Ja he confessat aquí més d'un cop que això de la pastisseria no és ben bé la meva especialitat a la cuina, tot i que m'agrada força fer postres i encara més menjar-me-les, i en aquest bloc també he publicat uns quants pastissos aquí. Però no tinc prou temps ni, segurament, prou disciplina per fer-ho seriosament. De tant en tant, però, m'agrada provar cosetes i l'altre dia se'm va ficar al cap fer croissants.Els amics de La cuina vermella tenen un gran post explicant com preparar deliciosos croissants aquí. Però la idea de fer-ne em va venir després de veure el magnífic tutorial de la Su al seu bloc Webos fritos, on explica amb tot detall i amb unes fotos molt il·lustratives com es prepara la massa dels croissants. Només de veure-ho, vaig tenir clar que, de moment, no tenia ni el temps ni la paciència suficient, i vaig decidir provar-ho d'una manera molt més senzilla.
Vaig fer servir pasta de full dels supermercats Lidl, una pasta de full que la mateixa Su recomana com la millor que es pot comprar a les grans cadenes de distribució, i darrerament he vist que també l'avalava la Marisabel de bon profit.... El cert és que el resultat em va agradar molt tant en aquesta com en una posterior preparació.
Doncs bé, simplement vaig estirar la massa, que ve enrotllada, i com que és rectangular, vaig tallar-ne uns triangles de banda a banda amb un tallapizzes. Aleshores, simplement cal enrotllar-los començant per la part ampla, la base del triangle, fins acabar amb la punta, que deixarem a sobre per donar aquell acabament característic als croissants. L'endemà de fer-los vaig veure a Ma petite boulangerie que l'Eva havia penjat aquest video on es veu perfectament com s'enrotllen els croissants i com es fa per poder doblar les puntes (que és una cosa que se'm va resistir una mica).
D'aquests primers croissants que vaig fer, alguns eren sense farcir i en altres hi vaig posar xocolata negra a la base abans d'enrotllar. La pròxima vegada en faré de salats, amb pernil dolç i formatge, per exemple, o de mida més petita, farcits amb formatge, amb sobrassada, amb una mini salsitxa de frankfurt...
mmhhhh quina gran idea, fer-los amb la massa comprada directament, demà mateix ho provaré!
ResponEliminaBeth
Doncs a veure si t'atreveixes a fer els de la Su, o els nostres que veig que ja ningú no els recorda... snif, snif!!!
ResponEliminaT'han quedat fantàstics Manel!!! la veritat és que tenir una làmina de pasta de full a la nevera és un èxit...pq treu de molts "apuros". Que bons que han d'estar...jo faré com tu...de meomtn aniré a lo fàcil...jijiji!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Croassant per tuti, mola!!!!
ResponEliminaMuac
Doncs t'han quedat molt be. Jo vaig intentar el mateix amb una altra marca de pasta de full i els devia enrotllar massa apretat( que jo crec que no) però no em va pujar ni per casualitat..
ResponEliminala llibreta viatgera, espero que et surtin bé, és una manera ben senzilla; la de veritat ja t'he dit on la trobaràs.
ResponEliminaamics de la cuina vermella: perdó! reconec que he pecat, perquè els vostres croissants els vaig veure i em van fer molta enveja, però el tutorial de la su de l'altre dia m'ha distret. he fet alguns canvis en el post per donar a cadascú el que li correspon, i apel·lo a la vostra indulgència ;D
eva, però si tu ets una magnífica pastissera!
su, un día provaré los cruasanes a tu manera, lo prometo, pero antes tengo que mentalizarme.
maria, la veritat és que aquesta pasta del lidl surt molt bé, ho diu tothom i ho he comprovat personalment, i la veritat és que és una gran solució si no et vols passar massa hores a la cuina.
Vaja, sembla que quan es possa de moda una preparació...veus per tot arreu...jeje. Acabo de veure el video al blog de l'Eva...i m'estant entrant ganes de tornar a provar...però els meus seran integrals, ja saps...
ResponEliminaEncara que las puntes no et van quedar curvades, t'han quedat amb molt bona presència..de segur que la pròxima sortiran encara millor.
Núria
Manel, felicitats per aquesta preciositat de croissants!! I tenir una làmina de pasta de full a la nevera és un recurs important! ;)
ResponEliminaDoncs mira, jo vaig intentar fer els de la Su el cap de setmana passat, però vaig fracassar estrepitosament! :( I no sé si va ser degut a què vaig fer servir farina fluixa o la mantega que no és igual que la d'allí o què.
En fi... que la teva proposta crec que no pot fallar! ;)
Petons!
Dons sí que sou atrevits!!!l´hi preneu la feina als fornés...
ResponEliminaManel tu est molt práctic perquè el més difícil de fer un croissant es estirar la pasta una i altre vegada, per això els furnès i pastisses tenen aquestes máquines qu´els hi treuan tanta feina.
adeu
Manel, els croissants que surten a la foto grans són teus o de pastisseria? Perquè si els has fet tu, fes-me'n deu per demà, sisplau...
ResponEliminaque vull esmorzar com una reina!
No et donaré gaire feina, perquè m'agraden sense farcir.
Mmmm, que bons sucats amb xocolata desfeta!
Felicitats, que estàs fet un gran pastisser.
Mare meva, jo també m´he quedat parada de veure la fotografia dels teus croisants...ara ja no pots dir que no tens manya per la reposteria eh...una abraçada
ResponEliminaAmic meu gràcies!!!
ResponEliminaManel, t'han quedat amb una forma molt maca... I ara amb el vídeo, ja sabem con fer les puntes, oi? El truqet de fer el tall al principi no el sabia... Ho haurem de provar!
ResponEliminaHas donat algun acabat brillant als croissants tipus gelatina?
Mmmmm acabo de veure els teus croïssants a les 10.20 h del mati del dissabte i no hi ha millor moment a la setmana per menjar-se'ls ...demà a veure si puc i els faig per esmorçar .. quina pinta ... mmm s'oloren i tot a través de la pantalla...
ResponEliminaBon cap de setmana de primavera
Manel,
ResponEliminaUns coissants magnífics,encara que les puntetesn no estiguin doblades. La presència és important, però el gust és el principal, i pel que és veu els teus croissants devíen ser de llepar-se els dits.
Una abraçada
núria, els meus segurament són els croissants més modestos de tots, però els he posat per als que no s'atreveixen amb les masses, com jo.
ResponEliminamercè, ja em feia por posar-me a fer els croissants com déu mana, però si a tu no et surten, imagina't a mi!
per què no proves amb la recepta de la cuina vermella a veure si et surt?
dolors, per mi no pateixis que jo no seré pas dels que prenen la feina als forners,, al contrari, que tot això em fa molt de respecte.
margarida, ara és na mica tard per fer aquest encàrrec, però si m'ho dius amb tempsla setmana vinent...
maria josé, precisament aquests croissants són per gent amb poca traça com jo, prova-hoi ja veuràs que no costen gens de fer.
cuina vermella, gràcies de res, que l'oblit meu havia estat imperdonable.
gemma, els pròxims els faré amb puntetes. per a l'acabat, en lloc de gelatina o ou, vaig provar simplement passant per sobre el pinzell amb aigua i van agafar molt bon color.
mar, benvinguda i moltes gràcies per enllaçar-me al teu bloc.
celebro que els croissants t'agradin, i segur que si els fas en gaudireu (millors els farcits de xocolata) perquè es fan en poca estona i es poden menjar acabats de fer.
fins ben aviat!
josep, els croissants eren força bons, però seguiré practicant perquè queda molt per millorar!
estic d'acord amb tu, tanta feina per fer els crosants de moment no tinc temps per dedicar-m'hi, però el que proposes és una bona manera d'introduir-se en l'art d'aquesta famosa pasta!
ResponEliminaanna, la veritat és que per a un esmorzar a casa aquests croissants van la mar de bé, i la pasta de full comprada m'ha donat moltes satisfaccions amb pastissos i pastes diverses que he anat penjant al bloc.
ResponElimina