Seguim amb les influències orientals, ara que hi estem posats, però aquest cop sense wok. En cru, que és la millor manera, per a mi, de menjar la tonyina, o bé molt poc feta, per a la resta dels de casa. Uns bons daus de tonyina marinats que són com bombons, i no només d'aspecte.
Ja sé que hi ha molta gent a qui el peix cru (o la carn) no li fa el pes, però per a mi és un plaer difícil d'igualar menjar un plat de sashimi (peix molt fresc, cru, tallat ben fi), sucant només els trossets de peix en salsa de soja. O ni això. Tonyina, salmó, verat, gambes..., sempre que siguin frescos.
Però hi ha gent que no li agrada, com als de casa, per això sempre faig aquests daus de tonyina en dues presentacions.
Primer de tot tallem la tonyina a daus i la posem a macerar una estona amb una barreja de salsa de soja, oli de girasol, oli de sèsam, pebre, una mica de sal i gingebre ratllat o en pols.
Un cop ben macerats, els poso en paper de cuina per assecar-los i uns quants els passo per farina, els espolso bé perquè no en portin massa i els fregeixo en oli abundant, preferentment un oli neutre com el de girasol, però només mig minut, perquè s'enrosseixi la farina i es faci una mica el peix, però sense assecar-se.
Els daus simplement macerats els serveixo o bé punxats amb una broqueta amb una punta de mostassa a l'antiga (la dels granets) a sobre de cada un, o bé en culleretes, com vaig fer ahir, amb diferents acompanyaments. En vaig fer amb mostassa de dijon, amb mostassa a l'antiga, amb ceba cruixent (enfarinada i fregida) i arrebossats amb sèsam.
Manel, a mi el peix cru també m' encanta, i aquesta tonyina, té una pinta deliciosa!!
ResponEliminaUn petó!
Beth
Jo sóc més de carn cura que de peix...però aquest aperitiu m'ha encantat!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Jo soc la Peixatera!!!!
ResponEliminaJa saps que per menjar el peix cru te que ser molt fresc? os podria fer mal.
Ara est el moment de menjar peixos blaus, ara comença la temporada bona del peix blau.
Manel, molt bé com sempre,...
Un aperitiu senzill però deliciós. A mi, simplement macerats (però jo hi afegeixo unes gotes de llimona) ja m'agraden. I els arrebossats amb sèsam torrat, els meus preferits :)
ResponEliminaSempre tinc que començar per les fotos i la composició... segur que no tens alguna cosa de decorador o diseny gràfic?
ResponEliminaJo no menjo cap peix cru sense haver-lo congelat abans 3 dies.. fes cas a la peixatera que t'ha escrit, que ella en sap...
Doncs jo, Manel, com els de casa teva, no m'agrada el peix cru, encara que reconec que la tonyina ha de ser poc feta. Un 10 per la presentació!.
ResponEliminaFins aviat
Ai, Manel, que a mi no m'agrada el peix cru!! La tonyina, poquet feta, encara però crua, mai!
ResponEliminaDe totess maneres t'he de posar un Excel·lent en la presentació (sort que en puc posar aquí ja que entre els alumnes no els veig ni en pintura els 10jeje).
PTNTS
dolça
Manel, t'atreveixes amb tot... Ara cuina japonesa també! Quina pinta!
ResponEliminaSóc del clan peix molt cru i carn sola de sabata... (en Kike és dels teus)! Molt xulos els aperitius, i la foto mola molt, has fet una deconstrucció de la foto!!! Molts petons.
ResponEliminabeth, si t'agrada el peix cru, la tonyina marinada t'encantarà, i de qualsvol altra manera, és clar.
ResponEliminagràcies, eva, a mi també m'agrada la carn crua, però darrerament m'he afeccionat molt al peix.
dolorss, moltes gràcies per la informació del peix blau, que si és ben fresc com dius, cruet o marinat també està boníssim.
gemma, tens raó, la llimona ajuda a 'coure' una mica el peix, però només unes gotes, perquè gaire mata el gust.
maria, t'agraeixo molt el comentari, perquè sempre tinc complex de no saber-me treballar gaire les presentacions.
glòria, si t'agrada la tonyina una mica feta, marinada igualment, enfarinada i uns segons en oli ben calent i a casa ja se'l mengen com si fos la mar de cuit.
dolça, t'agraeixo molt la nota venint d'una professora tant exigent ;)
ruben, no sé si és cuina japonesa o què, però no s'ha de tenir por quan t'agrada una cosa.
txell, si t'ha agradat aquesta 'deconstrucció' ja me'n puc anar a dormir content (quan plegui).
Estic uns dies sense passar pel teu racó culinari i ara em trobo amb tot un llistat de plats pendents de fer a favoritos. Que rebons tots. Salut!!!!!
ResponEliminaolles, ja et trobava a faltar, i com que no publicaves res, pensava que potser et passava alguna cosa. espero que no hagi estat res gràcies per tornar a ser aquí.
ResponElimina