, perquè veig que mantens les delícies i altres pàgines. enhorabona per l'esforç, i actualitzo ara mateix la teva adreça en el meu blogroll.
maria, ja veus que hi ha opinions per a tot i no n'hem tret l'aigua clara, però em sembla que també ha estat instructiu.
un petó i cuida't!
Molt i molt interessant!
ResponElimina