dimecres, 1 d’abril de 2009

la cuina dels menuts (8)



cassola de morro i orella amb cigrons
Feia mesos que no publicava receptes amb menuts, una de les meves (moltes debilitats). I com que tenia al congelador mitja careta de porc, vaig improvisar aquesta cassoleta que va quedar boníssima, però a casa no ho saben, perquè només la vaig compartir amb el meu pare, que n'hi vaig portar una carmanyola. El dia que es deixin de manies i ho provin, se m'haurà acabat la moma.
Després de netejar ben neta la careta (morro i orella), que a vegades és millor escaldar amb aigua bullent, es posa a bullir amb aigua neta amb sal, llorer, una ceba punxada amb un parell de claus, una pastanaga i uns grans de pebre negre. Fins que estigui tova, però que no es desfaci. Amb l'olla ràpida, mitja hora és més que suficient, amb una olla normal, triga almenys el triple.
Mentrestant, en una cassola de fang amb una mica d'oli posem a sofregir pebrot verd, pebrot vermell i ceba, tot tallat en 'brunoise', o sigui, a dauets petits, i xoriç també tallat a daus, però no tan petits. Quan estigui ben sofregit, hi afegim un o dos grans d'all ben picats, un o dos pebrotets de caiena i unes cullerades de salsa de tomàquet, pebre negre, pebre vermell dolç i una mica de picant (segons el gust), farigola i romaní i una fulla de llorer. Ja hi podem posar la careta ben escorreguda i tallada a la mida d'una queixalada, remenem bé i mig cobrim amb el brou de la cocció anterior, tapem, abaixem el foc i deixem fer l'estona que ens sembli; com que tot ja és cuit, amb cinc minuts n'hi ha prou, però és millor deixar-ho almenys vint minuts perquè s'amalgamin bé els gustos. Deu minuts abans d'acabar, hi tiro cigrons cuits perquè agafin el gust de la salseta. També hi va bé la botifarra negra, però aquest dia no en tenia, i s'hi ha de posar poc abans de tancar el foc, perquè es desfà de seguida.

El resultat és espectacular per aquells que ens agraden aquestes parts gelatinoses del porc i les salses potents per sucar-hi pa. I l'endemà, com tots aquests guisats, encara és millor.

11 comentaris:

  1. Manel, a casa tenim les mateixes manies, i el Pere és l'únic a qui agraden aquests plats!!!
    De totes maneres reconec que t'ha quedat tant bo que m'atreviria a menjar-ne una mica.I potser hauries aconseguit que m'agradés i oblidés per sempre més totes les manies!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Caura, aquesta segur, i potser aquest cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. Una recepta molt bona, sí senyor!
    A mi temps enrere (quan tenia "manies") tampoc era capaç de menjar peus de porc.... i ara m'encanten!

    Marta F.

    ResponElimina
  4. Manel això és de primera! A casa no hi tenim mania de res del porc, doncs el meu home és canssalader, així doncs que conec molt bé els millors talls del porc, que un dia els hi ho confesarè.
    Fem un bullit de tocino, que haver si el faig, doncs ara fa temps que no el faig, doncs com fem dieta durant la setmana, solament el cap de setmana ens posem com en "Kiko", bé company ja ho se ben bé que ets vas possar com en "kiko" val la redundància, tot regat segurament amb un vinet, així doncs tun pare va fer fira.
    Apa, Felicitats!!

    ResponElimina
  5. Jo amb tu al·lucino!!!!Et passes el dia a la cuina?Ara si que has fet una cosa bonís-sima i que es molt difícil que quedi bé.
    Adéu Manel.

    ResponElimina
  6. Com es nota que ha fet fred aquests dies, oi? Aquest també caurà un dia d'aquests. Salut!!!!

    ResponElimina
  7. Teniu la sort que en tindreu més per vosaltres...tot i que els he tastat ...no puc!!!
    A Colòmbia vaig tastar la llengua, em van dir que estava de mort...jo no puc... Que hi farem!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  8. Ooooh, ens xiflen aquests platillos a casa! Muac.

    ResponElimina
  9. margarida, t'entenc perfectament perquè a casa passa el mateix, però si un dia et menges un bons peus de porc o un bon morro, amb la seva carn melosa i sense greix, al contrari del que es pensa habitualment, segur que repetiràs.

    sara, celebro que siguis dels meus, i espero que t'agradi si en fas.

    marta, el peu de porc és una delícia, i tot i tenir un origen tan humil, fa uns anys que va entrar a l'alta cuina i encara no n'ha sortit.

    carme, benvinguda a aquesta cuina. estaré pendent del teu bloc per veure quan cau la recepta d'aquest bullit i quan ens expliques aquests secrets del teu home.

    dolors, no em passo tot el dia a la cuina, però cuino cada dia, això sí, però com tothom, només cal pensar que s'ha d'omplir el bloc i organitzar els àpats en funció d'això.

    olles, és veritat que és un bon plat per a l'hivern, però a l'estic tampoc em fa res menjaar-ne.

    marta, sí que ho sento. segur que aquesta llengua colombiana estava boníssima, però quan no pots val més no capficar-s'hi i dedicar-te al que t'agrada, que segur que ja ho vas fer ;)

    parella vermella, aquests platillos com molt bé els anomeneu no els canviaria per gaires plats dels millors restaurants.

    ResponElimina
  10. Vaig a fer avui el teu platillo ,de totes les Receptes llegides la teva m'ha fet vindre salivera....aaaaai quin gust! Ja et diré... Merci

    ResponElimina
    Respostes
    1. espero que et sortís bé, montserrat. a mi aquest tipus de menuts m'agraden molt, si busques pel blog en trobaràs més receptes. bon profit!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...