tomàquets i tomaquets multicolors

No sé pas de qui devia ser la idea de portar les primeres llavors de tomaquera cap a Europa, però se li hauria de fer un reconeixement. La nostra cuina no seria pas el que és, ni de bon tros, sense aquesta planta que ens dóna aquests fruits que han esdevingut indispensables. A veure qui és el guapo que no en té a casa i no en fa servir, com a mínim, un cop al dia.

Com en tot, els darrers anys ha crescut el cultiu intensiu del tomàquet i els encreuaments entre espècies, de manera que trobem al mercat més tomàquets que mai, i més diferents, però el que costa és trobar un bon tomàquet per amanir dels de tota la vida, o un que suqui bé el pa i no només el tenyeixi lleugerament.

Però el que hem perdut en qualitat ho hem guanyat en varietat, això no es pot pas negar, i anar a comprar a les fruiteries és un espectacle, encara que a vegades un cop a taula, t'emportis una decepció.
Els darrers anys s'han posat molt de moda els tomàquets en miniatura, els cirerols o tomàquets xerri, com els anomenen alguns pel seu nom anglès, que no sé si es correcte transcriure així. Però amb aquests minitomàquets ha passat com amb els grans, n'hi ha cada vegada més varietat, i aquests dies al Carrefour n'he trobat una capseta arribada de Granada amb cinc varietats diferents que em van captivar pels seus colors i les seves formes.
A la capsa només hi deia "còctel de sabors", i a dins hi havia els cirerols de tota la vida, vermells i rodons, uns cirerols pera, vermella i allargats, uns cirerols rodons grocs, uns allargats de color taronja i uns una mica més grans que també venen sols i que són d'un color fosc, amb ratlles verdes i vermelles, similars als kumato i que anomenen "zebra". En fi, un festival per a la vista, i la veritat és que també per al gust, ja que tots tenen un sabor diferent, uns més àcids, altres més dolços.
La veritat és que amb aquest bé de déu de colors i formes es poden fer múltiples combinacions i alegren qualsevol amanida grisa i avorrida, jo els he posat en amanides sencers i també tallats per la meitat, i tallats a quarts sobre una fulla sencera d'enciam, una per cap. Però també és curiós posar-los sols, sencers, amanits només amb una mica de vinagre, balsàmic en aquest cas, oli verge d'oliva i flor de sal. La seva sola presència dóna vida i color a una taula. I és una manera diferent de menjar tomàquet amanit.
Vés a saber com s'ho han fet per obtenir aquestes varietats. O potser millor no saber-ho.