Els lectors habituals d'aquest bloc coneixen la meva debilitat pels aliments crus, tant la carn com el peix, i aquest tant si és elaborat 'a la japonesa' com 'a la catalana'. Cada vegada que publico receptes o comentaris sobre aquest tema, m'escriu gent que diu que no li agrada el peix o la carn crua. I, això no obstant, estic segur que en mengen com a mínim cada setmana. Perquè, a veure, pensem-ho bé: hi ha algú a Catalunya que no sent vegetarià, no mengi carn crua? Preguntem-nos, sinó, on van a parar les tones i tones de pernil salat, fuet, somaia i llonganissa que elaboren els nostres artesans i industrials. Tots aquests embotits no són més que carn crua barrejada amb greix i conservada amb sal i pebre.
Com el bacallà, un altre aliment molt apreciat al nostre país que també es menja cru, sobretot en la coneguda esqueixada, però no només. A algú no li agrada?
Com que estem en plena Quaresma, seguim amb el bacallà, que ara és l'època. El plat d'avui és un tàrtar de bacallà amb envinagrats, és a dir, un plat de bacallà dessalat i barrejat amb una sèrie d'ingredients conservats en vinagre, per menjar-lo cru acompanyat de pa torrat o bé sol.
Vaig fer servir bacallà dessalat al punt, i el vaig picar a ganivet tan menut com vaig poder. A banda vaig picar pebrot vermell, pebrot verd i ceba tendra, i ho vaig posar a macerar amb oli i un raget de vinagre. També vaig picar tàperes i cogombre conservats en vinagre. Vaig barrejar totes les verdures amb el bacallà en un bol i ho vaig condimentar amb una mica de mostassa de Dijon, julivert picat i una anxova picada també ben petita. Les quantitats les vaig anar ajustant a base de provar el conjunt fins que va estar al meu gust.
Servit amb unes torradetes o uns triangles de pa de motlle fregits, és un aperitiu o entrat deliciós, diria que no només per als amants del bacallà. A diferència del tàrtar de carn, que es fa al moment, aquest si es prepara unes hores abans, millora notablement. A la meva dona li va encantar i fins i tot em va demanar com l'havia fet. Quan li vaig explicar i va veure que bàsicament hi ha feina a picar amb el ganivet, i que hi ha molts ingredientes per picar, va pensar que millor que li segueixi preparant jo.
Quina delicia de plat. Quina cosa més bona. Aquest el faré però ja. Salut!!!!!
ResponEliminaManel, t'ha quedat un plat amb una presentació excel·lent! I com ja t'he dit anteriorment, aquest tàrtar el faria de tonyina. :p
ResponEliminaPer cert, la teva dona, molt intel·ligent! ;) jeje
ResponEliminaEstimat Manel, m'apunto a fer el vermut amb la teva dona, i tu mentrestant prepares el 'picadillo' per fer el tàrtar.
ResponEliminaJo sóc de les que diu que les coses crues no m'agraden, però amb la teva reflexió m'has deixat ben fotuda perquè l'embotit m'encanta... hi pensaré!
Manel, jo sóc de les que la carn i el peix cru, més aviat no! però el carpaccio de bacallà i salmó si, el bacallà esqueixat si, i els embotits sisisisisisi!
ResponEliminaPer tant amb aquesta entrada l'has encertat de ple! I em sembla que aquest tàrtar de bacallà també pot ser que si!
PTNTS
Dolça
Ja sap el què es fa, ja, la teva dona!
ResponEliminaEs veu boníssim, serà qüestió de provar-ho aviat.
Marta F.
Jo com la Mercè m'el faig de tonyina....ja he dit alguna vegada que amb el bacallà no puc.
ResponEliminaPtnts
Jo sóc de les que diu que peix cru no, però és veritat que el bacallà esqueixat sí que m'agrada. I quan menjo embotit, no penso que és carn crua. Ara, quan en torni a menjar, m'ho faràs recordar!!!!!!.
ResponEliminaAquest tartar m'agrada, i si li ha agradat a la Maria, m'apunto la recomanació, tal com vaig fer amb la caponata sicilana.
Fins aviat
hola Manel a mi m'encanta tant la carn com el peix cru ... tant tipo sushi o carpaccio o tartares i em fa ràbia pq tinc bones receptes i sempre que ve algú a casa i en vull fer alguna ho pregunto abans per si de cas i quasi be sempre hi ha algú que li fa angunia el tema cru ... en fin ... el teu tartare ja me l'apunto per fer-lo pq el bacallà m'agrada molt també.
ResponEliminapetonets i bona pasqua
Manel; La teva senyora "ba" callà i no va dir res...
ResponEliminaAquesta tàrtar per no enraonar mentres t'he la menges.
Que vaigui de gust Manel¡¡ Josepb -menja de bacallà-
Manel.
ResponEliminaMira jo soc de les que m'agrade la carn crua i el peix cru, pero els de casa son rarets amb aixo.
Ha d'esta bonissim el plat que ens presentes. Ummmmm si ara el trobes a taula!!!!.
Vai a repasar el teu blog ja que porto molts dies sense visitar els companys blocaires
Manel, molt ben explicat!!!Tens tota la rao, molta gent menja carn crua sense saber-ho o no ho considera asi, i es que al final tot es una questió de costums. El permil és una cossa que hem menjat sempre, i per tant ens hem acostumat al gust i ens agrada, però si parlem de menjar peix o carn crua de seguida pensem, quin fàstic!!Jo fa poc que he començat a menjar-ne pi a vegades m'agrada més que altres.
ResponEliminaAquest plat té una pinta bonissima!!
Núria
Moltissmes gracies pel comentari! no soc gaire de comentar als altres blocs, però el teu mereixia resposta. Ja veus que jo vaig fent visites, mai se sap quina recepta de les teves m'enamora i m ve d gust posar a prova ;)
ResponEliminaManel , els llibrets ja ténen lloc als sopars de casa i segons l ´Aleix han d´ocuparun lloc preferent si pot ser setmanal diu , he de dir que els arrebossats amb pa amb tomàquet són dels meus mejars favorits així que ara tindrem els llibrets de la mare i els de Manel.
ResponEliminaEl tartar de bacallà no se per on agafar-lo , si hagues de puntuar els teus plats sense dubtar-ho ni un segon sería el primer de la llista , és més serà un robatori segur així que avans no el vegis per aquí : sisplau, sisplau que m´encanta , m´ha enamorat deixame´l , això sí amb el teu copyright , permís i tot el que faci falta.
Petons amic i apunte´t aquest 25 om a mínim.
Quina raó tens , Manel!!Quan menjar cru que menjem i no ho sabem.
ResponEliminaManel... què bo que ha d'estar això, com sempre tot el que fas.
ResponEliminaFelicitats!!
Si tens temps, fes un tomb pel meu bloc que hi ha una cosa per a tu.
Salut,
I dale amb el bacallà, je je je... però amb salmó o tonyina... deliciós igialment!
ResponEliminaDeliciós, Manel! Quan es clavarien en un restaurant per aquest plat? Vés a saber...
ResponEliminaUna abraçada
olles, espero que t'agradi com a nosaltres. salut!!
ResponEliminamercè, amb tonyina també en tinc algun de preparat per penjar un dia d'aquests, però aquest segur que també queda bé canviant el peix.
txell, la veritat és que el bacallà, com que està conservat en sal, i amanit amb aquest "picadillo", no es nota gaire que és cru. m'apunto això del vermut amb la meva dona si el kike m'ajuda a picar ;)
dolça, celebro haver-te convençut una mica, que tampoc no es tracta de menjar-se els bistecs crus a queixalades!
marta, la veritat és que molta gent quan veu una mica de feina a la cuina ja es fa enrera, i en el fons és ben distret i divertit picar amb el ganivet!
xaro, sí que em sap greu, perquè de veritat que et perds un peix bo i molt versàtil. jo crec que amb panses i ou dur per quaresme sí que et deuen venir temptacions...
glòria, no cal que et mortifiquis quan mengis llonganissa, i aquest tàrtar jo crec que t'agradaria perquè no té pas ni de lluny sabor ni textura de peix cru.
mar, és veritat que quan hi ha colla, sempre hi ha algú que li fa cosa el menjar cru i t'obliguen a tenir alguna alternativa preparada.
josepb, amb tu era l'únic que tenia segur que l'encertaria amb aquest bacallà ;)
boston, celebro veure't de nou per aquí, espero que tot es vagi normalitzant i puguem gaudir amb assiduïtat de les teves propostes.
núria, recordo que un dia feies sushi amb salmó fumat perquè et feia una mica de cosa el peix cru, però pensa que els fumats, que no vaig pensar a posar-ho, també es fan amb peix cru i bé que tothom se'l menja.
de res, marta, al contrari, és un plaer veure noies tan joves afeccionades a la cuina i un honor que provis les meves receptes.
encara que no deixis comentaris, la teva presència la noto i l'agraeixo igualment.
fins avit!
mai, sisplau, que em fas posar vermell :) no saps com celebro que t'agradi aquest tàrtar, i que al teu fill li agradin els llibrets il·lustrats.
si el fas algun dia no serà un robatori, te'l regalo amb tota la il·lusió, serà un honor i una satisfacció per a mi si t'agrada.
dolors, ara que et conec, quan preparo plats de peix sempre penso a veure què me'n diràs, perquè tinc pocs lectors tan especialistes en un tema com tu.
carme, ara mateix m'apropo a casa teva, però em sembla que ja et puc donar les gràcies a l'avançada. un petó.
gemma, estem en època de bacallà, i com ja li he dit a la mercè, no pateixis que els tàrtars de salmó i de tonyina no trigaran a arribar.
gràcies, ruben. la veritat és que no sé quan ens clavarien per un plat així en un restaurant, però al preu que va el bacallà i la feina que hi ha a picar a mà, compte que barat no seria pas.
Hola Manel! M'ha agradat molt aquest tartar, i el bacallà tan blanquet combina molt amb altres colors com el pebrot. Precisament m'han regalat un llibre de carpaccios i tartars pel que afegeixo aquesta recepta a les pendents que hi tinc al llibre!
ResponEliminaanna, aquest tàrtar és un dels plats que més content estic dels que ha publicat darrerament, fins i tot a la meva dona, que no li agraden els carpaccio, li va encantar. si el fas, prepara'l millor unes hores o el dia abans, que guanya molt.
ResponEliminauna abraçada
He descobert aquest blog quasi per casualitat, i ara que porto una estona mirant per aquí... si no et sap greu t'agafaré algunes de les receptes...
ResponEliminaDe moment comencem amb aquesta del bacallà..
luthien, disculpa el retard en contestar-te, però el cert és que porto una temporada una mica dolenta.
ResponEliminacelebro que t'agradi el bloc i per descomptat que pots agafar tot el que et vingui de gust.
fins aviat.
uauuu !! jo sòc tartare lover totally!! tant del tartar de lo q sigui com de la salsa tàrtara q tú m'has fet descobrir!! toma dinar per demà! :)
ResponEliminaÀfrikaa
bon profit! ja em diràs què tal...
Elimina