dilluns, 30 de març de 2009

restaurants recomanables (1)

Can Xarina

Dies enrere, en un dels freqüents articles que dedico a parlar d'arrossos, alguns amics em demanaven en els seus comentaris que els recomanés un lloc on menjar un bon arròs. No els vaig saber donar una resposta precisa en aquell moment, només uns criteris generals, però me'n vair recordar dissabte passat dinant a
Can Xarina, a Collsuspina (Osona), on vam poder gaudir d'un magnífic arròs caldós de llamàntol. No n'hi havia menjat mai, però em vaig deixar guiar per un criteri que és sempre útil: refia't dels restaurants on et consta que sempre trien bons productes. I si aquí el que hi havia menjat sempre havia estat de qualitat, també ho havia de ser el llamàntol i l'arròs per força sortiria bo.
Això de mimar el producte ara es diu molt, tots els restauradors en presumeixen, però moltes vegades només el mimen de paraula, per estalviar costos o per la impossibilitat d'accedir a les millors matèries primeres. A Can Xarina és un fet.
Dissabte celebràvem l'aniversari de l'Aleix i el sant de la Lara, i quan els vam demanar on volien anar no ho van dubtar. Can Xarina és per nosaltres el millor restaurant del Moianès, almenys pel que fa a això que dèiem de la matèria primera. Situat en un entorn privilegiat, té a l'abast carns i embotits de primera qualitat, i el que no ho té a l'abast, com el peix, ja es preocupen d'aconseguir-ho del mateix nivell. Ara és època de rabassoles, doncs saps que en pots demanar amb tota confiança, igual que les tòfones, o els altres bolets quan n'és temps.
Una mostra, el menú d'aquesta última visita. De primer, per compartir, els nens sempre reclamen que no falti la taula d'embotits: fuet, somalla, llonganissa, bull blanc, bull negre, botifarra d'ou i botifarra catalana, acompanyats de copa sucada amb tomàquet. Tampoc falten mai unes carxofes al forn, delicioses, i aquest cop vam demanar a més llagostins (semblava que fossin fets a la brasa, boníssims) i un plat de rabassoles o múrgules amb carxofes i foie, senzillament genials.
De segon, la Maria i jo ens vam inclinar per l'arròs caldós amb llamàntol (18 euros la ració), mentre l'Aleix tornava a l'entrecot amb crema de ceps (13) i la Lara i la Nago optaven pels canelons trufats (7). Gelats, sorbets i coulant de postres. Amb un Tinto Pesquera criança del 2006, un àpat rodó.
Però haguéssim encertat igual, n'estic segur, si haguéssim triat unes favetes amb pernil de glà i bolets, unes mongetes del ganxet amb cansalada i botifarra negra, un ànec guisat o qualsevol altre plat de la carta. Ja es veu pel que estic dient que a Can Xarina no fan una cuina experimental ni de vanguàrdia, fan una cuina molt arrelada a la terra i lligada als seus productes, amb una elaboració tradicional amb algun toc modern, i amb un preu raonable per la qualitat que ofereix, ja que amb vint-i-cinc o trenta euros es pot fer un bon dinar, i amb quaranta, menjar com un rei.
Aquest restaurant té una característica que el defineix: el seu celler. El propietari és un gran coneixedor dels vins, i la carta és molt extensa, molt més del que és habitual als nostres restaurants. I a uns preus més que ajustats. Per exemple, el Pesquera del 2006 que vam beure nosaltres a Vila Viniteca val 15.90 euros, i a Can Xarina, conservat amb tota cura, obert amb destresa i servit en copes de cristall, ens en va costar 18,20. I si el celler de vins és extens, els amants del conyac, el brandi i el whisky es deuen sentir al paradís, perquè només de veure les ampolles a les prestatgeries ja fa goig fins i tot per als que no en bevem.

L'edifici: L'actual Can Xarina havia estat "Lo hostal de Collcespina", i data de l'any 1550. És un casal gòticorenaixentista amb unes fermes voltes a la part baixa del restaurant i unes boniques finestres d'arcs conopials d'un gòtic tardà i florit, erigits per un mestre de cases francès tal com ho indica una inscripció, barreja de tres idiomes, que hi ha a la llinda d'una finestra de la façana, a la planta baixa. Situat al carrer principal (i gairebé únic) de Collsuspina, s'integra perfectament en el conjunt de cases de pedra que fan venir ganes de passejar-hi havent dinat per fer tranquil·lament la digestió.

16 comentaris:

  1. Manel, de ben segur que visitarem aquest restaurant ben aviat! Moltes gràcies per la recomanació!

    Un petó!
    Beth

    ResponElimina
  2. Quin menú més bo! La veritat és que a l'Osona hi ha molts bons restaurants, amb matèria prima de qualitat i a bon preu.

    ResponElimina
  3. Doncs Manel, ho tindrem en compte per si anem per la zona. El menú sembla realment bo i si acompanya una celebración,oli en un llum.

    ResponElimina
  4. Ca rai Manel , quina gana que m'ha agafa, si algo se fer i en faig molt és arròs amb peix.Com que en tinc de sobres sempre en faig amb el que sobra que sempre sobra alguna cosa.Tot aquest menjar que parles es de lo que jo viuria, ara m´apuntaré el nom i l´adressa perquè no se n'hi on esta el Poble.
    el dia que pugem i anirem.
    Adéu

    ResponElimina
  5. Gràcies per la recomanació, hem de venir un dissabte pel moianès i aprofitarem per coneixer aquest restaurant

    ResponElimina
  6. Quina pinta té aquest arròs caldós, uuummmm. M'encanta. Vau menjar força bé pel que es veu i ens expliques.

    Salut!!!!

    ResponElimina
  7. Quin arrosset més bo. M'ha agradat molt el teu post. Encara que et semble increïble, a València serveixen cada "arròs" caldós o paella... ecs!!!
    Salutacions

    ResponElimina
  8. Tindrem en compte la recomanació per quan fem una escapada per Osona! El restaurant té més pinta de cran a la brasa que de marisc, però la vertitat és que si l'arròs va ser tan bo com apetitós, havia de ser deliciós.

    Salutacions!

    ResponElimina
  9. Que grans els restaurants que trien com a màxima el producte de qualitat! A casa només ens refiem d'aquest criteri alhora d'anar a fer un àpat i deixar-nos els nostres diners. Molt bona recomanació, que anotem en la llista de llocs d'interès gastronòmic. Un petó.

    ResponElimina
  10. Manel,

    Magnífic reportatge sobre aquest antic hostal del segle XVI reconvertit en un restaurant de referència. Una recomanació que tindrem en compte per a una propera visita a Osona.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Aquesta referència ens l'apuntem! perquè l'àpat és suculent-suculent.
    T'hem deixat un regalet al nostre bloc, esperem que t'agradi.
    Petons

    ResponElimina
  12. Tito Manuè, segur que amb aquest article la proxima vegada que hi vaigis dinaràs de franc!
    hasta luego lucas!

    ResponElimina
  13. Apuntat per a la propera vegada que ens "perdem" per aquí dalt. Gràcies Manel
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. mmm..
    M'encanta l'arrossicu amb llamàntol!
    Apuntem referències!
    Salut!

    ResponElimina
  15. Aquests dos últims anys he tingut la sort d'estiujar a Collsuspina i comparteixo leva opinió sobre Can Xarina, S'hi està bé a Collsupina i qualsevol excusa és bona per anar-hi encara que sigui per tastar la coca del forn

    ResponElimina
  16. gràcies a tots, amics, espero que si algun dia hi aneu, m'ho feu saber per veure què us ha semblat. i si hi aneu, penseu que collsuspina és a prop de castellterçol, on teniu casa vostra.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...