La setmana passada tenia moltes ganes de menjar arròs, perquè a Lisboa vaig veure diversos restaurants que preparaven arrossos de peix però per una raó o una altra no en vaig arribar a demanar i em vaig quedar amb les ganes. Per això tenia clar que diumenge menjaríem arròs, i vaig pensar de fer un arròs senzill, amb ben pocs ingredients, gairebé un arròs temàtic, però que em semblava que seria molt gustós: un arròs de gambes.La veritat és que va sortir ben bo, però no en vaig gaudir gaire a la taula perquè porto uns quants dies amb la passa i tinc la panxa fatal. Sí que en vaig gaudir, però, a la cuina, perquè en tenia moltes ganes.
Per fer aquest arròs temàtic vaig fregir lleugerament a la paella amb oli les gambes (3 ben maques per cap), i les vaig retirar. Amb aquest oli tan gustós vaig sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell picats petits, i després un all també picat i tomàquet ratllat, amb sal i sucre. Després d'una bona cocció per confitar el sofregit, si cal afegint-hi aigua o fumet, ja s'hi pot tirar l'arròs i remenar-lo bé perquè s'amari dels gustos. També hi vaig tirar els pèsols i el fumet de peix i vaig deixar fer l'arròs un quart.
El fumet, que ja el tenia fet i congelat, era de cap de rap i verdures, i el vaig potenciar afegint-hi els caps i les closques de la meitat de les gambes, que vaig pelar després de fregir-les.
Dos minuts abans d'apagar el foc, vaig posar les gambes senceres i les gambes pelades a sobre perquè s'escalfessin i s'acabessin de fer, un polsim de julivert picat i l'arròs ja era a punt de servir, després de deixar-lo reposar tapat cinc minuts com és preceptiu, és clar.
Oh què bo! quina salivera de bon matí...
ResponEliminaPetons!
Manel, tu que ets el mestre dels arrossos has trobat mai cap restaurant que el facin al teu gust??? Nosaltres a molt pocs llocs. Seiem a taula amb l'alegria de menjar arròs i el més digne que et pot passar es que sigui un arròs mig bullit amb colorant.
ResponEliminaJa fa temps que no en demanem als restaurants d'aquesta menja. Et 'foten' una clavada per menjar un arròs dolent o mediocre.
Recupera't aviat, per poder fruir d'aquesta menja que tu n'ets el mestre.
Aquest arròs devia d'estar boníssim! Quina bona cara que fa!!!
ResponEliminaManel, ole, ole i ole, si senyor quin arròs!! creu-me q nomes de mirar-lo ja se q és bo, i sucós com a mi m' agrada...
ResponEliminaPer cert Parella Vermella, a Can Pini a Tossa de Mar fan un arròs caldós de llamàntol per llepar-se'n els dits!!
Aquest arròs fa una pinta...boníssima...i per cert a Cambrils jo he menjat arròs a diferents restaurants..i he de dir que molt bo...
ResponEliminaAra bé tu en podries muntar un de restaurant!!!
Ptnts
Bona pregunta la de la Cuina Vermella, Manel, que hi dius???
ResponEliminaQuines gambes!!
Hola Manel!!!! Ya sabes que me encanta el arroz y todos los arroces que haces te qedan estupendos, hoy hemos coincidido con un arrocito los dos!!!! Besotes!!!
ResponEliminaQuin arròs tan bo! Com La cuina vermella, jo també m'he sentit defraudada quan he menjat arròs a segons quin restaurant.
ResponEliminaCreus que els arrossos queden millor si al final, s'acaben de coure al forn? Ho dic perquè de vegades ho recomanen, tot i que jo mai ho faig.
Marta F.
Noi, que be et surten els arrossos.. i macos de presentació, amb tot ben posat.. Es nota que els fas sovint..
ResponEliminaEl dia que vulgui assajar, hauré d'obrir el teu blog..
Encara tens la passa de panxa? Ja fa molt dies, no?
ResponEliminaSi totes les temàtiques fossin de gambes, crec que em passaria directament als arrossos a diari, je je je...
Com sempre, has brodat la teva especialitat. Tots tenim moltes ganes de tastar-ne un dels teus. En tindrem ocasió algun cop? ;)
Quina pinta Manel!!!
ResponEliminaJa fa molt de temps que no demano arros als restaurants. Per mi l'arros ès millor fer-ho a casa. No se pero com hem tingut tants desenganys ja ni preguntem.
Un petonas
Manel,
ResponEliminaFelicitats una vegada més per aquesta nova entrega d'arrossos. Em sumo a la pregunta dels amics vermells sobre l'arròs i els restaurants, jo també tinc curiositat per coneixer la teva opinió (a banda de la vegada que en vas menjar a una estació de servei de Benidorm).
Una abraçada
Manel, que et milloris ben aviat i puguis tornar a gaudir dels teus arrossos!!
ResponEliminaAquest, per variar, té una pinta deliciosa!
Petons!
quinta, em sap greu fer venir salivera, però...
ResponEliminaparella vermella, ara sí que em poseu en un compromís. la verita tés que no acostumo a demanar arròs als restaurants perquè, com veig que passa a molta gent, sovint tens decepcions, però sí que hi ha llocs on el treballen bé. normalment, en llocs que no conec en fixo en les taules que en mengen i tant per l'aspecte de l'arròs com dels comensals, ja es veu si el resultat és feliç i els fa feliços.
potser no seria mala idea elaborar una llista de recomanacions, però la veritat és que ara em costaria, però ho pensaré. de tota manera, el dia que fem la trobada a castellterçol, si anem de restaurant en podrem tastar un de llamàntol bo i a bon preu, i si cuinem nosaltres, és clar que tampoc no faltarà l'arròs.
eva, diuen els que se'l van menjar que sí que era bo, jo només ho intueixo :D
llibreta viatgera, la veritat és que l'aspecte d'un arròs ja diu molt.
per cert, que l'hivern passat a tossa vam menjar un arròs excel·lent, però no recordo si era en aquest restaurant, en tot cas me l'apunto.
marta, a cambrils, amb el port allà mateix, si no fan un bon arròs de peix és un pecat. explorar els restaurants d'aquesta vila és un dels meus projectes pendents.
sara, les gambes són congelades, que també se'n troben de molt bones i molt més assequibles que les fresques, i encara que no siguin de la nostra mediterrània, la veritat és que són ben gustoses i fan l'arròs ben bo.
salvia, ya he visto tu arroz de marisco y he tomado buena nota del majado que le añades.
marta, jono acabo gairebé mai els arrossos al forn, ara, és una bona manera d'evitar que es cremi el fons quan no tens un foc apropiat (que és el que ens passa gairebé a tots).
maria, un arròs amb la sopa de rap que expliques tu, queda de meravella!
gemma, sí que m'ha durat força, aquesta passa. ara, és un sistema per aprimar-se eficaç i segur, tot i que poc recomanable.
per mi no quedarà, això de fer un arròs, però la veritat és que em feu més por que quan en preparo per la colla ciclista!
marisabel, estic amb tu, però a vegades faig el que he comentat a la parella vermella, mirar les altres taules quina cara fa l'arròs i quina cara fan els que se'l mengen, és un mètode gairebé infalible.
josep, tinc unes becàries valencianes que no es creuen que la millor paella (valenciana) que he menjat era en una àrea de servei de l'autopista a benidorn, però reitero que és cert.
gràcies, mercè, avui ja estic millor i espero que duri.
si als teus amics americans els fan un bon arròs i algun dels teus pastissos, no et deixaran tornar ni tan sols un cop l'any ;D
Tan és com sigui l’arròs, temàtic, monotemàtic, multitemàtic, ... el cas es que l’arròs estava bonissim oi?.
ResponEliminaPotser si tens problemes gàstrics el millor seria un arròs ...bullit!!
Petons
Manel; -cuinar és generós- no ens coneixem, i tampoc no sóc persona adecuada per dir-te el que tens i el que no tens que menjar... però la Dolorss -de sobre meu- té raó dient el de l'arrós...bullit. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaManel, fotut de la panxa i encara tens humor de cuinar??? aquest arròs té doble mèrit!
ResponEliminaTé una pinta boníssima, recuperat i el pròxim a menjar-ne un bon plat!!!!
PTNTS
Dolça
Manel! No hi ha qui et superi amb l'arròs!! Ets un crac! Per cert diumenge vaig tornar al teu poble i em va agradar molt! Vaig visitar la casa-museu d'en Prat de la Riba!
ResponEliminaSalutacions
dolorss, arròs bullit és el que vaig menjar diumenge, i dilluns, i dimarts, i dimecre...
ResponEliminajosepb, fas bé de dir-ho, però é sel que li dic a la dolorss, que fes aquest arròs no vol dir pas que me'l mengés!
dolça, la veritat és que tenia tantes ganes de cuinar com de menjar, i almenys em van passar la meitat dels desitjos :D
rubén, a veure si la pròxima vegada tens temps i ens podem veure ni que sigui per fer el vermut!
a mi també m'agrada fer arros...però és una de les coses que mai em queda igual......potser això els hi passa a alguns restaurants...
ResponEliminasempre el deixes reposar 5 minuts??
i quan dius coure 15 minuts, a foc regular? a foc baix?????
explica el secret!!!!
roser, l'arròs sempre el deixo reposar perquè el coc poc, quinze o setze minuts és una mica just, i mentre reposa s'acaba de fer. si t'agrada ben fet, l'has de tenir una mica més al foc.
ResponEliminael foc normalment el poso fort els primers cinc minuts, cinc o deu minuts més a foc mitjà i la resta a foc fluix.
no pateixis perquè l'arròs no et surti sempre igual, a mi tampoc, només els surt als restaurants que fan quilos de sofregit (el que anomenen la marca) i després només hi han d'afegir l'arròs els ingredients de cada paella.
Hola Manel, fa dies que no paso per la teva cuina. I em trobo amb el viatge a Lisboa, i que tens la panxa malament. Espero que ja estiguis totalment recuperat.
ResponEliminaAquest arrós, com sempre, perfecta!! A mi ja saps que em fas feliç amb un bon arrós....!!I aquest té un color, i una melositat pefecta..
Núria
Petons
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminanúria, ja sé que aquesta passió per l'arròs la compartim, a veure si aviat podem compartir també un bon plat d'arròs. cuida't i fins aviat!
ResponElimina