Per deixar les verdures cruixents, vaig tallar-les totes en bastonets més o menys de la mida dels macarrons i les vaig escaldar en aigua salada bullent, un o dos minuts. Hi vaig posar pastanagues, carbassó, bròquil, ceba tendra tallada en quatre i xampinyons a làmines, i quan les vaig haver escaldat, les vaig posar sota l'aixeta amb aigua freda per aturar la cocció i que quedessin uns colors vius. També es pot fer en un bol amb aigua amb gel, però em sembla que no cal.
Mentre bullia els macarrons, vaig posar bacó tallat a tires a suar en un wok, i després hi vaig tirar la nata, un minut o dos al foc i el vaig apagar perquè la cansalada s'anés infusionant amb la crema de llet. Just abans de servir, vaig tornar el wok al foc, hi vaig afegir les verdures i els macarrons, ho vaig escalfar tot junt un parell de minuts i ja estava el plat a punt de servir, amb una mica de formatge ratllat per sobre.
M´han agradat els teus macarrons amb verduretes,gracies.
ResponEliminaManel, sóc de la mateixa opinió que tu... la nata, fer-la servir poc. I sí, es pot fer servir per lligar les verdures i el bacó. Però crec que m'hauria agradat aquest plat igualment amb les verdures escaldades i el bacó i un rajolinet d'oli d'oliva. ;) Però entenc que així tot queda més lligat. :)
ResponEliminaPetons!
Como me gusta esta combinación...
ResponEliminaEs veien uns macarrons absolutament deliciosos! Tinc un wok a casa que no faig servir mai, potser és hora de fer-lo treballar una mica més.
ResponEliminaJo també sóc de poca nata (i poc bacó, tot s'ha de dir, je je je...), però un dia és un dia, oi? A més, també va bé variar de tant en tant de receptes i ingredients, així la cuina es converteix en menys rutinària, tant a l'hora de cuinar com a l'hora de menjar ;)
ResponEliminaem sembla una recepta del tot encertada i moooolt bona. Per cert, plats nous? em penso que aquest plat negre no te l'havia vist mai. ;-))
ResponEliminaDeliciós!! Jo aquesta plat de vegades també el faig...una manera d' aprofitar les verdures que ens queden a la nevera...
ResponEliminaUn petó!
Beth
M'encanta aquesta recepta. I estic amb la Cuina Vermella... Havíem vist aquest plat negre???
ResponEliminaEi Manel, estem d'"estrena", eh!!!!
ResponEliminaJo, com ja deus haver notat, no sóc gaire de nates i cremes de llet i em semblo que m'afegeixo a la Mercè, encara que no quedi tan lligat, amb un rajolinet d'oli d'oliva ja m'està bé!!
PTNTS
Dolça
Hola Menel!
ResponEliminajo la nata, depén com va. tot i que no és un recurs que faci servir molt, m'agrada algun cop per lligar salses per la pasta com aquest cas.
A més, m'agrada molt la idea aquesta de combinar la salsa tèbia i untuosa amb verdures fredes i cruixents.
Apa, a la llista de coses pendents per fer! jajajajaja
Salut!
Aquesta sí que m´agrada!!!
ResponEliminaVas molt rápit a cambiar de post , oi?
Hem falta práctica a mí.
Quin goig poder tornar a llegir tots aquests articles interessantíssims! La veritat és que els he trobat a faltar... L'avantatge és que tinc feina per uns quants dies. Heu estat tots molt productius durant la meva absència...
ResponEliminaM'ha encantat la cistelleta de tomàquet confitat i formatge cremós. Jo les faig servir sovint i no se m'havia acudit aquesta combinació.
Pel que fa a la discussió sobre els "montaditos" -que m'ha semblat molt divertida- m'apunto a l'opció de la Mar: no crec que calgui traduccó. Tampoc els castellans tradueixen l'"escudella", no?
Petons i fins aviat!
Tenen una pinta boníssima! Jo els faig d'una manera molt similar, només que tan sols hi poso xampiyons, i a la salsa 1 cullerada sopera de salsa de soja. Però la propera vegada faré la teva recepta.
ResponEliminaSobre la nata, jo també procuro no utilitzar-la massa, però si us serveix de consell o alternativa, existeix una "crema de llet" feta a base de soja. A nivell de greix també n'és molt rica, però aquest és poliinsaturat, i per tant molt més saludable. El gust pràcticament ni es nota! I ho dic jo que el sabor de la beguda de soja no m'acaba de fer el pes ;)
Que buena receta me gusta tien un pinta riquísima.
ResponEliminaSaludos
mome, gràcies a tu per dir-m'ho.
ResponEliminamercè, la nata per a la pastisseria, oi? hi estic d'acord, però un dia és un dia...
su, la pasta con verduras queda siempre bien, ya estén muy hechas tipo pisto o poco hechas como éstas.
eva, el wok no hauria de parar mai, va de conya per saltar verdures, jo el faig servir molt i tinc un apartat de receptes fetes només amb el wok.
gemma, jo el bacó tampoc el faig servir gaire, com la nata, però en vaig encetar un paquet i em va donar per diferents receptes :D
gràcies, parella vermella. aquest joc de plats negres els plats els vaig estrenar la nit de Cap d'Any, teniu raó que són força nous, però els he posat altres vegades, com en la recepta anterior.
beth, jo a vegades també dic això d'aprofitar coses que tenim a la nevera i m'he trobat amb gent que em miren al·lucinats perquè mai a la vida han tingut un carbassó o un bròquil a la nevera :D
sara, ja els he dit als vermells que sí que havien sortit els plats negres, ja saps que en vaig comprant per variar les presentacions tot i que massa sovint acabo fent la foto amb els plats de la cuina perquè són els que tinc més a mà i sempre vaig amb pressa.
dolça, estic d'acord amb tu que la nata i la mantega s'ha de gastar amb molta cura, però en algun cas com aquest hi queda la mar de bé.
massitet, la nata a vegades és un recurs massa fàcil per lligar salses, però a vegades és imprescindible com en aquest cas.
dolors, procuro posar un article nou cada dos dies, i per la pràctica no pateixis, que de seguida hi tindràs la mà trencada, sobretot perquè saps molt bé del que parles en el teu lloc.
anna, celebro tornar-te a veure per aquí, i gràcies per tenir l'humor de repassar tots els rotllos que he anat escrivint durant aquest temps.
menjasa, benvinguda. jo també vaig a vegades verdura amb salsa de soja per condimentar la pasta.
m'apunto això d ela 'crema de llet' de soja, perquè a casa els agrada molt la 'llet de soja' i pot ser una bona alternativa.
maria dolores, no sabes como celebro que te guste con la de cosas riquísimas que tienes en tu blog!
és cert Manel, però en la recepta anterior no llueix tant el plat negre i no ens n'havíem adonat!!
ResponEliminaManel... el primer que et miro sempre és la presentació, com combines les coses perquè quedin be.. i encertes, eh!
ResponEliminaEl plat que has preparat sembla força bo, també.
parella vermella, no patiu, que només faltaria que haguessiu de recordar la vaixella de tots els llocs que visiteu!
ResponEliminaara em falta comprar-me alguns plats més divertits com els que teniu vosaltres.
maria, gràcies, la veritat és que no hi tinc gaire traça en les presentacions, normalment poso el plat i prou, sense accessoris, però procuro que facin goig i siguin atractius perquè el menjar entra molt per la vista. sobretot en un bloc!